Com a autònom, l’elecció entre estimació directa o mòduls per tributar depèn de diversos factors, incloent-hi el tipus d’activitat, el volum d’ingressos i despeses, i les preferències personals del contribuent. En funció del model elegit es determinarà la quantia de l’impost sobre la renda de les persones físiques o IRPF.
Cada règim té els seus avantatges i l’elecció correcta només depèn de la situació de cada contribuent. Però et donem un petit consell: tributar en el règim adequat a la teva activitat t’ajudarà a millorar les finances, a calcular millor els ingressos i despeses i, per descomptat, a complir les obligacions.
Què és l’estimació directa?
El règim d’estimació directa és una de les opcions per tributar l’IRPF que recull la Llei 58/2003 per regular la situació fiscal d’autònoms i professionals independents.
Fes la teva simulació: Calcula quant desgraven en l’IRPF les aportacions a un pla de pensions
Aquesta opció permet als autònoms calcular els impostos de manera que es calcula l’IRPF pels beneficis obtinguts.
Es calcula el benefici o la pèrdua net del negoci restant les despeses deduïbles de l’activitat. A més, l’autònom també pot deduir determinades despeses, com ara el lloguer d’oficines, els subministraments i les despeses de viatge, entre d’altres.
El règim d’estimació directa té dues modalitats: la directa normal i la directa simplificada. Quan els teus ingressos siguin de 600.000 anuals o inferiors a aquesta quantitat, hauràs d’optar per la modalitat directa simplificada, perquè és una opció més ràpida i útil si la teva activitat econòmica és menys complexa o tens un volum menor de facturació.
D’altra banda, si els teus ingressos són superiors has d’optar per la directa normal, perquè té més precisió sobre càlculs fiscals, et podràs deduir més despeses i evitar qualsevol malentès amb Hisenda.
Estimació directa o mòduls?
En el règim d’estimació objectiva, l’anomenat règim per “mòduls”, l’autònom no pagarà els seus impostos segons com li va el negoci, sinó a partir d’una quantitat fixa segons determinats indicadors o mòduls. Però no tots els treballadors per compte propi poden optar per tributar en estimació objectiva, perquè els requisits s’han anat endurint els últims anys com a mesura contra el frau fiscal i cada cop són més complexos.
De fet, Hisenda estudia eliminar l’estimació objectiva amb un període transitori de 3 a 5 anys a partir del 2025. La declaració de l’IRPF per mòduls dels autònoms té els dies comptats i, a tot estirar, haurà desaparegut el 2030. Què passarà amb els mòduls el 2024? De moment, pel que fa a l’IRPF per a l’exercici 2024, es mantenen la quantia dels signes, índexs o mòduls, així com les instruccions d’aplicació.
Si et planteges triar l’estimació directa o mòduls, la coneguda com a estimació objectiva, has de tenir en compte alguns factors i estar segur de l’elecció perquè, un cop notificat, hauràs d’esperar tres anys per tornar a canviar de règim. Per això, apunta’t bé les qüestions següents:
- Abans de res, hauràs de confirmar els teus epígrafs de l’impost d’activitats econòmiques i comprovar que es poden incloure en el règim que vulguis escollir.
- En règim de mòduls es pagarà sempre la mateixa quota, independentment dels ingressos o despeses de l’autònom en aquest període, per això has de tenir clar el teu benefici perquè et surti a compte aquest règim. En estimació directa es pagarà en funció dels rendiments obtinguts, de manera que si guanyes més pagaràs més i viceversa.
- En el règim per mòduls és recomanable saber si surt a compte la quota, ja que no estaran contemplades les despeses. Si et vols deduir les despeses, l’estimació directa es calcula tenint en compte el personal contractat, la superfície del local, etcètera.
- Si no tens cap previsió de com t’anirà el negoci, és possible que et sigui més beneficiós el règim d’estimació directa, perquè serà proporcional a les teves despeses i beneficis. Si tries els mòduls, facturis el que facturis hauràs de pagar segons les taules d’estimació d’Hisenda.
- Els autònoms que tributen en estimació objectiva no han de portar un llibre de registre d’ingressos i despeses com en l’estimació directa, cosa que els permet estalviar temps i esforç.
- En l’estimació objectiva, els autònoms no han de fer front a pagaments fraccionats trimestrals com a l’estimació directa, sinó que el pagament de l’impost es fa de forma anual.
- En l’estimació objectiva, els límits de facturació són més baixos que en l’estimació directa, cosa que limita la possibilitat d’expansió del negoci.
En resum
Mentre que l’estimació objectiva ofereix una gestió fiscal més senzilla i una previsibilitat més gran en el pagament d’impostos, l’estimació directa permet una flexibilitat més gran i la possibilitat de deduir més despeses. Per prendre una decisió informada cal analitzar bé la situació específica del teu negoci i, si és possible, consultar amb un assessor fiscal que et pugui proporcionar una recomanació personalitzada basada en les circumstàncies particulars.
