Tabla de contenidos
Generació X, Y, Z… Segur que et sonen, grups de persones d’edats semblants que comparteixen una sèrie de característiques socials i culturals. Però coneixes la generació U? Aquesta lletra no és arbitrària, ve de la paraula unretired, literalment ‘no jubilats’ en anglès, i va més enllà d’edats i anys.
Aquesta tendència a allargar la vida laboral i no retirar-se malgrat haver complert l’edat de jubilació ve motivada pels canvis socials i demogràfics dels últims anys. Un augment exponencial de l’esperança de vida i una taxa de natalitat molt baixa fan que cada vegada hàgim de treballar durant més anys.
Però no és només una qüestió social, sinó també econòmica. Què suposa aquesta situació? Quines són les causes que porten aquestes persones a no jubilar-se? Què se’n farà, d’aquesta generació U, en el futur? Vegem-ho!
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
D’on venen els unretired?
La generació U fa referència als nascuts a la postguerra i als baby-boomers, és a dir, des dels anys 40 fins gairebé els 70 del segle passat. Però el terme va més enllà, i es refereix a tots aquells que han allargat la seva activitat laboral, persones que ja han arribat a la seva edat de jubilació però no han deixat de treballar.
Aquest fenomen té lloc sobretot als Estats Units, però a Espanya cada cop hi ha més persones que trien estirar la seva vida laboral i no retirar-se quan arriben a l’edat legal de jubilació.
Aquests són els dos tipus de treballadors unretired
D’una banda, tenim aquells que volen, per voluntat pròpia i sense pressions econòmiques, continuar amb la seva activitat laboral. Ja sigui treballant per a una empresa, per compte propi o elaborant projectes independents.
És el cas de persones que estan molt aferrades a les seves carreres professionals, que encara no estan preparades per abandonar l’activitat o que els avorreix una vida sense encàrrecs ni responsabilitats.
A més, les condicions sanitàries i de vida actuals fan que, un cop arriben a aquestes edats, moltes persones continuïn en plenes condicions, intel·lectuals i físiques, per treballar.
D’altra banda, el grup que més preocupa són els treballadors que no es jubilen per motius econòmics. Quan arriben a l’edat de retirar-se, es troben que la pensió de jubilació no és suficient per mantenir el seu nivell de vida i han de continuar treballant uns anys més.
La situació demogràfica, tant a Espanya com a la resta del món, ha provocat que l’edat de jubilació augmenti gradualment. I és que cada vegada vivim més anys, però cada cop neixen menys nens. I això què suposa? Un repte per al sistema públic de pensions.
Però la natalitat no és l’única raó. La manca de feina, els salaris baixos o la pujada dels preus i de l’IPC (índex de preus al consum) complica la situació de molts espanyols per accedir a béns de primera necessitat.
Opcions per endarrerir la jubilació
A banda d’allargar els anys en actiu, hi ha dues modalitats de jubilació graduals, la jubilació parcial i la jubilació flexible:
- Parcial: s’accedeix a aquest tipus de jubilació a partir dels 60 anys. Comporta compaginar una part de la pensió amb el sou d’una feina a temps parcial. Durant aquest temps, el treballador continua cotitzant a la Seguretat Social en un 80%. Pot anar vinculat o no a un contracte de relleu.
- Flexible: una modalitat semblant a la jubilació parcial, tot i que amb una diferència important, ja que està pensada per a pensionistes que volen tornar a la vida laboral després d’haver accedit a la jubilació ordinària.
Com evolucionarà aquesta generació U?
És inevitable, cada vegada haurem de treballar durant més temps. De fet, és el que es reflecteix en l’última reforma de les pensions. Entre les darreres novetats, s’han pactat amb els agents socials mesures per incentivar l’endarreriment de la jubilació i, alhora, flexibilitzar la sortida del mercat laboral, de manera que sigui compatible continuar treballant amb el cobrament d’una pensió.
Estem acostumats a sentir parlar de generació Z, X, millennials, nadius digitals… Aquests grups d’edat tenen particularitats pròpies del període de naixement que repercuteixen en la manera de relacionar-se i de treballar. Això no obstant, en el cas de la generació U, podem parlar més d’un fenomen que d’un grup d’edat.
Els canvis demogràfics que experimentem avui dia fan que hi hagi més pensionistes que treballadors. Per tant, moltes persones es veuen obligades a treballar durant més temps per augmentar la seva pensió de jubilació per necessitat econòmica. L’evolució d’aquesta situació la veurem amb el temps, si bé tot apunta que anirem augmentant gradualment l’edat de jubilació.
