Què és el deteriorament cognitiu?

Amb el pas del temps i la vellesa, el nostre cos no és l’únic que se’n ressent; al nostre cervell també se li noten els anys; d’això, els metges en diuen deteriorament cognitiu. La funció cognitiva va des del llenguatge fins al raonament o la resolució de problemes i amb el pas dels anys s’atrofia com passa físicament amb el nostre cos. 

L’agilitat i la precisió d’algunes de les nostres capacitats cognitives, com ara la memòria o la capacitat de mantenir l’atenció, ja no són com eren. I és normal i evident en l’envelliment, tot i que en alguns casos pot ser un senyal que suggereix que hi pot haver una malaltia com l’alzheimer al darrere. 

Aquesta afecció neurodegenerativa està relacionada amb la malaltia d’alzheimer i saber més coses sobre el deteriorament cognitiu pot ser crucial tant per detectar-lo com per intentar mitigar-lo. En aquest article aprofundim sobre el significat del deteriorament cognitiu i sobre els graus que hi ha. 

El deteriorament cognitiu: un símptoma 

El deteriorament cognitiu és un símptoma no una malaltia. El cervell i les connexions neuronals fallen, igual que ho passa amb els genolls o les articulacions; de vegades es deu pròpia l’envelliment mateix i d’altres, com diem, pot ser un símptoma de malalties com la demència o l’alzheimer. 

Sigui per l’envelliment o altres factors genètics o biològics, el deteriorament cognitiu és l’inici del declivi de les funcions mentals. I què implica? Implica canvis subtils en la funció mental que no interfereixen massa amb la vida diària, però que poden empitjorar o manifestar-se en graus més greus que puguin arribar a afectar el desenvolupament d’activitats bàsiques.  

Com diem, els experts destaquen que el deteriorament cognitiu no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma o un grup de símptomes associats amb diverses malalties.

Què és el deteriorament cognitiu?

El deteriorament cognitiu és la pèrdua gradual de les funcions cognitives, és a dir, les habilitats mentals essencials per al pensament, la memòria, l’atenció, el llenguatge i la resolució de problemes. Es tracta de qualsevol mena de disminució a la funció cognitiva. 

Segons la dificultat del pacient per desenvolupar les activitats de la seva vida diària, el deteriorament cognitiu es pot catalogar en lleu, si no pateix cap afectació, o demència lleu, moderada o greu en el cas que tingui certa incapacitació.

El deteriorament cognitiu lleu: procés d’envelliment  

Un deteriorament cognitiu lleu entra dins de la normalitat del procés d’envelliment mateix i, de fet, no hauria d’interferir en les activitats del dia a dia. Aquesta condició s’acostuma a trobar a mig camí entre l’envelliment normal i les etapes inicials de malalties neurodegeneratives com l’alzheimer.

El diagnòstic d’un deteriorament cognitiu lleu es refereix a una etapa en què les persones experimenten una disminució en les capacitats cognitives que és més pronunciada que l’envelliment normal, però no prou greu per ser incapacitant o afectar el dia a dia del pacient. 

Hi ha moltes maneres de prevenir el deteriorament cognitiu lleu i de frenar-ne l’avenç. De fet, pot esdevenir un procés reversible quan està relacionat amb altres problemes de salut o als efectes secundaris d’alguna medicació.  

En altres casos, pot ser un senyal per detectar una depressió, ja que és freqüent que moltes persones amb un trastorn depressiu desenvolupin un deteriorament cognitiu lleu, perquè la depressió en si mateixa pot causar problemes de memòria i de concentració. Si la depressió és la causa i es tracta bé, el deteriorament cognitiu millorarà clarament.

Entre els factors de risc del deteriorament cognitiu lleu, els experts esmenten la relació amb patologies cardiovasculars com ara la diabetis, el colesterol o la pressió arterial. Altres poden estar relacionats amb factors genètics i, per altra banda, poden arribar a ser molt determinants els hàbits de vida saludables, ja que afectaran directament el seu possible desenvolupament. 

Mètodes per frenar el deteriorament cognitiu lleu

Un deteriorament cognitiu lleu pot acabar afectant la vida de la persona que el pateix sobretot minvant la seva autoconfiança i benestar emocional. Malgrat tot, hi ha diversos factors relacionats amb la seva aparició i progressió:

• Estimulació cognitiva 

Participar en activitats que siguin un repte per al cervell, com ara llegir, aprendre nous idiomes, resoldre trencaclosques, fer sudokus o jugar a jocs d’estratègia. Aquestes activitats poden enfortir les connexions neuronals i millorar la plasticitat cerebral.

• Exercici físic regular

L’exercici augmenta el flux sanguini al cervell. Activitats com ara caminar, nedar o fer ioga poden ser beneficioses.

• Dieta saludable

Seguir una dieta equilibrada, com ara la dieta mediterrània, rica en fruites, verdures, cereals, peix i oli d’oliva, pot proporcionar nutrients essencials que afavoreixen la salut cerebral.

• Control de factors de risc cardiovascular 

Hipertensió, diabetis, obesitat i colesterol alt estan associats amb un risc més alt de patir un deteriorament cognitiu. Mantenir aquests factors controlats mitjançant medicaments i canvis en l’estil de vida pot reduir el risc de deteriorament cognitiu.

• Interacció social 

Mantenir relacions socials actives i participar en activitats de grup pot reduir el risc de deteriorament cognitiu. El suport social i l’estimulació emocional tenen un paper important en la salut mental.

• Un son adequat

El son de qualitat és essencial per mantenir una bona memòria. Desenvolupar uns bons hàbits de son, com mantenir una rutina regular per anar a dormir i evitar la cafeïna abans de ficar-se al llit, pot millorar la salut cognitiva.

• Control de l’estrès

Tècniques com la meditació, el mindfulness i la respiració profunda poden ajudar a reduir l’estrès, que s’ha associat amb un risc més gran de deteriorament cognitiu.

Tipus o graus de deteriorament cognitiu

El deteriorament cognitiu es pot classificar en diversos graus segons la gravetat del dèficit cognitiu i el seu impacte a la vida diària del pacient. Aquesta classificació es basa en l’avaluació de la capacitat del pacient per fer les activitats quotidianes. 

• Deteriorament cognitiu lleu

El deteriorament cognitiu lleu es caracteritza per un deteriorament subtil de la memòria i algunes funcions cognitives superiors, com l’atenció i el llenguatge. Tot i que aquests dèficits poden ser percebuts pel pacient o els seus familiars, sovint no es poden diagnosticar o detectar clínicament mitjançant proves estàndard. 

A més, no acostumen a tenir repercussions significatives en la capacitat del pacient per dur a terme les activitats diàries. Aquest grau de deteriorament cognitiu és una etapa primerenca i no sempre avança cap a un grau superior.

• Demència lleu

En aquesta etapa, el deteriorament cognitiu comença a afectar la situació funcional del pacient, encara que de manera lleu. Les activitats quotidianes senzilles es poden començar a veure afectades. 

Es caracteritza per la desorientació del pacient en el temps i l’espai, i el pacient pot oblidar noms de persones molt conegudes o esdeveniments recents. També és comú notar canvis en la conducta, com ara irritabilitat o canvis d’humor. Tot i aquests problemes, el pacient pot mantenir un grau raonable d’independència amb ajuda ocasional.

• Demència moderada

Implica un deteriorament cognitiu més evident, ja que l’afecció es percebrà tant en les habilitats cognitives com en l’autonomia i la gestió bàsica. El pacient té problemes de comprensió, es desorienta en temps i espai, i els errors en el càlcul numèric poden ser comuns. 

Activitats de la vida diària, com ara cuinar, fer servir el mòbil o gestionar medicaments, són més complicades per al pacient. A més, les activitats bàsiques, com vestir-se o netejar-se, comencen a deteriorar-se de manera progressiva. En aquesta etapa, els problemes de conducta són comuns i poden tenir episodis d’agressivitat, ansietat o depressió.

• Demència greu

En aquests casos, el deteriorament cognitiu serà generalitzat, ja que es detectarà la pèrdua gairebé total de la memòria i una incapacitat per fer, fins i tot, les activitats més bàsiques de la vida diària. 

El pacient acostuma a ser incapaç de comunicar-se de manera coherent i la dependència per a la seva cura personal és total, i aquesta és una de les principals característiques d’aquesta etapa. Aquesta fase avançada de la demència és molt debilitant i afecta greument la qualitat de vida del pacient i dels cuidadors.

Com frenar el deteriorament cognitiu: símptomes i causes 

És important tenir en compte que un cert grau de disminució de la funció cognitiva és normal a mesura que envellim. Per exemple, és comú experimentar una disminució en la velocitat en què es processa la informació i en la capacitat de recordar noms i detalls específics. 

Les causes del deteriorament cognitiu són variades i inclouen factors genètics, malalties neurodegeneratives, problemes cardiovasculars, traumatismes cranials i un estil de vida poc saludable. És fonamental identificar i abordar aquests factors de risc com més aviat millor.

Pel que fa als símptomes més comuns a partir dels quals es pot detectar l’aparició d’un deteriorament cognitiu hi ha la pèrdua de memòria, la dificultat per concentrar-se, problemes amb el llenguatge i la comunicació, dificultat per planificar i organitzar, i canvis en el comportament o la personalitat.

En resum

El deteriorament cognitiu és una disminució de les funcions mentals que pot afectar la qualitat de vida. Comprendre’n el significat, reconèixer els símptomes primerencs i adoptar un estil de vida saludable són passos crucials per frenar-ne la progressió. Tot i que l’envelliment és un factor natural, hi ha moltes maneres de mantenir la ment activa i saludable, cosa que pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar alteracions cognitives més greus en el futur.