Enrique Borrajeros és President del Comitè de Comunicació de l ‘European Financial Planning Association (EFPA) a Espanya.
De l’1 al 10, quina nota li posaria a la cultura de l’estalvi a Espanya i per què?
Li posaria un 6, un aprovat alt. Crec que en els darrers temps hem estat aprenent en funció de la realitat, d’anar-nos enfrontant, potser amb retard, a la situació que exigia cada moment. Crec que l’inversor espanyol ha delegat la seva responsabilitat, i quan un delega l’assumpció de riscos, es preocupa poc per dos dels factors més importants que té la inversió: el risc –sens dubte, la font de la rendibilitat– i canviar present per futur.
Fes la teva simulació: Organitza les teves finances i estalvia amb el mètode 50/30/20
Pot explicar aquesta idea de canviar present per futur?
És molt senzill. La inversió permet afrontar despeses i assolir objectius en el futur que, d’altra manera, potser no es podrien assumir perquè els ingressos no són suficients quan s’arriba a la jubilació i un es veu en la situació d’haver de completar-los; o perquè la necessitat de fer coses –pagar una educació, adquirir un habitatge o qualsevol altre objectiu– exigeix més recursos que els que un podria obtenir únicament amb l’estalvi. Durant anys hem estat delegant la nostra funció com a inversors i probablement el futur ens exigeix que siguem molt més inversors del que ho hem estat fins ara.
Si li fes la mateixa pregunta amb què hem començat aquesta entrevista d’aquí a cinc anys, em fa la sensació que augmentaria la nota a un 7 o un 8. És així?
Per descomptat. En l’àmbit de l’estalvi personal, tot millorarà. Crec que a l’inversor espanyol li han caigut dos paraigües. El primer és el de la pensió pública. Quan un porta tota la vida sentint que les pensions hi seran quan es necessitin perquè qualsevol pugui viure molts anys i molt bé, i ara per un efecte demogràfic i matemàtic aquesta promesa és cada vegada més difícil de complir, de sobte un comença a pensar que hi ha una part de veritat en això i que cal començar a preguntar-se pel futur de cadascú. L’inversor s’ha vist obligat a prendre’n consciència des d’aquest punt de vista.
I l’altre paraigua?
El segon paraigua és que la inversió preferida dels espanyols fins avui, el dipòsit bancari, ha deixat de donar retorns i ha deixat de ser interessant. És en aquest exercici on un s’adona que per aconseguir les fites futures necessita una rendibilitat que com a mínim guanyi la inflació, i el dipòsit ja no la facilita: llavors cal començar a preocupar-se pel risc. Arribats a aquest punt és quan es busca un assessorament més especialitzat, s’intenta trobar algú que ens ajudi a entendre aquest risc, quant, com gestionar-lo i com trobar l’estructura d’inversió que permeti aconseguir la rendibilitat objectiu amb un nivell de risc raonable i ben diversificat. Un cop desapareguts els dos paraigües, pensions i dipòsits, l’inversor s’ha vist obligat a espavilar-se pel seu compte.
Segons la seva opinió, quins productes són els més adequats per a una persona de 30 a 40 anys per fomentar l’estalvi?
Cal fer prevaldre el concepte d’estalvi, sense centrar-lo en productes concrets. L’important és que la gent estalviï per a la seva jubilació, però també per comprar-se una casa, per educar els seus fills, per aconseguir un nivell d’independència econòmica que els permeti aconseguir diferents coses a la vida. El problema és que ens dediquem a posar en primer lloc els productes i, si bé els productes tenen una sèrie d’avantatges, al final no són bons per les seves característiques intrínseques sinó perquè algú ho diu. “El PPA és un bon producte”, afirmen alguns. Bé, i per què no un fons d’inversió o una altra cosa? Cal fer prevaldre la fórmula d’estalvi i no pas el producte.
I amb relació a la jubilació?
D’altra banda, al llarg d’una vida tan llarga d’inversió per a l’estalvi com és el tema de la jubilació, el fet que la inversió col·lectiva sigui a través de fons d’inversió o de pensions és sens dubte l’eina més transparent, més segura, més versàtil, la que dóna més flexibilitat, la que proporciona més possibilitats de poder combinar rendibilitat i risc… El fons d’inversió i el fons de pensions a mitjà i llarg termini és la fórmula d’estalvi més eficient. A partir d’aquí, abans de decidir quin producte trio, haig d’entendre bé quina combinació d’actius financers tenen aquests productes per sota que m’han de permetre obtenir la rendibilitat que busco amb el risc que pugui assumir.
Quines recomanacions fan des d’EFPA Espanya per a aquells joves que volen estalviar?
Quan un pren una decisió d’estalvi, el que fa és canviar present per futur. L’estalvi és consum diferit. Quan un mira endavant, el que ha de pensar és per què està estalviant, quin és l’objectiu del seu estalvi. Si aconsegueix trobar l’objectiu, afinarà també l’horitzó temporal d’inversió, quant necessitarà. Quan això es veu clar, es pot comparar amb la situació pròpia actual i amb la capacitat d’estalvi futura, moment per comparar quin és el dèficit d’estalvi que tindrà per poder assolir les fites. Als mercats financers cal demanar-los aquest extra en forma de rendibilitat. Aquesta rendibilitat permet veure el perfil de risc i si encaixa amb la situació de cadascú.
Quina proposta fan des d’EFPA Espanya sobre les pensions?
L’estalviador el que ha de fer és començar al més aviat possible. El futur és seu, no de cap altra persona. A vegades ens fa la sensació que l’estalvi pertany a algú altre. El futur de cadascú és la responsabilitat de cadascú, com ho és el present. Començar al més aviat possible i de la mà d’algú que ens ajudi a entendre el perquè d’aquest estalvi, del risc que cal assumir, de les fórmules d’estalvi com els fons d’inversió i els fons de pensions, que són eficients per a qualsevol tipus d’estalviador en qualsevol etapa del seu cicle d’estalvi. Cal fer un seguiment continuat de les inversions.
