Tabla de contenidos
El canvi forma part de les nostres vides, és una constant. A vegades el canvi ens ve imposat, i altres vegades el decidim nosaltres mateixos. Fins i tot volent canviar, a vegades ens bloquegem o procrastinem, perquè hi ha una qüestió que tendeix a frenar-nos: per on començo a canviar?
“Vull canviar de feina”, “vull canviar de dieta”, “vull començar a estalviar”, “vull emprendre”, “vull deixar la meva parella”, etc. Sigui quin sigui el canvi, des de @ellasCoach pensem que hi ha 3 fases fonamentals per avançar cap al canvi o la transformació.
Fases per afrontar el canvi
Pas 1
Primer, comencem per definir específicament el nostre objectiu de canvi o transformació i per què ho volem fer:
Què m’aportarà aquest canvi?
Què em costarà (a nivell financer, emocional, organitzacional…) dur-lo a terme?
Quines portes s’obriran? I quines es tancaran?
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Pas 2
Després d’aquesta reflexió, podem passar al segon pas. Es tracta d’una declaració simbòlica i importantíssima sobre el propi canvi, primer cap a nosaltres mateixos i, preferiblement, davant d’altres persones del nostre entorn per crear un compromís, per fer-ho “més real”. És molt important recalcar que podem decidir canviar i transformar-nos o, al contrari, seguir tal com estem i tots els matisos que hi pugui haver entre aquestes dues opcions.
Des d’ellas Coach sempre diem que, en aquesta fase, decidim el que decidim, hem de buscar fer-ho des de la responsabilitat, des de la voluntat, des de la intenció. Recomanem fer-ho des del “vull” i no des de l’“haig de”, que ens apropa al victimisme, a l’obligació i, potser, a una certa impotència.
Si finalment decidim no canviar i no emprendre aquesta transformació, gràcies a aquesta reflexió, ja ho podrem viure des d’un lloc de més pau amb nosaltres mateixos.
Pas 3
Si en el pas anterior hem decidit canviar, ja podem afrontar el tercer pas: passar a l’acció!
Posarem en moviment aquest somni, aquest propòsit, a través de petites tasques, petits passos que podem començar a fer des d’avui mateix i que podrem repetir o seguir, per incorporar-ho al nostre sistema neurològic fins a convertir-ho en una “nova normalitat”.
El paper dels babysteps
És important el concepte de babysteps, és a dir, buscar aquelles accions que, al principi, no ens suposin un esforç massa gran perquè pugui ser sostenible i “accionable”.
Des d’ellas Coach recomanem que, d’una escala de l’1 al 10, busquem primer accions que estiguin en un nivell 2, 3, 4 de dificultat. L’acció crida l’acció, de manera que el més important és començar i desbloquejar-nos, sortir de la procrastinació.
Per exemple, si “vols emprendre”, pots pensar:
En una situació ideal, on em veig d’aquí a 3 anys?
Quina fita em caldrà haver assolit d’aquí a 1 any perquè això sigui possible? I d’aquí a 6 mesos? I d’aquí a 3 mesos?
Així doncs, quins petits passos puc començar a fer avui per aconseguir-ho?
Alguns exemples d’acció amb un nivell de dificultat baix podrien ser:
Organitzar reunions informals per parlar amb persones del nostre entorn que han emprès.
Informar-nos sobre els passos administratius per constituir una empresa / donar-nos d’alta com a autònoms.
Reflexionar sobre el vessant financer: necessitaré inversió?, quina és la meva capacitat d’estalvi?, quines són les opcions d’obtenir ajudes externes per aconseguir finançament?, quant temps necessitaré?
El DAFO, un bon recurs per afrontar els canvis
Un recurs senzill que potser coneixeu i heu fet servir en altres entorns és el DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats). Aquesta matriu ens pot ajudar per reflexionar sobre la situació actual i dibuixar els passos, grans i petits, que podem fer, a curt, mitjà i llarg termini, per arribar a la nostra situació ideal.
El DAFO també ens ajudarà a verbalitzar els nostres recursos interns: la nostra experiència, les nostres fortaleses, etc. I els nostres recursos externs: institucions, mentors, suports financers, emocionals, etc.
Un últim consell per evitar la frustració davant el canvi
Si emprenem una transformació de qualsevol tipus, un altre recurs imprescindible és avançar amb una actitud resilient. Trobarem pedres al camí; no són fracassos, sinó que solen ser aprenentatges molt valuosos que, només si estem en una posició de responsabilitat, podrem apreciar.
Avançarem amb flexibilitat i adaptabilitat cap al nostre objectiu. No deixarem que aquestes pedres ens bloquegin, ens immobilitzin; traurem les lliçons de cada aventura i imprevist que ens trobem per poder continuar avançant amb més força.
