Per Patricia Ramírez
Costa més trobar amics o parella en l’edat adulta?
Un article publicat fa temps a The New York Times, titulat “Amics a una certa edat. Per què és difícil fer-ne després dels 30?”, plantejava la dificultat de trobar amics a partir dels 30. De la mateixa manera que posava de manifest que aquells amics que tu creies millors amics o inseparables, el temps, l’estil de vida o les circumstàncies anaven allunyant-los o refredant la relació.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Quins són els motius pels quals ens costa fer amics a partir de l’edat madura?
El nostre nivell d’exigència
Amb l’edat ens tornem més exigents. De petits, al parc, a la universitat, tot s’hi val. Ara no. Sabem quins són els nostres límits, a què estem disposats a renunciar, què ens agrada i què no. No és l’edat del descobriment i de la formació com a persones. Tenim la nostra personalitat i les idees bastant clares, de manera que intentem optimitzar el temps que tenim amb persones que encaixin amb nosaltres. A partir d’una edat no estem disposats a tolerar coses amb les quals sí que seríem més bel·ligerants a una edat més jove i despreocupada. Aquesta edat es pot dir que és un sedàs.
La responsabilitat, el ritme de vida i el poc temps que ens deixa
Feina, fills, casa, esport, visitar familiars, les tasques de la llar… entre tanta responsabilitat és poc el temps que ens queda per repartir entre nosaltres mateixos i la recerca d’amics. Hi ha persones que tenen clar que haurien d’apuntar-se a activitats que facilitessin l’acostament a altres persones, però el divendres a la tarda o el dissabte es noten tan esgotades, que atreu més la necessitat de descansar que conèixer gent nova. I a això cal sumar-hi el fet que l’altra part, els teus amics o les persones que has de conèixer, també tenen responsabilitats.
Tenir valors, les nostres opinions i aficions que desitgem compartir
Volem que la persona que ens acompanyi en el camí, com a parella o com a amic, comparteixi els nostres gustos, ja que d’aquesta manera es facilita el temps en comú i ens estalviem negociar, prendre decisions o disgustos. De jove, t’és igual què faci, què digui o com es comporti. El que et ve de gust és jugar, i de jugar en sabem tots. De petits no som tan selectius. Però arriba una edat en què tenim poc temps per jugar i volem passar aquest temps amb la gent que ens aporta qualitat de vida, que suma, amb la qual rius, amb qui, en definitiva, tens afinitat i complicitat.
El lloc on es fan amics
De petits o a la universitat, comparteixes espais que afavoreixen l’inici d’una amistat: el parc, les classes, el bar de la uni, l’equip esportiu al qual pertanys, fins i tot els fills dels amics dels teus pares.
Els prejudicis
“A la meva edat coneixeré gent nova? Es pensaran que estic sol.” Efectivament, per a algunes activitats estàs sol. I no passa res. A les persones els fa vergonya que els vegin sols en un cinema i hi ha gent que se sent molt incòmoda dinant sola. Per a ells té un significat carregat de judicis de valor: si dino sol o vaig sol al cinema és que no tinc amics; si no tinc amics, potser creuran que sóc una persona molt extravagant, que no sé relacionar-me o que no valc tant la pena com per tenir un grup de gent al meu costat. Estimat lector, anar sol al cinema o a dinar sol és un pur plaer. Per a molts és una elecció que gaudeixen de debò i viuen l’experiència d’estar a soles una estona amb ells mateixos. Hi ha molta gent a la teva edat que té família, amics de veritat, i malgrat això, desitgen conèixer altres grups. Una cosa no treu l’altra. Oblida’t del què diran i experimenta noves sensacions.
Si un dels teus objectius és ampliar el teu grup social, tenir més opcions amb les quals quedar, realitzar activitats noves, intimar o tenir parella, aquí et deixo uns consells que pots posar en pràctica:
- Sigues tu mateix, sempre. No provis d’impressionar. Pot funcionar tres dies, potser dues setmanes, però tard o d’hora suposarà un llast per a tu, que acabarà generant ansietat. Si la teva naturalitat i la teva forma no els agrada, ja tens un senyal. No és la persona o el grup que et convé.
- Sigues amable i educat. Mai no és sobrer ni està sobrevalorat.
- La simpatia com a bandera. Un bon somriure, divertit, optimista, és una manera de relacionar-se còmodament amb qui arriba de nou a la nostra vida.
- Sigues curiós però no tafaner. Interessa’t per la persona però sense fer que se senti incòmoda. A les persones els agrada parlar de la seva vida, que s’interessin per les seves coses, que les facin sentir-se especials.
- Sigues discret. A ningú no li interessa més que a tu i a la persona que acabes de conèixer la vida que teniu, el que feu o el que compartiu. Abans d’explicar res a la teva família o al teu altre grup d’amics, pensa si la persona que t’ha confiat alguna cosa voldria que ho compartissis amb d’altres.
- Apunta’t a activitats que facilitin conèixer gent i que creïn un ambient lúdic. Cultura, esport, cinema, literatura, viatges, visites. Qualsevol d’aquestes activitats dóna peu a conèixer altres persones amb gustos semblants als teus.
- No parlis només de tu. Pot ser terriblement avorrit i esgotador estar escoltant el típic “jo, jo i només jo”. La comunicació és cosa de dos. Ni has d’afeixugar l’altre amb tot el que has fet a la vida ni has de deixar que només parli l’altre. Mira de trobar un terme mitjà.
- Pren decisions, tingues iniciativa. És esgotador començar a sortir amb algú que, per timidesa o per complaure, deixa que sigui l’altre qui ho triï tot. Proposa plans, dóna idees, treu temes de conversa.
Llegeix també: Jubilar-se no sempre és un moment fàcil ni desitjat
