És possible decidir moltes coses al llarg de la vida, com, per exemple, què es vol estudiar o a quina ciutat es vol viure, però és molt probable que no tinguem capacitat per escollir quan i com morirem. Per això, tal com ha afirmat Sergi Grimau, motivador i conferenciant, durant una ponència al Longevity World Summit 2020, un esdeveniment online organitzat per la Universitat de Barcelona i el Longevity Institute, “pel que sí que podem optar és per viure millor, i això vol dir apostar per tenir cura de la intensitat i l’actitud que tenim davant la vida. I tot això implica, principalment, entendre el que som capaços de generar en les persones que ens envolten”.
Al llarg de la seva sessió, titulada Viure deixant empremta: com podem arribar a la vellesa amb una salut emocional de ferro, Grimau ha fet un breu repàs de la seva pròpia trajectòria personal, marcada, igual que en el cas dels seus germans, Jordi i Roger, per haver estat jugador de bàsquet professional fins als 32 anys. “Des que em vaig retirar, he tingut una carrera transversal en la qual he fet moltes coses que m’han servit per entendre millor com som les persones. Per això, ara soc speaker motivacional i intento ajudar les organitzacions a tenir persones en els seus equips que prenguin decisions conscients amb el propòsit de la companyia, és a dir, que contribueixin a fer que les empreses on treballen siguin més longeves”.
La clau és la confiança
Per a Grimau, l’única estratègia per viure bé durant molt temps és controlant allò que, realment, és possible controlar, com, per exemple, una alimentació sana i equilibrada o gestionant d’una manera adequada la salut emocional.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Segons la seva opinió, “no podem controlar el que senten les nostres emocions, però sí allò que generem en les persones que anem coneixent al llarg de la vida”. Aquest expert utilitza el concepte de ‘piròman emocional’ per referir-se a la gent que és capaç de desenvolupar emocions positives en tercers, entenent les implicacions del seu comportament per fomentar en els altres motivació o, en el cas contrari, desmotivació. “Si som conscients de quin efecte causem en la resta, és com si tinguéssim un superpoder”.
En aquesta línia, ha indicat que “el control de les emocions és la clau de la longevitat de les persones en la seva trajectòria personal i professional”. Per exemple, en temes laborals, Grimau ha insistit que una de les ‘obsessions’ recurrents en els directius és aconseguir el compromís dels seus equips, “però no s’aturen a analitzar si, personalment, cadascun d’ells es preocupa de generar aquest compromís treballant de manera proactiva en la salut emocional dels seus empleats”.
Segons el seu criteri, l’energia que mou el món és la confiança, ja que “ens passem mitja vida buscant relacions de confiança i l’altra meitat recuperant la confiança perduda. Si som capaços de generar confiança en els altres tindrem una salut emocional bona”. Per crear-ne, estima que “cal ser naturals i no pretendre ser una cosa que no som. En la mesura que ens coneixem a nosaltres mateixos som capaços de ser coherents amb la resta i, per regla general, de generar confiança”. A més, afegeix que mentir és sempre molt més difícil que dir la veritat perquè cal fer memòria permanentment sobre allò en què s’ha mentit.
El valor de l’amabilitat
Grimau és un ferm creient del poder que ha tingut la recent pandèmia per fer comprendre a molts que “tots estem aquí de pas i que cal canviar la mentalitat”. Segons la seva opinió, “es viu deixant empremta sent un mateix i ajudant els altres, posant-nos al seu servei”. Quan ajudem en allò que ens és possible, “passen coses”, de manera que “cal deixar a vegades de pensar tant i actuar”. De fet, assegura que, en ajudar els altres, en realitat, les persones s’ajuden a si mateixes, perquè se senten millor i assoleixen “un estat emocional òptim”.
En aquest sentit, ha afirmat que “les persones que somriuen i que són amables generen confiança”. Tant és així que “la clau que marca la diferència en l’àmbit professional és, cada vegada més, ser amable”. Des d’una òptica personal, Grimau assenyala que per envellir amb una salut emocional de ferro “cal envoltar-se de flors, per fer olor de flors; si ens envoltem de males persones, farem pudor. Cal que pensem a quin jardí volem estar”.
