L’amor entre germans

Per Patricia Ramirez

El 5 de setembre és el Dia Mundial del Germà. La paraula «germà» és possible que sigui una de les més boniques que hi ha. No solament perquè sona bé, sinó perquè significa molt. Les persones que mantenen un vincle afectuós, amable, comprensiu, de companyia i d’amor amb els seus germans saben com és de valuosa aquesta relació. I no solament tenim germans de sang. Quan diem que un amic és com si fos un germà, llavors significa que aquest amic ho és tot per a nosaltres.

El desig més gran dels pares és que els seus fills s’avinguin, que els germans s’estimin com germans. Però què vol dir estimar-se com germans? L’amor fraternal és un amor pur, sense enveges, sense competitivitat, un amor per a tota la vida, que perdura després dels pares. És l’amor que continua unint la família, la història i la supervivència.

No hi ha res que faci més mal a uns pares que les discussions i baralles entre els seus fills. Què podem fer com a pares perquè els germans s’estimin molt i s’estimin bé?

1. Els teus fills són diferents

Has d’aprendre a conèixer les seves diferents necessitats. I sí, són diferents, no els comparis. Cada vegada que compares els teus fills generes competitivitat. I això no els uneix; al contrari, els separa. Estableixes una rivalitat, i cadascun intentarà conquerir el vostre amor fent servir aquestes diferències i comparacions.

2. Deixa que en la mesura que sigui possible resolguin ells les diferències

Com que als pares ens estressen les petites discussions entre germans, solem anar a apagar el foc abans que ho intentin ells. És evident que no podem permetre que es faltin al respecte, que es peguin o que es tractin malament. Però si els sents discutir, dona’ls una mica de temps per veure com se’n surten. Si veus que persisteixen, planteja’ls el repte següent: “Nois, fa estona que us sento discutir. M’agradaria molt que poguéssiu resoldre aquest conflicte vosaltres sols. Us animo que quan ho aconseguiu, vingueu i m’expliqueu com ho heu fet. Segur que n’aprenc molt de la vostra experiència. Vinga, confio en vosaltres!”.

3. No responsabilitzis a un germà de l’altre

Tendim a demanar més responsabilitat al germà gran que als més petits. De fet, molts germans grans acostumen a ser en el futur més responsables i exigents amb ells mateixos que els germans petits. I en aquest punt ens equivoquem. Primer perquè així establim una jerarquia. Quan un germà se sent responsable de l’altre, també li exigeix que es comporti d’una manera determinada i això pot portar a discussions. Procura que tots dos es responsabilitzin de les seves coses. I res més.

4. No els etiquetis

Quan ho fas, acabes tractant-los només des d’aquesta etiqueta. Si a un dels teus fills el tens classificat com l’entremaliat, sempre es veurà des d’aquest aspecte negatiu respecte al seu germà, que no té l’etiqueta i, per tant, no ho és. Així només es generen diferències entre ells.

5. Busca totes les coses positives que tenen els teus fills

Encara que et costi acceptar-ho, a vegades hi ha algun dels teus fills amb el qual tens més complicitat. Això no vol dir pas que l’estimis més. Però és possible que sigui més afectuós amb tu, més sensible, més atent, o que simplement s’assembli més a tu en el caràcter i hi empatitzis més fàcilment. Així doncs, per ser imparcial, si us plau busca i focalitza’t en tot allò que tenen de positiu els teus fills, no solament aquest amb qui t’entens millor. I transmet-ho a tots. Ja veuràs que bé que se senten quan els diguis tot el que valores d’ells.

6. Tingues estones a soles amb ells, amb activitats adaptades a la seva edat

Els fills, atès que són diferents, també necessiten moments d’atenció diferents. Als teus fills no els agrada fer les mateixes activitats. Potser un s’ho passa molt bé cuinant amb tu i l’altre jugant a bàsquet al parc. Dedica temps a soles amb ells. Això els permetrà tenir complicitat amb tu i sentir-se especials. És com tenir la mare o el pare una estoneta només per a ells. Així es poden compartir confidències que potser davant d’altres persones no els ve de gust fer. Busca tenir aquesta vida en parella amb cadascun d’ells.

7. No cal que li donis valor a un dels teus fills traient-n’hi a l’altre

Així només generes una imatge negativa sobre el seu germà i aprenen que es pot “parlar malament de l’altre”. “Carles, tu que ets més madur que el teu germà, fes-me el favor d’estar atent al timbre mentre em dutxo, que m’han de portar un paquet.” O “tu i jo avui ens quedarem fins tard perquè ja ets prou gran; no com la Pauleta, que encara és un nadó i només plora”. Actuant d’aquesta manera busques tenir complicitat a costa de l’altre germà, i els teus fills utilitzaran aquestes expressions contra els seus germans quan estiguin enfadats amb ells.

8. Ensenya’ls a resoldre conflictes de manera eficaç

Si quan s’enfaden i es barallen només els escridasses dient: “Estic tipa de vosaltres, tot el dia discutint; no ho entenc, us hauríeu d’estimar més”, només els retreus el seu comportament, els transmets que no s’estimen, que no suportes la situació, però realment no aportes cap solució. Les persones tenim diferències amb els altres, ens enfadem, no compartim les idees, però anem aprenent a resoldre aquestes situacions. Els teus fills no es poden avenir en tot. És impossible. Però cal que aprenguin a expressar les seves discrepàncies de manera respectuosa, amable i empàtica. Demana’ls que t’expliquin quin és el problema, escolta amb atenció cada part, que t’expressin com se senten i quines solucions se’ns acudeixen a tots. I això sempre que el punt dos d’aquest article hagi fracassat.

9. Molt de compte amb el príncep destronat

Quan arriba un nadó nou a casa, de manera no conscient roba protagonisme al germà que fins ara l’ha tingut. Procura que el teu fill no se senti desplaçat, dona-li molt d’amor, molta atenció. Digues a la família i als amics que us visitin, que mirin de fer un petó i saludar primer el germà gran abans d’adreçar-se al nadó.

10. Fes-los saber que valores molt l’amor que es tenen entre ells

A mi m’agrada dir als meus fills que m’emociona més que ells s’estimin tant que no pas que m’estimin tant a mi. I cada cop que els he vist al llarg de les seves vides tenir moments de joc, de complicitat, de secrets, els he reforçat aquest comportament. “M’encanta com us ajudeu, m’encanta que sigueu tan confidents i us estimeu tant.” A vegades amb un simple comentari, ells aprenen el valor que té per a nosaltres l’amor fraternal.
Un germà ens ajuda a aprendre el valor de l’amor incondicional, a compartir, a treballar en equip, a mantenir secrets. Un germà va més enllà de tot. Aprendre a valorar i potenciar aquesta relació depèn en gran part de nosaltres, mares i pares.