Diferències entre la pensió d’aliments i per compensació

En qualsevol procés de separació o divorci el més habitual és establir una pensió per a aliments a favor dels fills i una pensió compensatòria a favor del cònjuge que quedi més desfavorit des del punt de vista econòmic. Certament, són dos conceptes diferents que, a vegades, s’arriben a confondre.

La pensió alimentària, segons el que estableix l’article 97 del Codi Civil, es refereix a tot allò que és indispensable per al manteniment pròpiament dit. En aquest epígraf cal destacar el menjar, l’allotjament, el vestit, l’assistència mèdica i l’educació.

Què és una pensió d’aliments?

La pensió d’aliments té a veure amb una relació de parentiu en la qual hi ha una part obligada i un creditor. Es tracta d’atendre les necessitats alimentàries de la persona que no té mitjans propis per fer front a la seva manutenció.

En desaparèixer el vincle matrimonial, ja no hi hauria parentiu i, per aquesta raó, cessaria l’obligació de prestar aliments a l’exparella. L’única obligació és amb els fills. També és cert que els cònjuges poden pactar voluntàriament el deure de prestar-se aliments.

En l’article 143 del Codi Civil es recull una obligació recíproca dels cònjuges i els ascendents i descendents. En el cas dels germans només s’hi inclouen els auxilis necessaris per a la vida. És a dir, que aquesta ajuda es pot establir per a un altre familiar, si aquest no disposa dels mitjans econòmics per mantenir-se.

Tenint en compte això, cal atendre els criteris següents:

• Tenen dret a percebre aquesta pensió els fills menors d’edat i també els que havent arribat a la majoria estiguin en període formatiu o no tinguin mitjans per mantenir-se. En aquest darrer cas, serà el jutge qui determinarà si han de rebre l’ajuda.
• La quantia s’estableix en funció de la situació econòmica del progenitor i les necessitats dels fills.
• Cal interposar una demanda per exigir la pensió alimentària, si bé la quantia es pot modificar mitjançant la presentació d’una altra demanda per estudiar les circumstàncies i carències respecte a l’aprovació inicial.

Què és una pensió compensatòria?

En el procés de separació o tràmits de divorci, si algun dels cònjuges entra en un desequilibri econòmic en relació amb l’altre, tindria dret a rebre una compensació. S’entén per desequilibri econòmic l’empitjorament respecte a la seva situació anterior en el matrimoni.

La concessió d’una pensió compensatòria en el moment de la separació o divorci serveix per resoldre la dificultat econòmica produïda per la ruptura matrimonial.

Això no obstant, el Tribunal Suprem ha consolidat la interpretació de l’article 97 del Codi Civil i té en compte els següents criteris per concedir aquesta ajuda:

• No es caracteritza per ser un mecanisme indemnitzador.
• No constitueix un mecanisme equilibrador de patrimonis entre els cònjuges.
• És una prestació econòmica a favor d’un espòs i a càrrec de l’altre després de la separació o divorci, el reconeixement de la qual exigeix l’existència d’una situació de desigualtat econòmica entre les parts.
• Es preveu la compatibilitat de la pensió alimentària i compensatòria.

Quan s’extingeix la pensió compensatòria?

Perquè tingui lloc l’extinció compensatòria s’hauria de celebrar un nou matrimoni o inici de convivència marital amb una altra persona per part del beneficiari, tal com recull l’article 101 del Codi Civil. De fet, la pensió no desapareix només pel fet de la mort del deutor.

La pensió compensatòria desapareix des del moment en què s’interposa una demanda i és aprovada pel jutge. Cal que la prova l’aporti la persona que vulgui extingir la pensió. El demandant haurà de justificar al jutjat que la part beneficiària de la pensió viu maritalment amb una altra parella.

Com es calcula la pensió alimentària?

Les parts poden fixar una quantitat de la pensió, que es pot reduir o ampliar de manera proporcional segons la fortuna de qui hagi de satisfer-la o segons les necessitats de la persona que la percep. Així mateix, es té en compte l’augment o disminució de la fortuna de qui hagi de satisfer la quantia o en funció de la persona que la rebrà.

Què passa si no hi ha acord entre les dues parts?

Aquest és el quid de la qüestió. Malauradament, no hi ha una resposta senzilla perquè l’ordenament jurídic no preveu normes obligatòries que fixin les quantitats i percentatges per calcular la pensió. Això no passa en altres països, de manera que hi pot haver forts conflictes i disputes al respecte.

El jutge analitzarà cada cas concret, però en termes generals, els criteris que se solen valorar per fixar la quantitat de la pensió són els següents:

• Els ingressos dels pares, entre els quals es tenen en compte el sou, lloguers, rendes, pensions, etc.
• Si la custòdia és compartida o monoparental i el nombre de dies de custòdia.
• El nombre de fills i les necessitats d’aquests, posant-hi un particular interès si hi ha cures especials per malaltia.
• Les responsabilitats econòmiques, entre les quals es tenen en compte el pagament d’hipoteques, lloguer d’habitatge o préstecs contrets.
• Finalment, també es valorarà el lloc de residència.

Això no obstant, cal assenyalar que la pensió alimentària mínima s’acosta als 300 euros, mentre que el mínim vital es troba entre els 100 i els 150 euros en la majoria dels casos. Aquest import pot variar segons la determinació del jutge.

La pensió alimentària mínima per fill el 2018, després d’analitzar les sentències de diferents tribunals sobre l’establiment de la quantia mínima de la pensió d’aliments a favor dels fills, se situava entre els 100 i 150 euros aproximadament.

S’entén per “quantitat mínima vital” la quantia de la pensió d’aliments a favor dels fills amb què els progenitors s’obliguen a pagar un import que serveixi per cobrir les despeses imprescindibles per a l’atenció i cura dels menors d’edat.

En resum, la pensió d’aliments és l’obligació contreta de prestar una contribució econòmica després d’un divorci o separació a favor dels parents i fills que es trobin en una situació de necessitat.