Tabla de contenidos
Sabies que el terme discriminació positiva va néixer fa tot just 60 anys? És un concepte molt recent que s’enfoca a garantir la igualtat per als qui han sofert discriminació i que es va començar a utilitzar als Estats Units a partir de la segregació racial de la població negra i nord-americana.
La discriminació positiva és la protecció extraordinària que es dona a un grup discriminat per raons de sexe, raça, llengua o religió per aconseguir la integració social. Així és com la defineix la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), però també està recollida en la legislació espanyola per garantir el dret i aplicar mesures contra la discriminació. T’expliquem més sobre la discriminació positiva, com s’aplica i te’n posem alguns exemples.
Discriminació positiva: a la recerca de la igualtat
La discriminació positiva té l’origen en el dret antidiscriminatori que sorgeix com a reacció a les protestes de la població negra i altres minories contra la segregació i les injustícies als Estats Units dels anys 60, segons explica el professor de Drets Humans i Dret de la Igualtat, Christopher McCrudden.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
En termes generals, la discriminació positiva es tradueix en les lleis, les mesures o els plans aplicats per eliminar la desigualtat o la discriminació de certs grups socials exclosos o marginats.
Les lleis i la discriminació
La legislació internacional per als Drets Humans, proclamats per l’ONU, prohibeix qualsevol mena de discriminació. “Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació”, recull l’article 7 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
A la Unió Europea s’inclouen nombroses mesures de suport a polítiques de discriminació positiva que permeten aplicar i exercir aquests drets com, per exemple, que un percentatge dels llocs de treball en el sector públic es reservi a persones en risc d’exclusió o l’incentiu de bonificacions a empreses per contractar persones que pertanyin a grups desfavorits.
En el cas d’Espanya, l’article 14 de la Constitució advoca per evitar qualsevol pràctica discriminatòria i el Tribunal Constitucional reconeix que en determinades situacions es pot aplicar: “els tractes diferenciats a favor de les dones per tal de corregir desigualtats de partida, eliminar situacions discriminatòries, aconseguir resultats igualadors i pal·liar la discriminació soferta pel conjunt social de les dones”.
Discriminació positiva per posar fi a la desigualtat de sexe
Al nostre país, la principal aplicació de la discriminació positiva es duu a terme per aconseguir la igualtat entre homes i dones. La Llei Orgànica 3/2007 es va posar en marxa per trencar les barreres de gènere i lluitar contra qualsevol manifestació de discriminació directa o indirecta envers les dones. L’objectiu va ser regular el foment d’una equitat real i garantir els drets de les dones.
S’especifica en la regulació que les dones tenen els mateixos drets que els homes i que els poders públics han de garantir aquest dret prenent les mesures oportunes. De fet, s’insta a aprovar de manera periòdica plans estratègics d’igualtat de sexe en els quals s’abordin la conciliació laboral i familiar, la desaparició de la violència de gènere o la presència més gran de la dona en l’àmbit polític, social i econòmic.
Exemples de la discriminació positiva
Entre els exemples de discriminació positiva hi ha les mesures per incloure persones amb discapacitat a l’Administració pública, on es reserven dues places de cada cent per a aquest col·lectiu.
Un altre dels exemples recurrents es troba en l’educació. A les universitats públiques s’ofereixen beques per accedir a una carrera a les persones amb menys recursos.
En altres institucions públiques també s’estableixen mesures per igualar les plantilles i donar oportunitats a les dones oferint igualtat d’oportunitats en responsabilitat i sou.