Tabla de contenidos
En matèria de fiscalitat i impostos, la Renda és un dels processos protagonistes i una de les cites més importants de la majoria dels espanyols amb Hisenda, però sobretot per als autònoms. L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és diferent per a cadascun dels treballadors en funció de la nostra situació econòmica i laboral. Per això hi ha diverses modalitats de tributació a l’IRPF per a treballadors per compte propi; una és l’estimació directa simplificada. En aquest article t’expliquem què és i qui afecta aquest règim. Troba a Ruta67 tot el que has de saber sobre l’estimació directa simplificada amb un exemple!
Què és el règim d’estimació directa simplificada?
Com cada primavera, els contribuents declaren els impostos i despeses deduïbles reals que han tingut durant l’exercici fiscal, de manera que es calcula l’IRPF per a cada cas en funció de les rendes o els beneficis obtinguts.
El règim d’estimació directa simplificada és una de les opcions per tributar l’IRPF que recull la Llei 58/2003, als articles 51 a 53, per regular la situació fiscal d’autònoms i professionals independents.
Fes la teva simulació: Calcula quant desgraven en l’IRPF les aportacions a un pla de pensions
Un dels primers dubtes en matèria tributària que acostumen a tenir aquests treballadors està relacionat amb quin règim se’ls aplicarà per determinar el rendiment de la seva activitat. Aquesta opció permet als propietaris de negocis i petites empreses calcular els impostos d’una forma més senzilla, de manera que l’IRPF es calcula pels beneficis obtinguts i sense haver de portar la comptabilitat del negoci.
Per tant, l’estimació directa simplificada és un dels tres tipus de règim per fer la declaració d’impostos per a autònoms per calcular els ingressos i les despeses en l’exercici fiscal.
Diferència entre estimació directa normal o simplificada
Quan un autònom es dona d’alta sempre es planteja dubtes a l’hora de declarar l’IRPF, què és millor: l’estimació directa normal o la simplificada? La major part dels autònoms han d’escollir l’estimació directa simplificada; el motiu és que aquesta modalitat té una aplicació més senzilla i no obliga a dur una comptabilitat tan exhaustiva. Per què? Perquè aquest va ser l’origen i el plantejament d’aquesta modalitat.
El sistema d’estimació directa és una manera de declarar l’IRPF tenint en compte els ingressos anuals reals, és a dir, la diferència entre les despeses i les vendes. Per tant, facilita molt els tràmits amb Hisenda. Si ets autònom i no tributes al sistema de mòduls i vols simplificar les obligacions amb l’Agència Tributària, escull aquest sistema.
A diferència de la simplificada, l’estimació directa normal és el règim d’IRPF en què, obligatòriament, han de tributar els autònoms que hagin tingut una facturació superior a 600.000 euros l’exercici anterior. Així i tot, es poden incloure de forma voluntària la resta dels autònoms.
L’estimació directa normal permet escollir el sistema d’amortitzacions d’entre les opcions establertes a la Llei de l’impost sobre societats, mentre que a la simplificada només s’accepta el mètode lineal, és a dir, amortitzar de manera constant durant la vida útil del bé, segons la taula simplificada establerta per Hisenda.
El model 130 és el que han d’escollir quan el règim fiscal és d’estimació directa i simplificada, mentre que s’empra el model 131 quan es tracta dels mòduls coneguts o estiguin dins del règim d’estimació objectiva.
Qui pot declarar en la modalitat simplificada?
Poden declarar en estimació directa simplificada els contribuents que l’any anterior hagin tingut un volum de negocis per al conjunt de les activitats que no superi els 600.000 euros. I han d’utilitzar aquest sistema els autònoms que no tributin al sistema de mòduls.
Els autònoms que duguin a terme activitats que no estiguin acollides al règim d’estimació objectiva i que no superin els 600.000 euros l’any anterior, si la facturació és superior a aquest import, hauran de triar el règim d’estimació directa normal.
Com es pot acollir a l’estimació directa simplificada? Tot el que cal saber
En aquesta modalitat, els empresaris i professionals han de presentar el llibre de registres de vendes i ingressos, el llibre de compres i despeses, i el llibre dels béns d’inversió i de provisions de fons.
En l’estimació directa simplificada, al càlcul del rendiment net se li apliquen algunes excepcions, com que les amortitzacions de l’immobilitzat material es practiquen de forma lineal, en funció de la taula d’amortització simplificada, especial per a aquesta modalitat que es troba a la web d’Hisenda.
A més, les provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació es quantifiquen exclusivament aplicant un 5 % del rendiment net positiu, excloent-hi aquest concepte. Això no obstant, no s’aplicaran quan el contribuent opti per la reducció per l’exercici d’activitats econòmiques.
Exemple de règim d’estimació directa simplificada
El càlcul dels beneficis de l’estimació directa simplificada és senzill, es determinen els ingressos relatius a les vendes o la prestació de serveis, i s’hi afegeixen les subvencions o les indemnitzacions.
Després, es resten les despeses deduïbles, com ara subministraments, lloguers, personal, etc. I també es resten les amortitzacions que, com hem dit abans, es fan de forma lineal i partint d’una taula que ha creat Hisenda per a aquest règim d’estimació directa simplificada.
Així s’obté el rendiment net al qual se sostreuen les provisions i despeses de difícil justificació, la qual cosa es calcula com fins a un 5 % del rendiment net i amb un límit de 2.000 €.
La manera més senzilla de comprovar com seria el càlcul en l’estimació directa simplificada és amb un exemple. Aquest és el cas de l’Alejandra, que és autònoma i treballa en una consultoria financera. Aquest any ha guanyat 60.000 euros pels serveis, per això s’acull al règim d’estimació directa simplificada.
L’Alejandra presenta el llibre d’ingressos i despeses, així com el d’inversions. Les despeses deduïbles arriben als 15.000 euros i, segons la taula d’amortització per al règim d’estimació directa, la noia pot amortitzar 2.000 euros.
Per determinar el benefici de l’Alejandra, restem les despeses deduïbles, les amortitzacions i les despeses de difícil justificació dels nostres ingressos bruts:
- (+) Ingressos computables: 60.000 €.
- (-) Despeses deduïbles: 15.000 €.
- (-) Amortitzacions: 2.000 €.
- (=) Rendiment net: 43.000 €.
- (-) Provisions deduïbles i despeses de difícil justificació: 2.000 € *
- (=) Benefici o pèrdua: 41.000 €.
*El 5 % de 43.000 € és 3.010 € i excedeix el límit aplicable de 2.000 €.
Per tant, en aquest exemple, el nostre benefici imposable per al càlcul de l’IRPF seria de 41.000 €. El règim d’estimació directa simplificada és una opció atractiva per a aquells autònoms i petites empreses la facturació dels quals no supera certs límits i que busquen una manera més senzilla de calcular i declarar els impostos. Quan opten per aquest règim, es redueixen les obligacions comptables, cosa que permet una gestió més àgil i menys burocràtica de l’activitat econòmica.
