Les amenaces són dues: L’envelliment de la piràmide poblacional i l’augment del deute dels països
Fa uns dies es va fer públic l’Índex Mundial de Jubilació 2014 elaborat per Natixis Global Asset Management. Espanya se situa en el top 30 dels països amb millors condicions a la jubilació, posicionant-se en el lloc 29 del rànquing.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
L’estudi, que recull una mostra de 150 països , analitza quatre categories mitjançant 20 indicadors:
- A la categoria de salut es valora, entre d’altres, l’índex de natalitat o la despesa mèdica per càpita.
- Per a la categoria de benestar material s’analitzen, per exemple, els ingressos per càpita o la desocupació.
- Pel que fa a la categoria de finances, s’analitzen diferents factors com són l’endeutament del govern o la taxa d’interès.
- Finalment, a la categoria de qualitat de vida es mesura mitjançant l’estudi del nivell de contaminació de l’aigua o el volum de contaminació de l’aire.
El top 10 dels països amb millors condicions a la jubilació està compost majoritàriament (8) per països europeus i la resta (2) per nacions australs. Tot i que Espanya es manté entre els 30 primers, ha caigut quatre posicions respecte a l’edició anterior.
Les amenaces a les que fa front la seguretat de les jubilacions públiques, i que també afecten a Espanya, són dos: d’una banda, l’envelliment de la piràmide poblacional i, d’altra banda, l’augment del deute dels països que fa que augmenti la pressió financera sobre els governs.
Els Estats Units, que ocupa la posició número 19 de l’informe, és un exemple de com és possible invertir per a la jubilació sense pensions públiques. El país nord-americà ha de fer front sobretot a un problema de deute públic que debilita els ajuts a la jubilació de la ciutadania. Per exemple, un graduat universitari entra al mercat laboral amb un deute heretada del cost de la seva educació d’aproximadament 28.000$ segons l’American Student Assistance.
Aquesta situació, unida a la desconfiança dels treballadors en la capacitat social perquè els proporcions el benestar desitjat, fa que els nord-americans es recolzin en dos vehicles d’inversió per assolir el retir desitjat: el 401 (k) i l’IRA.
El primer, el 401 (k), neix als anys 80 i és un dels més usats. Consisteix en un pla ofert per l’ocupador a l’empleat en què aquest últim realitza aportacions a un compte les quals, alhora, es redueixen de la base impassible. Aquests diners són invertits a fons d’inversions amb característiques determinades en funció de les necessitats del client. L’IRA, Individual Retirement Accounts, compta també amb alts beneficis fiscals.
