Els 50 d’abans vs. els 50 d’ara 

Fa uns anys, els 40 van passar a ser els nous 30, ara són els 50 i està més que justificat. Quants cops ens hem quedat al·lucinats quan ens hem assabentat de l’edat d’algun famós? Jennifer López i els seus 53 anys, Sandra Bullock amb 58 anys o Will Smith amb els 53 són només alguns dels famosos que semblen immunes al pas del temps. 

Fa uns anys qualsevol persona que superava la barrera dels 50 a Hollywood estava destinada a fer papers gairebé sense importància com de pare treballador, mare divorciada, adult funcional sense gaire vida i amb poc interès per a l’espectador. Per sort, hem donat un cop sobre la taula i hem demostrat que ens queda molta vida i podem ser les estrelles de la pantalla si volem.

I no només al cinema, al nostre dia a dia també han canviat moltes coses: qui no recorda els seus pares com i fossin senyors amb la nostra edat o veure fotos antigues i que semblessin més grans fa 20 anys que ara? La roba, els pentinats i fins i tot l’actitud davant de la vida els posava més anys al damunt. Repassarem algunes d’aquestes coses que diferencien els 50 d’abans vs. els 50 d’ara.

Expectativa de vida

Si avui sentim que algú ha mort amb 72 anys, ens sorprenem perquè és “jove”, mentre que fa només 50 anys aquesta era l’edat mitjana de l’esperança de vida. En mig segle, l’edat mitjana dels espanyols ha augmentat fins als 81,8 anys per als homes i 87 per a les dones, la qual cosa ens dona l’oportunitat de ser joves durant molt més temps.

Les millores en l’atenció mèdica, l’accés a una alimentació saludable i els avenços en l’estil de vida han contribuït a viure més temps i tenir la possibilitat de gaudir d’una vida activa i plena després dels 50 anys. Abans semblava que teníem pressa per a tot: la gent es casava amb 20/21 anys, tenia fills als 23 i als 56 ja podien ser avis; ara podem allargar aquests períodes i gaudir d’una llarga joventut, sense amoïnar-nos tant que “se’ns covi l’arròs”. 

Salut i benestar 

Si fem memòria, amb l’arribada dels 2000 va venir una febre generalitzada per les dietes miracle, com la bogeria que va suposar la dieta Dukan que assegurava que es podien perdre uns quants quilos en pocs dies. Per sort, ara hi ha més consciència sobre la importància de mantenir una bona salut i els beneficis de l’esport en el dia a dia.

Les classes de ioga, fer rutes de senderisme amb amics o sortir a córrer són algunes de les opcions més recurrents, però no és gens estrany veure els gimnasos plens de persones que han passat la barrera dels 50, perquè l’esport ja no és una cosa exclusiva de professionals ni de joves adults. 

Carrera i feina

La primera meitat del segle passat no va ser fàcil per a ningú a Espanya; els nostres pares i avis es van haver de buscar la vida per tirar endavant i només uns quants van optar a carreres universitàries i feines dignes. Gràcies al seu esforç, la generació que rondem els 50 hem pogut obtenir un títol i treballar d’això durant anys, donant una vida millor als nostres fills. Quants hem estat l’orgull de la família en ser els primers a entrar a la universitat? Aquest sentiment és una cosa digna de recordar de per vida. 

Fa 50 anys, moltes feines exigien esforços físics que ara són inimaginables, jornades de més de 12 hores al sol o aixecar dues o tres vegades el pes. Per aquest motiu, molts dels nostres pares es van haver de jubilar un cop passats els 50 anys, ningú no podria aguantar molt més temps així. Ara, l’edat de jubilació s’endarrereix cada any més, i fins i tot molta gent opta per seguir treballant passats els 65. Què en pensarien les generacions anteriors? 

Tecnologia i comunicació 

Fa mig segle, veure la televisió era una d’aquelles coses que es feia en família i que no tothom podia fer; era un luxe limitat a l’abast d’uns quants afortunats. Reunir-se per veure les notícies, tenir màxim dos canals o aixecar-se del sofà per pujar el volum és una cosa que les noves generacions no arriben a comprendre. Durant aquests anys, hi ha poques cases on no tinguin mínim un televisor, i ja no parlem de mòbils, ordinadors o tauletes. Encara costa de creure que fos completament normal portar un telèfon mòbil al maleter dels cotxes o haver de carregar amb un maletí per poder trucar a algú des de fora de casa. 

Estil de vida i lleure

Si sentim els nostres pares i avis parlar de com era la seva vida amb 50 anys, el que més ens cridarà l’atenció és la manera com vivien, totes les coses que no estaven ben vistes fer o com era de diferent la mentalitat de llavors. Ara és molt fàcil veure grups d’amics anar-se’n de viatge, deixar els fills uns dies per tenir temps per a un o una mateixa o fins i tot no tenir criatures. La vida era un seguit de passos comuns: trobaves feina, et casaves i tenies família. Per sort, aquest model social ha evolucionat, les famílies són diferents, la gent no viu per i per a la feina o els fills, i el lleure i el benestar propi han esdevingut una part important de la vida de la gent. 

Això també es reflecteix en la manera de vestir de la gent; fins i tot les persones de tercera edat que estaven tan acostumades a vestir amb faldilla i brusa cada dia s’han adaptat a portar xandall, pantalons texans i roba més còmoda i moderna. Ja no hi ha una “roba d’avis”, ni pentinats que facin envellir deu anys. L’edat i la roba ja no van de la mà. Qui diu que has de deixar de portar una jaqueta que t’agrada pel sol fet de tenir més d’X anys?

Aquestes són només algunes de les diferències destacades entre els 50 d’abans i els 50 d’ara. Gràcies als avenços en la ciència i la societat, la gent ha pogut veure millores a la vida, hi ha més temps per gaudir i l’edat no és una excusa, sinó una oportunitat que cal aprofitar al màxim. Moltes vegades ens deixem emportar per l’edatisme, amb prejudicis i la discriminació cap a persones per la seva edat. Això és molt fàcil de detectar. Per exemple, alguna vegada hem vist una persona d’edat avançada fent algun esport poc comú per als anys que té o amb una roba que no sembla sòbria i formal i ens ha cridat l’atenció, però el cert és que de mica en mica estem avançant i normalitzant que l’edat no és cap impediment per continuar fent tota mena d’activitats: més aviat, l’edat és qüestió d’actitud. 

Malauradament, l’edatisme està més estès del que creiem. Hi ha l’edatisme per part de les institucions i de la societat general, i sovint passa desapercebut quan es parla de manera despectiva sobre el fet d’envellir; com si fos un trauma, una malaltia, o com si per això hagués d’acabar la nostra vida, les nostres relacions o les nostres aficions. 

Però res més lluny de la realitat, i encara que s’ha notat un gran canvi entre generacions, encara ha d’arribar l’autèntica transformació en què, amb l’edat, es puguin seguir aprenent coses noves, viatjant, fent noves amistats, es pugui tractar fins i tot el sexe o les relacions afectives, per tal que l’envelliment sigui una cosa positiva mitjançant la integració i la normalització. 

L’edat ens aporta maduresa i saviesa, ens ensenya a valorar les coses que passen al nostre voltant i durant la jubilació se’ns dona l’oportunitat de gaudir plenament de tot l’aprenentatge que hem adquirit durant la vida. Per això, per a molts és la millor etapa de la vida.