Què és l’efecte hivernacle i com afecta al canvi climàtic?

A l’era moderna, el terme “efecte hivernacle” ha esdevingut omnipresent en les discussions sobre el medi ambient i el canvi climàtic. Però què és realment l’efecte hivernacle i com impacta en el canvi climàtic?

El canvi climàtic engloba no solament l’augment de les temperatures, sinó també altres fenòmens, però és el terme que utilitzen els científics per descriure els canvis complexos, impulsats per les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, que afecten avui dia el nostre planeta. Descobreix el perillós paper que té aquest gas per al canvi climàtic global, i que continua augmentant cada mes.

Què és l’efecte hivernacle?

El concepte d’efecte hivernacle es remunta al segle xix. Va ser el matemàtic francès Joseph Fourier qui va estudiar l’atmosfera i com ajudava a mantenir la temperatura de la Terra. I va ser un altre científic, aquest cop suec, Svante Arrhenius, qui va relacionar l’augment del gas diòxid de carboni procedent de la crema de combustibles fòssils amb un efecte d’escalfament. Gairebé un segle després, el nord-americà James E. Hansen va confirmar que l’efecte hivernacle canviava el clima de la Terra.

L’efecte hivernacle és un fenomen natural que té lloc quan determinats gasos presents a l’atmosfera retenen l’escalfor del sol, fet que causa un augment de la temperatura a la superfície terrestre. Aquests gasos, com el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄) i l’òxid nitrós (N₂O), actuen com una capa invisible que atrapa l’escalfor i la reflecteix de nou cap a la Terra, de manera que es crea un efecte semblant al que es produeix en un hivernacle.

És a dir, que aquest fenomen és la manera en què l’escalfor queda atrapada prop de la superfície de la Terra pels “gasos d’efecte hivernacle”. Es pot pensar en aquests gasos que atrapen l’escalfor com una manta que envolta la Terra, i manté el planeta més càlid del que seria sense aquests gasos.

Com afecta al canvi climàtic?

L’augment de l’efecte hivernacle a causa de l’activitat humana, principalment la crema de combustibles fòssils i la desforestació, ha portat a un escalfament global sense precedents. I per això també es parla del desglaç dels pols i de com s’ha accelerat en les últimes dècades. Una evidència que la temperatura del planeta ha augmentat i, com a conseqüència, també la temperatura dels oceans.

El desglaç és només un dels desastres causats per aquest escalfament, que a més té conseqüències devastadores per al clima i el medi ambient, incloent-hi l’augment del nivell del mar, l’acidificació dels oceans i la intensificació de fenòmens meteorològics extrems, com ara huracans, sequeres i inundacions.

L’efecte hivernacle és bo o dolent?

L’acció de l’ésser humà està provocant un augment de la temperatura global. És per això que l’efecte hivernacle ha passat de ser el nostre gran aliat a ser un risc per a la nostra supervivència. La inundació de ciutats costaneres, la desertificació de zones fèrtils, el desglaç de masses glacials i la proliferació d’huracans devastadors són només algunes de les seves principals conseqüències.

Com hem esmentat més amunt, l’efecte hivernacle és un fenomen natural i necessari per mantenir la vida a la Terra, però el seu augment descontrolat a causa de l’activitat humana està provocant greus problemes ambientals i amenaçant l’estabilitat del planeta. Per tant, en el context actual, l’efecte hivernacle es pot considerar més perjudicial que beneficiós per a l’equilibri de l’ecosistema global.

Solucions a l’efecte hivernacle

Per abordar el problema de l’efecte hivernacle i el canvi climàtic és fonamental prendre mesures urgents a escala global. Això inclou la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant la transició a fonts d’energia renovable, la promoció de l’eficiència energètica, la reforestació i la implementació de polítiques ambientals més estrictes en l’àmbit local, nacional i internacional.

Però alguns experts consideren que reduir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle no és l’única solució i que cal prendre altres mesures com:

• Fomentar l’ús del transport públic i altres mitjans no contaminants.

• Augmentar la consciència ecològica entre els ciutadans i les administracions.

• Apostar pel reciclatge i l’economia circular.

• Reduir el malbaratament d’aliments.

• Consumir i produir més productes ecològics.

L’acció climàtica és necessària per pal·liar els efectes del canvi climàtic i, concretament, aportar solucions a l’efecte hivernacle. Només amb l’ajuda de mesures polítiques i un programa definit d’accions perquè els països i les empreses les duguin a terme seria possible revertir el gran impacte de l’efecte hivernacle. L’Acord de París del 2015 va ser el primer gran acord internacional en aquesta direcció, i l’objectiu no s’ha aconseguit: mantenir l’escalfament global per sota dels 2 graus centígrads.

En conclusió

L’efecte hivernacle és un fenomen natural que ha existit des de temps immemorials, però el seu augment desmesurat a causa de l’activitat humana està causant estralls en el clima i el medi ambient. Per evitar conseqüències catastròfiques, cal prendre mesures dràstiques per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i mitigar els impactes del canvi climàtic. Només mitjançant un esforç conjunt i coordinat a escala global podrem protegir el nostre planeta i garantir un futur sostenible per a les generacions futures.