L’edat de jubilació a Europa

L’edat de jubilació augmenta progressivament a Europa. De moment, cada estat membre de la Unió Europea ha pres el seu propi camí en aquesta qüestió, però tots convergeixen en la necessitat d’una jubilació més tardana. Tot seguit, expliquem les claus per entendre les diferències i semblances entre les edats de jubilació a Europa i a Espanya.

Edats de jubilació a Europa

Brussel·les vol més integració política i econòmica, una fita que passa també per l’edat de jubilació. El progressiu envelliment de la població i els estralls de la crisi que es va iniciar el 2008 han portat els estats europeus a prendre mesures en matèria de pensions de jubilació. Així és com està la qüestió en els següents països europeus:

• Alemanya

L’edat de la jubilació ordinària augmenta des del 2012 progressivament fins al 2029 dels 65 als 67 anys, en funció dels anys cotitzats. És possible jubilar-se als 63 anys si s’ha cotitzat durant 45 anys.

• França

L’edat de jubilació augmentarà de manera progressiva fins a arribar als 67 anys el 2023, a raó de 4 mesos per any a partir del juliol del 2016. Els nascuts abans de 1952 han d’haver cotitzat 164 trimestres per gaudir d’una jubilació ordinària, en funció del temps cotitzat, entre els 60 i els 65 anys. Pel que fa als nascuts a partir de 1955, es requereixen 166 trimestres cotitzats per accedir a la jubilació ordinària, segons la reforma de l’any 2011, a una edat entre els 62 i els 67 anys (augment gradual entre el 2017 i el 2022).

• Finlàndia

A Finlàndia hi ha un mínim garantit de la pensió que s’obté per aportacions individuals. Per obtenir-la cal un requisit del 80% del temps de residència al país entre els 15 i els 65 anys, i és precisament aquesta última l’edat ordinària de jubilació per obtenir la pensió. Dels 63 als 68 anys es pot accedir a la pensió contributiva individual. La jubilació flexible va des dels 63 als 68 anys.

• Grècia

L’edat de jubilació a Grècia, una de les qüestions més polèmiques de la negociació dels diversos plans de rescat financer del país, se situa ara en els 65 anys, que augmentaran progressivament fins als 67. Això no obstant, el govern grec permet accedir a la jubilació als 62 anys en cas de llargues cotitzacions. Els anys de cotització requerits per aconseguir la pensió íntegra són 40 des del 2015.

• Itàlia

L’edat de jubilació ordinària és de 62 anys per a les dones (amb una cotització de 41 anys) i de 66 per als homes (amb 42 anys cotitzats). El 2021 serà de 67 anys per a tots dos sexes.

• Luxemburg

La pensió íntegra s’aconsegueix amb 40 anys de cotització. L’edat de jubilació se situa en els 65 anys.

• Portugal

La reforma de les pensions a Portugal ha significat que l’edat de jubilació també pugi progressivament. L’edat de jubilació és de 65 anys i passarà a ser de 67 a partir del 2023. Es requereixen 40 anys de cotització per obtenir l’import íntegre de la pensió.

• Àustria

Es requereixen 45 anys cotitzats per accedir a la jubilació amb l’import íntegre als 65 anys en el cas dels homes. Les dones, als 60 anys, que augmenten fins als 65 de manera gradual entre el 2024 i el 2033. No hi ha jubilació anticipada.

• Bèlgica

Els homes es poden retirar als 65 anys, mentre que les dones ho fan als 62. Es requereixen 45 anys de cotització. Hi ha la possibilitat de jubilar-se anticipadament des dels 60 anys si s’ha cotitzat 35, sense coeficients reductors.

• Dinamarca

L’edat de jubilació és de 65 anys i, entre el 2019 i el 2022, augmentarà fins als 67 anys. Hi ha un requisit de 40 anys de residència entre els 15 i els 65 anys al país per poder cobrar la pensió.

• Regne Unit

L’edat de jubilació s’endarrereix al Regne Unit dels 67 als 68 anys, una mesura que entrarà en vigor set anys abans del que inicialment estava previst, entre el 2037 i el 2039. Es requereixen 30 anys de cotització per accedir a la pensió bàsica estatal. No hi ha jubilació anticipada.

• Suècia

Es requereixen 40 anys de residència al país per obtenir la pensió garantida; per a la pensió contributiva, 30 anys de cotització, i per a la pensió premium no existeix el concepte de pensió màxima per temps de cotització. L’edat ordinària de jubilació oscil·la entre els 61 i els 67 anys per accedir a la pensió contributiva i a la premium. Pel que fa a la pensió garantida, l’edat són 65 anys.

• Espanya

A partir del 2027 caldrà acreditar 38 anys i mig cotitzats per jubilar-se amb 65 anys, l’actual edat ordinària de jubilació. Des del 2013 al 2027 s’estableix l’edat de jubilació entre els 65 i els 67 anys, en funció dels anys cotitzats. La jubilació anticipada serà dos anys inferior a la jubilació ordinària al llarg d’aquest període transitori i acabarà establerta el 2027 entre els 63 i els 65 anys, en funció dels anys cotitzats.

Augment de l’edat de jubilació. Europa es fa gran

Tradicionalment, l’edat mitjana de jubilació s’ha situat al voltant dels 65 anys. Això no obstant, l’esperança de vida està augmentant. A Espanya, en consonància amb la resta de països de la UE, és actualment d’uns 82 anys (84,5 per a les dones, 78,4 els homes) i s’estima que augmentarà de prop de 3 a 4 mesos per any. És a dir, cada dècada guanyarem quatre anys d’esperança de vida. Què significa això? Que l’envelliment de la societat espanyola i europea serà cada vegada més gran.

La piràmide de població per edat, com es pot veure en el gràfic, cada vegada és més gran a la franja alta, la qual cosa indica que la societat es fa cada vegada més vella.

Jubilacions tardanes

Com hem pogut veure, Espanya és un dels estats europeus amb un retir més tardà, juntament amb Alemanya, Dinamarca, Itàlia i Portugal. Entre els països que han hagut d’adaptar-se a aquest nou escenari n’hi ha alguns dels que han viscut més durament la crisi: Espanya, Grècia, Itàlia o Portugal.

Diferents anys de cotització exigits

Una altra de les diferències entre els europeus es troba en els períodes de cotització. A portuguesos, luxemburguesos, italians o britànics se’ls exigeix avui més anys cotitzats per accedir a la prestació que a Espanya.

Diferències de gènere

Alguns sistemes de pensions distingeixen entre homes i dones en la seva aplicació. Estats com Itàlia, Grècia o Àustria han establert tradicionalment diferències pel que fa a l’edat d’accés a la jubilació en funció del sexe. Tot i que aprofitant les últimes reformes molts han eliminat aquestes diferències, encara en països com Àustria o Bèlgica els homes es poden retirar als 65 anys, mentre que les dones ho poden fer als 60 o 62 anys, respectivament.

Com hem comprovat, en alguns sistemes de pensions de la UE cal esperar més per poder accedir a la prestació que en d’altres, i és important conèixer aquestes diferències si s’ha desenvolupat la vida laboral en diversos països. El treballador tan sols podrà sol·licitar la pensió al país on resideixi si ha complert l’edat de jubilació allà. A més, els drets acumulats en altres països només es rebran quan es compleixi l’edat legal de jubilació en aquests llocs.

Més informació:

Així envellirà la Unió Europea els propers anys (i així afectarà la teva pensió)

Com em quedarà la pensió si treballo en un altre país?