Exemples d’edatisme en la vida quotidiana

Molts exemples d’edatisme passen desapercebuts: al carrer, al transport públic o fins i tot a la llar. Es tradueix en la manca de representació als mitjans, el tracte condescendent i la menysvaloració de les capacitats de les persones grans, oblidant la seva experiència, saviesa i història viva.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’edatisme afecta la salut, el benestar i els drets de les persones, alhora que condueix a l’aïllament social i a una pitjor qualitat de vida. A Espanya, un 40% de la població afirma haver experimentat discriminació per edat en àmbits com la salut, la feina i la tecnologia.

El veiem cada dia. La pregunta és si realment som conscients de l’edatisme i els exemples concrets dels quals podem ser partícips en la nostra vida quotidiana.

Exemples de què és l’edatisme

“No podem permetre que els estereotips basats en l’edat, els prejudicis i la discriminació limitin les oportunitats d’assegurar la salut, el benestar i la dignitat de les persones”, va destacar Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS.

L’edat és una de les primeres coses que observem en altres persones; per això, l’edatisme fa referència als estereotips (com pensem), els prejudicis (com ens sentim) i la discriminació (com actuem) envers les persones en funció de la seva edat.

La discriminació per edat té conseqüències greus per a la salut, el benestar i els drets humans de les persones, tal com assenyala l’OMS. En el nostre dia a dia, aquest fenomen es pot manifestar de diverses maneres, però l’OMS el classifica en tres exemples clars: edatisme institucional, interpersonal i autoinfligit.

Edatisme institucional

Aquest tipus de discriminació es dona estructuralment, quan les polítiques, les normes i les pràctiques de les institucions exclouen o marginen les persones grans.

• En l’àmbit laboral, les ofertes de feina que limiten l’edat màxima aplicable o prefereixen “perfils joves i dinàmics”.
• La dificultat per accedir a serveis digitals bàsics, com la banca en línia o la cita mèdica, sense alternatives presencials o telefòniques adaptades.
• La manca de programes formatius per a persones grans en entorns laborals o educatius.

Edatisme interpersonal

Es manifesta en les interaccions quotidianes entre persones, ja sigui de manera intencional o no.

• Comentaris com “Te’n sortiràs amb aquesta tecnologia?” o “Ja ets massa gran per a tant d’enrenou”.
• Parlar en un to infantilitzat o paternalista, com si l’edat restés capacitat de comprensió.
• Excloure una persona gran d’activitats socials, laborals o recreatives pel fet de considerar-la “fora de lloc”.

Edatisme autoinfligit

Quan la mateixa persona interioritza estereotips negatius i limita les seves pròpies accions i aspiracions.

• No inscriure’s a un curs de tecnologia perquè “ja no estic per aprendre aquestes coses”.
• Evitar activitats físiques o recreatives pel fet de pensar que “no són per a la meva edat”.
• Rebutjar oportunitats laborals o socials perquè creiem que ja no estem capacitats.

Altres exemples d’edatisme

Entre els exemples més comuns d’edatisme en la vida quotidiana hi ha des dels comentaris despectius sobre l’aparença de les persones grans fins a barreres estructurals que dificulten la participació dels adults grans en la vida social, laboral o econòmica.

Però on més s’agreuja aquest fenomen, massa sovint, és en el terreny laboral, on en arribar a certa edat les persones s’enfronten a moltes dificultats tant per trobar feina com per sentir-se valorats en l’àmbit professional.

No podem permetre que els estereotips basats en l’edat, els prejudicis i la discriminació limitin les oportunitats d’assegurar la salut, el benestar i la dignitat de les persones.

L’edatisme: exemples en la vida quotidiana. Com podem detectar-los i evitar-los?

L’edatisme és més comú del que imaginem. Sovint està tan normalitzat que ni tan sols el percebem ni el notem com una cosa que afecta negativament les persones del nostre voltant, fins i tot de la nostra família.

Discriminació al lloc de treball

Entre els exemples d’edatisme més clars i excessius hi ha la discriminació al lloc de treball.

“Volem incorporar algú més jove, més despert, amb ganes d’aprendre”, “Sabràs com engegar aquest procés?”, “Ja ets massa gran per a tanta responsabilitat”, “No estàs al dia”… Tots aquests comentaris són habituals i reals en entorns laborals que no solament discriminen els companys o empleats a causa de l’edat, sinó que estigmatitzen la persona, el seu valor, els seus coneixements i les seves habilitats.

El lenguatge i la intenció

El llenguatge i la intenció amb què ens adrecem a les persones és un altre exemple clar d’edatisme en la vida quotidiana.

Certs comentaris o maneres de relacionar-se amb una persona gran o adulta els desqualifiquen, els assenyalen com a ignorants o els atribueixen menys valor o capacitats de les que realment tenen. Són actituds subtils, gairebé imperceptibles. Per detectar aquestes paraules i expressions discriminatòries que fomenten l’edatisme, la Fundació “la Caixa” va prendre la iniciativa de crear un glossari sobre edatisme.

Noves tecnologies

Un altre exemple d’edatisme és creure que les persones grans no estan interessades o són incapaces d’aprendre sobre noves tecnologies.

Donem per fet que no saben sortir-se’n en el món digital i, en realitat, d’aquesta manera els neguem l’oportunitat de demostrar-ho i de millorar. De fet, la sobreprotecció es considera un altre exemple edatista que, tot i ser benintencionada, els assenyala com a incapaços o com a persones no adultes.

L’entreteniment i l’oci

De la mateixa manera que passa amb les tecnologies, la discriminació envers les persones grans en l’entreteniment i l’oci és més que palpable.

Sovint s’assumeix que no tenen interès per temes actuals o per noves formes d’entreteniment, com les xarxes socials. Aquesta mena d’actitud exclou els adults grans de participar plenament en la vida social i cultural, ja que promou la idea que “ja no tenen edat per a aquestes coses”.

La indústria de la moda i els mitjans de comunicació

La indústria de la moda i els mitjans de comunicació també presenten una visió distorsionada de la vellesa, mostrant les persones grans com a fràgils, desactualitzades o fora de lloc.

En moltes campanyes publicitàries i pel·lícules, les persones grans són invisibles o són representades com personatges còmics o febles, fet que reforça els estereotips negatius. Si bé és cert que de mica en mica s’hi han anat integrant altres figures més representatives i inspiradores.

Com es pot evitar l’edatisme i repetir aquests exemples?

Combatre l’edatisme és un esforç col·lectiu que comença reconeixent aquestes actituds i promovent la inclusió:

• Revisar el llenguatge: evitar expressions despectives o paternalistes, com “iaio” o “vell”.
• Promoure entorns accessibles: assegurar-se que els serveis i les tecnologies siguin comprensibles i usables per a tothom.
• Fomentar el diàleg intergeneracional: crear espais en què persones de diferents edats comparteixin experiències i aprenentatges.
• Visibilitzar el valor de l’experiència: destacar als mitjans i els entorns laborals el paper actiu i productiu de les persones grans.

Conclusió

L’edatisme és una forma de discriminació que, si bé sovint passa desapercebuda, té un impacte real en la vida de moltes persones, especialment en els adults grans. Des d’estereotips al lloc de treball fins a actituds paternalistes o l’exclusió de les persones grans en l’àmbit digital, l’edatisme és present en diversos aspectes de la nostra vida quotidiana.

És fonamental reconèixer aquests exemples per poder combatre’ls i crear una societat més inclusiva i respectuosa amb totes les edats. Cal que tots contribuïm a erradicar l’edatisme i construïm un entorn on cada persona, sense que importi la seva edat, pugui tenir les mateixes oportunitats de participar plenament en la societat.