Tot sembla començar durant la segona meitat del segle XIX a una fàbrica tèxtil de la ciutat de Nova York. A partir de llavors, arrenquen una sèrie de fets que inspiren a Nacions Unides a declarar-ho dia oficial l’any 1975, un dia important per a reivindicar els drets de les dones.
El Dia de la Dona i la seva adaptació als temps
L’expansió de la indústria i el consegüent augment de la població junt amb les penúries associades a la classe treballadora són el marc en el qual es situa la reivindicació.
El precedent documentat més antic es troba en 1909. El 28 de febrer d’aquell any es va celebrar, a instàncies del Partit Socialista dels Estats Units, el primer Dia Nacional de la Dona. Un any després, la celebració es va unir a la reivindicació d’un dret: el sufragi universal. En aquelles dates, la Internacional Socialista va proclamar a Copenhaguen que el Dia de la Dona havia d’expandir-se internacionalment. No obstant això, no es va establir un dia concret.
Llegeix també: Dia Internacional de la Dona: sense jubilació no hi ha igualtat
Al 1913, abans de la I Guerra Mundial, comença a transcendir el 8 de març com a data fixa. Les dones europees van començar a reivindicar la pau i la solidaritat amb les seves companyes durant aquest dia.
Rússia va sortir d’aquella guerra abans que els seus aliats, amb la revolució de 1917. Aquell any les dones van convocar una vaga amb la demanda de “pa i pau”. De la protesta van arrencar l’abdicació del Tsar i la concessió del dret a vot per part del govern provisional que li va precedir. Tot va ocórrer al febrer, però del calendari julià, el que regia en aquell país. Curiosament la data del calendari gregorià, l’usat a l’Europa occidental, coincidia amb el 8 de març.
L’incendi a la fàbrica Triangle Waist
“El foc va començar a la planta baixa, quan els operaris es disposaven a abandonar les feines i sortir al carrer. El pànic va ser horrorós. Trenta-cinc dones es van llançar pels balcons. Gairebé totes van resultar ferides”.
És el relat que va arribar a Espanya a través del diari ABC de l’incendi que va assolar la fàbrica tèxtil Triangle Waist, situada en ple barri de Manhattan, a Nova York, el 25 de març de 1911. Van morir a causa del foc 146 treballadors, la majoria (123) dones.
La tragèdia es va agreujar davant la impossibilitat de sortida dels operaris al trobar tots els accessos de la fàbrica tancats. Les treballadores i treballadors de la fàbrica eren en la seva majoria immigrants i treballaven 52 hores setmanals per les quals cobraven entre 7 i 12 dòlars, que, traduït a quantitats de 2019, estaria entre els 63 i els 108 dòlars setmanals.
Llegeix també: El teu pla de pensions a VidaCaixa defensa una societat igualitària
Aquesta és la història certa, no obstant això, s’ha indicat com a origen de la celebració el 8 de març un succés d’idèntiques característiques ocorregut en 1857. Aquest relat indica que a la fàbrica Cotton Textile Factory, també a Nova York, més d’un centenar de treballadores van romandre tancades pels seus amos, obligades a treballar per a evitar que secundessin una vaga convocada aquest dia. Això els va impedir escapar d’un incendi que es va produir unes hores més tard. No obstant això, no hi ha proves que indiquin que tal cosa ocorregués. La història a més a més s’assembla molt a la del Triangle Waist.
Del que sí que hi ha constància és d’aquella vaga. Es parla d’un seguiment de desenes de milers de costureres que reclamaven la jornada laboral de deu hores.
Ha passat més d’un segle des de llavors i encara es produeixen tragèdies similars en països en vies de desenvolupament. Però en l’agenda reivindicativa caben més coses. La lluita de les dones continua i també pren altres vessants, no només les qüestions laborals.
Igualtat de gènere per 2030
Enguany la temàtica de Nacions Unides es denomina “Sóc de la Generació Igualtat: Pels drets de les dones” , seguint els passos de la campanya Generació Igualtat de UN Women.
Fem que 2020 sigui un any decisiu per a les dones i les nenes a tot el món. La igualtat entre els gèneres no és només un dret humà fonamental, sinó la base necessària per a aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.
