Per Patricia Ramírez.
Martha Graham, coreògrafa i ballarina nord-americana, deia que “hi ha una vitalitat, una força interior, una energia que es tradueix dins teu en acció, i perquè només n’hi ha un com tu en aquesta vida, aquesta acció es converteix en única. I si la bloqueges, mai més no tornarà a existir a través de cap altre mitjà, i es perdrà per sempre. El món mai més no la tindrà. I no és la teva incumbència determinar quant és de bona aquesta energia, ni tampoc el seu valor, ni comparar-la amb altres expressions. La teva incumbència és mantenir-la teva de manera clara i directa, mantenir-t’hi receptiu”.
Tendim de manera natural a acomodar-nos als altres i a donar-los el que creiem que esperen de nosaltres. I amb això deixem de ser nosaltres. “No riguis tan fort, que és de mala educació; no expliquis aquest acudit, que no té gràcia; no et posis aquest vestit, que desentonaràs; no diguis paraulotes, que són malsonants; no parlis sobre aquest tema, que els altres no ho entendran.” Entre els dogmes i directrius dels altres i els que nosaltres ens anem imposant, deixem de ser el que som per por de decebre, de no encaixar, de ser criticats, de no ser com tots. Ens agrada pertànyer a la mitjana, encara que la mitjana sigui un equip de xais autodirigits. Si no mostres el costat teu, si no et mostres tu, com podrem saber com ets de meravellós? No hi ha cap altra versió com tu, tu has trencat el motlle. I això és ciència pura, genètica. Així doncs, qualsevol faceta que ensenyis, el teu talent, la teva manera de ser, la teva gràcia, el teu estil o com et relaciones, serà un descobriment per a tots. I sobretot, ser tu és la millor manera de no decebre’t a tu mateix.
Al llarg de la vida decebràs moltes persones, més que per ser tu mateix, perquè els altres exigeixen i esperen de tu el que a ells els fa la vida còmoda i fàcil, com per exemple el fet d’estudiar la carrera que va fer el teu pare t’assegura poder quedar-te al despatx, i això, per als teus pares és còmode, fàcil i els dona seguretat. És normal, volen el millor per a tu. Però no tinguis por de decebre, ja que forma part de la vida. Si no deceps, potser patiràs, ja que acabaràs triant allò que no et fa feliç. Hi ha alguna cosa més trista que hipotecar la teva felicitat perquè altres ho siguin? Altres que ja han tingut la seva oportunitat, que van triar o no les seves vides, però que no poden buscar ser feliços a través teu. Perquè el gest d’amor més gran és ser feliç si l’altre ho és, tant si tria el que a tu et convé com si no.
No et sentis inferior ni arribis a judicis de valor pensant que ets feble pel fet de voler ser acceptat. La por de no encaixar en el grup o de sentir-te rebutjat té un sentit evolutiu. Des de sempre hem necessitat la bandada per sobreviure. Dins del grup ens sentim protegits i segurs. Però el 2018 no vivim a la selva, no tenim feres assetjant-nos ben a prop, i el fet de ser tu mateix pot ser que et tregui d’una bandada però et permeti ficar-te en una altra. Perdre gent que no accepta com ets ni les decisions que prens no és cap desgràcia, és un regal de la vida. Permet distingir qui t’aprecia per ser tu mateix de qui desitja tenir un titella a qui manipular. És important estar envoltat de persones que t’aprecien i a qui tu també aprecies. Però no pas a qualsevol preu.
Com podem trobar l’equilibri?
-
Coneix-te bé. Dediquem temps a menjar de manera saludable, a estudiar una carrera, a fer exercici, però dediques temps a tenir consciència de qui ets, què vols, què et fa sentir bé?
-
Pren decisions en funció del que tu desitges, llevat que estiguis perjudicant seriosament algú. En aquests casos, com pot ser canviar de ciutat per temes de feina i arrossegar la teva parella, caldrà consensuar-ho. Les decisions que tu prenguis en funció dels criteris d’altres no les viuran aquests altres, les viuràs tu. Són per a tu.
-
No tinguis por de perdre els qui no t’accepten. No pots fingir tota la vida. En algun moment hauràs de deixar de fer aquest esforç i, al final, també els perdràs. Qui se n’hagi d’anar pel fet de no acceptar-te, que s’emporti amb ell tanta pau com el descans que deixa.
-
La teva felicitat no depèn de l’aprovació d’altres. Treballa la teva independència emocional. Això suposa assumir els teus errors, no jutjar-te, gaudir dels teus èxits, saber que ets valuós malgrat les decisions que prenguis i les errades que cometis.
-
Treballa la teva seguretat, la teva confiança i la teva autoestima. Hi ha llibres boníssims que et donen pautes per enfortir el concepte que tens de tu mateix. I si no, inverteix en un professional que et pugui ajudar. Val més la pena invertir en el teu benestar que no pas en l’última tecnologia.
Quan busques constantment l’aprovació dels altres, acabes confonent-te. Qui soc, qui vull ser, aquesta és la vida que vull? Coneix-te i viu amb coherència en funció del que ets i d’allò que desitges.
