El lèxic definitiu sobre l’estalvi

No ens enganyem, el vocabulari econòmic és de tot menys senzill. Moltes vegades, per fer gestions, tràmits o paperassa bàsics com la declaració de la renda, preparar factures, contractar un pla de pensions o invertir els estalvis.

Fins i tot en les comunicacions bàsiques amb el banc, amb l’Agència Tributària o amb altres entitats financeres acostumem a perdre’ns amb certa terminologia massa especialitzada i de vegades rebuscada. En aquesta ocasió, et portem un lèxic bàsic amb conceptes sobre l’estalvi que has de dominar per dur un millor control de la teva economia personal. Això sí, tingues en compte que, per definir molts dels termes, en farem servir uns altres de la llista, així que no te’n deixis cap perquè tot quedi ben clar. Som-hi!

Estalvi

Encara que sigui redundant, posarem en paraules què considerem estalvi. Podem veure l’estalvi com la reserva d’una quantitat de diners per a l’ús futur, o bé com el sobrant d’una quantitat econòmica quan acabi una operació o un període de temps.

Capital

És el conjunt total de recursos físics o financers d’una una persona física o d’una empresa. En el cas de l’empresa, el capital social es compon de les aportacions fetes pels seus accionistes.

Comissió

Percentatge addicional del valor total d’una transacció. Aquest percentatge el paga el comprador i el rep (normalment) el venedor.

Crèdit

Quantitat de diners que un banc presta al seu client i, al seu torn, el client ha de tornar aquesta quantitat amb interessos més tard i segons els terminis que s’estableixen. Es diferencia del préstec en el fet que la quantitat que es presta no ha de tenir una finalitat específica (com, per exemple, en el cas de la hipoteca).

Compte d’estalvis

Compte bancari creat per mantenir el nostre capital a llarg termini i, per tant, estalviar. A canvi de prestar al banc els nostres diners, l’entitat ens aporta certs interessos, per la qual cosa el compte genera rendibilitat amb el temps. Això sí, aquests comptes tenen límits de transferències mensuals i de retirades de diners.

Compte corrent

Compte bancari que permet accedir als diners d’una manera fàcil i instantània mitjançant targeta, transferència, xec o retirada en efectiu. No genera interessos i és molt útil per a les operacions diàries.

Deflació

Caiguda (mínim de dos semestres) del nivell de preus de béns i serveis. És el resultat de la baixada generalitzada de la demanda i, per tant, un esfondrament de l’economia.

Dipòsit bancari

Producte d’estalvi en què el client lliura a una entitat bancària una quantitat de diners determinada durant un període de temps concret a canvi d’una certa rendibilitat. En acabar aquest termini, el banc ha de tornar aquesta quantitat lliurada més els interessos generats.

Fons d’inversió

Producte d’inversió sense personalitat jurídica, format per les aportacions de diversos inversors. La societat que gestiona i administra el fons, formada per experts inversors, inverteix les aportacions en diferents actius i instruments. En funció de la seva evolució positiva o negativa, els inversors guanyen més o menys rendibilitat de les participacions.

Lletra del tresor

Títol de deute públic de renda fixa a curt termini (de tres a divuit mesos) emès al descompte, això vol dir que el seu preu de compra és inferior a l’import que després rep l’inversor quan recupera la inversió. Les emet el Tresor d’Espanya per finançar-se.

Línia de crèdit

Forma de finançament que ofereix una entitat bancària als seus clients. Es tracta d’un tipus de crèdit del qual pot disposar el client de manera automàtica en casos d’emergència o imprevistos. Aquests diners s’han de tornar dins del termini que s’acorda amb el banc.

OPA

Una oferta pública d’adquisició, per les sigles OPA, és una operació per la qual una societat que cotitza en borsa fa pública una oferta de compra de totes o d’una part de les seves accions.

Participació

És la unitat d’adquisició en un fons d’inversió. És cada una de les parts en què es divideix el capital total del fons.

Inflació

Increment generalitzat (com a mínim d’un any) dels preus dels béns i serveis. Si els preus pugen en un país, el preu de la divisa baixa. Això es deu al fet que, amb una unitat de divisa, podem adquirir menys béns o serveis. Així, el poder adquisitiu disminueix.

Interès variable

El tipus d’interès en què el valor fixat en un principi pot variar durant tot el curs de l’operació.

IVA

L’impost sobre el valor afegit, per les sigles IVA, és un impost indirecte que s’aplica al consum final de béns i serveis. A Espanya hi ha tres tipus d’IVA: el general, el reduït i el superreduït.

IRPF

Impost sobre la renda de les persones físiques. L’impost que paguen els contribuents a Espanya per les rendes que han obtingut durant l’any fiscal.

Liquiditat

Existeix liquiditat quan és possible retirar en efectiu i de manera immediata una inversió.

PIES

Pla individual d’estalvi sistemàtic. Assegurança de vida estalvi a la qual es fan aportacions periòdiques amb la possibilitat de recuperar els diners en qualsevol moment. Es pot recuperar en forma de renda vitalícia.

Pla de pensions

El pla de pensions és un producte d’estalvi a llarg termini pensat per complementar la pensió pública de jubilació.

AIELT

Assegurança individual d’estalvi a llarg termini. Es tracta d’una assegurança de vida estalvi que aporta una rendibilitat regular per complementar la pensió pública de jubilació. Una AIELT es cobra en forma de capital.

Tipus d’interès

És l’índex que es fa servir per calcular la rendibilitat dels estalvis i les inversions. És també el percentatge que es paga per accedir a un préstec.

Com veus, són molts els termes específics que necessites conèixer, no només per fer operacions concretes, sinó també per a les gestions bàsiques del dia a dia.