Treure les pensions de la discussió partidària. Això va ser el que es va aconseguir amb el Pacte de Toledo, un document que va rebre el suport de la pràctica totalitat del Parlament del 1995. Les seves recomanacions han permès que el sistema hagi gaudit d’una certa estabilitat, tot i que des de l’inici de la crisi els reptes són cada vegada més grans.
Els inicis
El febrer del 1994, el Grup Català del Congrés (Convergència i Unió) va instar mitjançant una Proposició no de Llei a crear una ponència per analitzar els problemes que arrossegava el sistema públic de pensions. L’objectiu era fer-lo viable i durador, i de passada, afrontar seriosament i sense apriorismes un gran repte.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Llegeix també: Base reguladora de la pensió de jubilació: què és i com es calcula
L’acord va arribar un any més tard, l’abril del 1995. El Pacte de Toledo contenia 15 recomanacions pactades entre els grups del PSOE, PP, IU, PNB i CiU.
-
Separació de fonts de finançament. Mitjançant cotitzacions es finançaran les prestacions contributives i la resta es pagarà a partir d’ara mitjançant impostos.
-
Fons de reserva. Es recomana constituir una guardiola per guardar-hi l’estalvi i afrontar cicles adversos.
-
Millora de les bases de cotització. S’ajustaran als salaris reals.
-
Finançament de règims especials.
-
Millorar els mecanismes de recaptació.
-
Simplificar i integrar règims de la Seguretat Social.
-
Integrar la gestió.
-
Avaluar les cotitzacions.
-
S’ampliarà de manera gradual el període de càlcul de la pensió.
-
Edat de jubilació. Es mantindran els 65 anys, però incentivant la vida activa voluntària més enllà d’aquesta edat.
-
Manteniment del poder adquisitiu. Es revaloraran les pensions segons l’IPC.
-
Principi de solidaritat. Implica la millora de pensions de viduïtat o orfandat.
-
Millorar la gestió i frenar el frau.
-
Sistemes complementaris de pensions. Plans de pensions individuals o col·lectius.
-
Anàlisi i avaluació.
Així va evolucionar l’acord
L’octubre del 2003 va tenir lloc una votació per a la renovació del Pacte durant cinc anys. Es van mantenir en el sí el PP, PSOE, CiU i PNB. A més, s’hi van incorporar Coalició Canària i el Partit Andalusista. IU, ERC i BNG es van abstenir.
Aquesta renovació duia novetats. La principal és que es recomana un sistema de protecció de persones dependents. També s’hi incloïen preocupacions per les carreres irregulars de cotitzacions o la igualtat entre homes i dones.
Llegeix també: Fons de Reserva de la Seguretat Social: què és i com funciona?
El 2010 arriba una nova revisió amb noves recomanacions. En aquest cas destaca la defensa de modificar els períodes de càlcul per establir la pensió. Aquests s’ampliarien segons el que proposi el Govern i el que negociï amb els agents socials. També s’acorda potenciar els sistemes complementaris a la Seguretat Social. Es parla d’ampliar la possibilitat que les persones amb ingressos més baixos es beneficiïn de les aportacions del cònjuge als plans de pensions i de millors beneficis fiscals.
Però aquest document constata un desacord: el de l’edat de jubilació. En aquest cas, un any més tard, el Govern va arribar a un acord per portar l’edat als 67 anys progressivament fins al 2027.
A més, hi ha hagut altres modificacions que s’han dut a terme al marge del Pacte de Toledo. El 2011, mitjançant Decret, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va suspendre la revaloració de les pensions. De totes excepte de les mínimes i les no contributives.
Llegeix també: Impacte de les reformes del sistema de pensions
El 2013 el Govern de Mariano Rajoy, després de consultar un grup d’experts, va emprendre una nova reforma. El més destacat d’aquella va ser la desvinculació gairebé total de les pensions de l’IPC. Ara es té en compte l’estat del sistema, de manera que en èpoques de bonança es pot arribar a un augment de la pensió de l’IPC més un 0,5%, mentre que en èpoques de vaques magres l’increment serà del 0,25% independentment del nivell de preus.
Els reptes continuen
La sostenibilitat del sistema públic de pensions es veu amenaçada per reptes com l’envelliment de la població i el nivell de salaris en l’economia. De manera més urgent cal abordar l’esgotament del Fons de Reserva. La Comissió de seguiment del Pacte de Toledo està realitzant treballs actualment per proposar noves recomanacions. S’espera el seu informe de cara a la primavera de l’any que ve.
