L’envelliment de la població planteja grans reptes al sistema públic de pensions. Les previsions demogràfiques indiquen que, tal com està plantejat avui, serà insuficient per donar una cobertura digna en els propers anys a tots els seus beneficiaris. Per donar resposta a aquest problema, molts experts treballen a aportar solucions, com les que ha elaborat l’estudi guanyador del XII Premi Edad&Vida Higinio Raventós, titulat ‘L’estalvi per a la jubilació a través de l’empresa’.
Aquest informe, presentat per la Fundació Edad&Vida i VidaCaixa i elaborat per ICEA en col·laboració amb l’Institut Complutense d’Anàlisi Econòmica i la Universitat Complutense de Madrid, sosté que la introducció de mesures que incentivin fiscalment l’estalvi per a la jubilació a través de les empreses milloraria el PIB espanyol en un 8,5%. Dit en altres termes, es tractaria de passar d’un sistema de pensions com l’actual, anomenat de repartiment o de solidaritat intergeneracional, a un altre de mixt, com ja es fa en altres països de la Unió Europea. Aquest sistema mixt suposa combinar el model de repartiment actual amb la capitalització complementària de l’estalvi a través de l’empresa.
El sistema públic de pensions a Espanya ha sofert recentment canvis, com l’augment de l’edat de jubilació, per poder garantir el model actual uns anys més. Això no obstant, previsions demogràfiques com les de l’OCDE, que estimen que de cara al 2050 hi haurà fins a vuit jubilats per cada persona en edat de treballar, impedeixen veure un horitzó clar per a la jubilació de milions de persones.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
A més, segons les ‘Projeccions de Població 2016-2066’ de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), si avui els més grans de 65 anys representen el 18,7% del total d’habitants, el 2031 aquesta xifra augmentarà fins al 25,6% i fins al 34,6% el 2066. El nombre de persones més grans de 100 anys, segons l’INE, creixerà espectacularment, ja que passarà de 16.460 persones actualment a 222.104 en mig segle, la qual cosa incrementarà l’esperança de vida fins a xifres mai vistes. Concretament, el 2066 ells viuran 88,5 anys de mitjana i elles 91,6.
A més, tot indica que factors com la taxa de substitució (quantia de la pensió respecte a l’últim salari) seguiran decreixent en els propers anys. L’estudi presentat per la Fundació Edad&Vida i VidaCaixa planteja que, perquè aquesta taxa es pugui mantenir al 80%, sota el supòsit que s’arribi a una estructura demogràfica com l’esperada per al 2050 per l’OCDE, caldria incrementar les cotitzacions del 28,3% actual fins al 37,4%. En cas de mantenir les cotitzacions estables, la taxa de substitució es reduiria al 63,6%. El nou model, en canvi, permetria mantenir el sistema públic sense necessitat d’incrementar les cotitzacions o reduir la taxa de substitució.
L’anàlisi se centra a impulsar el desenvolupament de l’anomenat segon pilar del sistema de pensions (és a dir, el finançat per l’estalvi col·lectiu a través de l’empresa) com la millor solució als problemes d’envelliment de les societats avançades. La conclusió de l’informe és que els beneficis més grans s’obtenen amb un segon pilar de caràcter mixt, és a dir, un fons de pensions a través de l’empresa mixt, amb una part obligatòria per a l’empresa, que s’aplicaria de manera progressiva, i una altra incentivada fiscalment. L’estudi també conclou que simplement incrementant els incentius fiscals s’impulsaria l’economia espanyola.
Les principals millores macroeconòmiques que, amb la introducció d’aquest model mixt, preveu l’estudi guanyador del XII Premi Edad&Vida Higinio Raventós en un escenari demogràfic com el que planteja l’INE el 2025 són les següents:
- El PIB a Espanya pujaria un 8,5% si només s’apliquessin incentius fiscals i un 8,6% si s’apliqués una part amb incentius i una altra de manera obligatòria.
- Milloraria l’ocupació un 2,2%.
- La taxa d’estalvi podria arribar a créixer un 23%.
- L’índex de benestar, entès com el consum al llarg del cicle vital, creixeria un 9,9%.
Dur a terme tots aquests canvis estructurals suposaria assumir uns costos de transició. Això no obstant, no fer-los implicaria suportar efectes negatius sobre el PIB i el benestar de l’economia a llarg termini.
Per totes aquestes raons, els autors de l’estudi proposen la creació d’un Òrgan Consultiu per debatre i acordar les reformes i una Comissió de Control que supervisi la implantació, el desenvolupament i el compliment dels acords assolits.
Més informació:
Aquest és el futur de la pensió de jubilació a Espanya (segons experts i organismes oficials)
