Les cinc actituds edatistes que molesten els teus avis 

L’envelliment de la població és una realitat, i ja fa anys que les organitzacions mundials com l’OMS insisteixen als països que abordin aquesta situació. L’últim informe de les Nacions Unides adverteix de la necessitat de frenar una tendència que és quelcom més que una discriminació per l’edat: l’edatisme suposa un problema de salut pública, escurça la vida, accentua la dependència i, a més, suposa un cost econòmic important. 

Però, com podem combatre l’edatisme en el dia a dia? Entre les solucions per a l’envelliment de la població hi ha evitar-ne la discriminació perquè continuïn sent capaços i independents. Per fer-ho, cal lluitar per la seva integració, ja que l’edat és només un número i una qüestió d’actitud, i així ho asseguren els experts. 

El canvi és imprescindible. Es pot començar per petits gestos i actituds que, sense voler, fem cada dia, però també cal anar més enllà i aprofitar el talent sènior perquè té molts beneficis. Segur que, sense voler-ho, has tingut actituds edatistes amb la teva gent gran. Un bon punt de partida per combatre l’edatisme és acabar amb aquells comportaments que, encara que no ho creguis, molesten fins i tot els teus avis. 

Exemples d’edatisme: les cinc actituds edatistes que pots evitar

L’edatisme, com explica la Fundació ”la Caixa” al seu Glossari sobre l’edatisme, és la discriminació per edat, especialment de les persones grans o velles, ja sigui a través del llenguatge com de certes idees preconcebudes que exclouen o marginen segons l’edat de la persona. T’expliquem les cinc actituds edatistes més habituals: 

1. Parlar-los com si fossin infants.

Fer servir un to diferent, parlar-los més lent i més alt, emprar frases més curtes, com si no poguessin seguir una conversa, anomenar-los amb diminutius, en general l’ús del baby talk, que és el que comporta una manera de parlar-los exagerada i poc natural. Això que de ben segur que has presenciat més d’una vegada és una actitud que els discrimina per fer-los sentir inferiors, infantilitzats o poc capaços. 

2. Subestimar-los la capacitat i les opinions.

Molt relacionada amb l’anterior hi ha aquesta segona actitud edatista habitual, no només entre familiars, sinó també en entorns laborals o quotidians, en situacions comunes com anar al metge o en un altre tipus de serveis en els quals es veuen subestimats i invalidats. Com si no tinguessin res per aportar a l’entorn. Això els fa un mal servei, els fa dependents i fins i tot els entorpeix les habilitats. Segur que més d’una vegada has pensat “però, què està dient aquest senyor?” o “no ho podrà fer”. Doncs en realitat, com més partícips i capaços se senten, més actius i saludables es mantenen. 

3. Sobreprotegir-los. 

“Ara prendrem la medicació”, “no pots anar sol al metge, t’hi hem d’acompanyar”, “deixa-ho córrer, ja ho faig jo, que et faràs mal”… Aquest és un clàssic, la sobreprotecció. I de nou, l’envelliment no té per què acabar amb la independència de ningú, de fet les societats són cada cop més longeves, però això no hauria d’anar lligat a un augment de la dependència, como sí que passa a Espanya. 

Cada vegada ens retirem del mercat laboral més tard, ens mantenim actius i independents fins a una edat ben avançada i, per això, actituds com la sobreprotecció van en detriment d’allargar la qualitat de vida de les persones. I és que una cosa és oferir la nostra ajuda i una altra de molt diferent és la sobreprotecció.  

4. Fer servir les típiques expressions que els ridiculitzen.

 Els estereotips i els prejudicis sobre la vellesa són molt habituals en aquest sentit, encara que creiem que estem sent afectuosos, fer servir certes expressions els pot ridiculitzar. “Un altre cop explicant batalletes”, “vell”, “cada cop estàs més sord”, “com pot ser que no ho recordis?” i aquestes expressions que els ridiculitzen per l’edat. 

5. Perdre l’empatia.

I, per últim, una altra de les més habituals és la pèrdua d’empatia cap als més grans. No acostumem a veure’ns reflectits en ells i és cert que els referents de més edat també escassegen a l’esfera pública i mediàtica, però no podem caure en la deshumanització perquè és una de les pitjors actituds edatistes. No respectar la seva intimitat, no fer-los partícips, no esforçar-se per integrar-los en una conversa, no valorar-los l’experiència ni mostrar interès pels seus sentiments, opinions o per la mateixa vida; aquesta mena de comportaments els exclou. 

Solucions per a l’envelliment: acabar amb actituds edatistes 

Però també hi ha altres tipus d’edatisme que estan molt més arrelats i que cal erradicar. És un fenomen que és present en les institucions, en lleis o en normes, així com en els serveis públics. Tot això limita les oportunitats i la participació de les persones segons l’edat. Existeix en gairebé tots els àmbits de la societat i cal prendre consciència d’aquestes actituds edatistes per poder combatre-les. Et deixem algunes solucions que poden ajudar: 

• Visibilitzar i informar sobre totes les oportunitats que ofereix l’etapa adulta o de l’envelliment.
• Desmitificar l’eterna joventut.
• Tenir en compte l’opinió de les persones grans i respectar-les.
• Valorar la participació que tenen les persones grans en la societat i tot el que aporten amb la seva experiència.
• Considerar que les persones grans poden gaudir d’una vida satisfactòria com qualsevol altra persona.
• Acabar amb certs tabús com la sexualitat.
• Fomentar la formació contínua i el creixement personal perquè es puguin adaptar a les noves formes de comunicació, a la tecnologia i, en general, a les comoditats que poden fer servir i integrar en el dia a dia. 
• Defensar que les persones grans tenen ganes de viure i que disposen d’activitats i serveis per gaudir plenament.