Diferències entre els tipus d’edatisme: institucional, interpersonal i autoinfligit

L’edatisme fa referència a la discriminació basada en l’edat, ja sigui per prejudicis, estereotips o actituds negatives envers les persones de certes edats. Tot i que tradicionalment ha estat associat amb la discriminació envers les persones grans, l’edatisme també es presenta en relació amb els més joves, limitant les seves oportunitats per prejudicis infundats sobre la seva edat. L’edatisme pot adoptar moltes formes, i el seu impacte s’estén des de la vida quotidiana fins a l’àmbit institucional, laboral i social.

Entre les diverses manifestacions de l’edatisme se’n detecten diferents tipus. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es poden classificar en els tres tipus d’edatisme més comuns: edatisme institucional, edatisme interpersonal i edatisme autoinfligit. Vegem-ne les diferències i com afecten la nostra societat.

Tipus d’edatisme: quines diferències hi ha?

L’edatisme es pot manifestar de diverses maneres, i és important diferenciar entre els tipus d’edatisme per comprendre millor el seu impacte en la societat. Els tres tipus principals d’edatisme són: institucional, interpersonal i autoinfligit. Cadascun té característiques diferents, però sovint s’interrelacionen i es reforcen mútuament.

L’Informe mundial sobre l’edatisme, efectuat per l’Organització Mundial de la Salut, distingeix diferents tipus d’edatisme: l’institucional, l’interpersonal i l’edatisme autoinfligit. Vegem en què consisteix cadascun segons la classificació de l’OMS.

L’edatisme institucional, el primer dels tipus d’edatisme

L’edatisme institucional fa referència a les polítiques, lleis, normatives i pràctiques de les institucions que limiten les oportunitats de certs grups d’edat, ja sigui de manera conscient o no. És una forma de discriminació que es basa en l’edat i que afecta les persones de manera sistemàtica, a causa de les estructures i regulacions en vigor en diferents sectors de la societat.

Entre els exemples d’edatisme institucional que podem trobar hi ha:

• Polítiques de salut que prioritzen l’atenció mèdica en funció de l’edat, limitant l’accés a tractaments a les persones grans, com l’ús de respiradors o intervencions quirúrgiques.

• Regulacions laborals discriminatòries, com les edats de jubilació obligatòries o les polítiques que dificulten l’accés de les persones grans al mercat de treball.

• Exclusió de les persones grans de les investigacions científiques i la recopilació de dades, fet que impedeix una representació equitativa en la presa de decisions polítiques i econòmiques.

En l’edatisme institucional, les persones poden no ser conscients que són víctimes de discriminació, ja que les pràctiques o normes solen estar tan arrelades que es consideren “normals”, fins i tot quan poden ser una mica injustes.

El segon tipus d’edatisme: l’edatisme interpersonal

L’edatisme interpersonal es dona quan les persones, a través de les seves actituds i comportaments, en discriminen d’altres en funció de la seva edat. Aquest tipus d’edatisme es manifesta en interaccions quotidianes, com comentaris o actituds que reforcen els prejudicis sobre les capacitats de les persones a causa de l’edat. Posem exemples de l’edatisme interpersonal:

• L’ús d’un llenguatge condescendent amb les persones grans, com parlar-los de manera infantil, suposant que no entenen o no poden aprendre coses noves.

• Desqualificar les persones per la seva edat, titllant-los d’immadures, irresponsables o egoistes, sense tenir en compte les seves capacitats o experiències.

• Evitar interactuar amb persones grans, i també joves, per la seva edat, excloent-los de converses o activitats socials per prejudicis relacionats amb la seva capacitat per contribuir.

Aquest tipus d’edatisme també és molt subtil i sovint no és reconegut com a tal pels qui l’exerceixen, però té un gran impacte en l’autoestima i les oportunitats dels qui el pateixen.

Edatisme autoinfligit, el tercer tipus d’edatisme

L’edatisme autoinfligit es produeix quan una persona, especialment una persona gran, interioritza els estereotips i prejudicis sobre l’edat que hi ha en la societat. Aquesta forma d’edatisme és assimilada per la persona, que comença a veure’s a si mateixa de manera negativa a causa de la seva edat, creient que ja no és útil o rellevant en la societat. Entre els exemples que podem trobar d’edatisme autoinfligit hi ha:

• Sentir que no s’és capaç d’adquirir noves habilitats, com aprendre tecnologia o iniciar un nou projecte, simplement perquè es percep que l’edat és un obstacle.

• Creure que ja no es pot tenir un impacte significatiu, sentint que les oportunitats laborals o socials estan fora del seu abast a causa de l’edat.

• Evitar buscar feina o nous reptes pel fet de pensar que les persones més joves tenen més oportunitats.

Aquest tipus d’edatisme és particularment perjudicial, ja que no solament afecta la persona que l’experimenta, sinó que perpetua els estereotips sobre l’edat en la societat i reforça la discriminació.

Com es pot combatre cadascun dels tipus d’edatisme?

Combatre l’edatisme requereix un enfocament integral que abordi tant l’edatisme institucional com l’interpersonal i l’autoinfligit. És fonamental que s’implementin polítiques inclusives que eliminin les barreres estructurals i que es promoguin actituds positives envers totes les edats.

Conclusió

L’edatisme és un fenomen complex que afecta totes les edats i es presenta de diverses maneres en la nostra societat. Si entenem les diferències que hi ha entre els tipus d’edatisme, com l’edatisme institucional, interpersonal i autoinfligit, podrem reconèixer com aquest prejudici impacta en la vida quotidiana i treballar plegats per erradicar-lo. És hora de construir una societat que valori i respecti les persones de totes les edats, per tal de fomentar una convivència més equitativa i justa.