La mort del partícip d’un pla de pensions és un supòsit previst per al rescat. Seran els beneficiaris (designats o no) els qui posteriorment podran rescatar-lo. Seran ells també els qui han de respondre davant del fisc.
Qui pot heretar un pla de pensions
El pla de pensions està concebut com un instrument d’estalvi de cara a la jubilació. És la jubilació, per tant, el principal supòsit pel qual podem rescatar el que s’ha invertit, a més del rendiment generat. Això no obstant, hi ha una sèrie de supòsits que permeten el rescat d’aquests fons, com la malaltia que generi incapacitat o dependència, l’atur o la mort del partícip. Ens aturarem en aquest últim punt, si bé cal indicar també que el Govern prepara un canvi legislatiu que permetrà el rescat passats deu anys.
En cas de defunció, els hereus podran rebre els fons. Però qui són aquests hereus? N’hi ha de dos tipus, segons les circumstàncies que es donin: si el partícip ha nomenat beneficiaris en cas de defunció o si no ho ha fet.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
-
Amb beneficiaris nomenats. En aquest cas, el partícip ha concretat qui ha d’heretar el pla de pensions en cas de defunció ja en el contracte. D’aquesta manera, si es produeix la contingència, seran aquests designats els qui podran fer el rescat. El repartiment, és a dir, el percentatge que pot rebre cadascun, també el pot determinar el partícip en el contracte. A més, cal tenir en compte que els beneficiaris poden ser nomenats en el testament. Per tant, aquest document servirà per accedir al rescat del fons.
-
Sense beneficiaris nomenats. Pot ser que no hi hagi hereus nomenats en cap document. És possible, en aquest cas, que el reglament del pla de pensions indiqui qui són. En tot cas, aquests solen coincidir amb la figura de l’hereu legal, és a dir, els fills i el cònjuge.
També es pot donar una circumstància en la qual coincideixin dos fets: que s’hagin designat beneficiaris en el contracte del pla i també en el testament. En aquest cas se seguiran les instruccions del document que s’hagi formalitzat en darrer lloc, és a dir, aquell que tingui la data més propera.
Llegeix també: Què implica designar beneficiaris d’un pla de pensions, un PIES o una AIELT?
Per realitzar els tràmits es requereix presentar un seguit de documents:
-
Formulari per sol·licitar la prestació.
-
Fotocòpia del DNI.
-
Certificat de defunció del partícip.
-
Llibre de família o partida de naixement si no hi ha beneficiaris designats.
Si voleu tramitar el cobrament d’una prestació per defunció, hem preparat una guia que us pot ajudar. Consulta-la aquí.
Fiscalitat en l’herència
Tal com passa quan un partícip rescata un pla de pensions, l’hereu haurà de retre comptes a Hisenda segons l’opció que prengui. El beneficiari, igual que el partícip, tributa pel que ha heretat d’un pla de pensions en l’IRPF com a rendiments del treball.
Això implica que, si es decideix el cobrament total, pot pujar la nostra base imposable fins a haver d’aplicar-hi el tipus marginal màxim del 45%. Cal recordar que aquest tipus màxim és l’estatal i que pot arribar al 48% depenent de la comunitat autònoma en què es tributi. Si el cobrament és parcial, és a dir, en forma de renda periòdica, també augmentarà la base imposable, però en menys mesura.
Llegeix també: Rescata el teu pla de pensions: requisits i passos que cal seguir
Per tant, un hereu tributarà per IRPF el pla de pensions. Però què passa amb l’Impost de Successions? Aquest tribut actua en cas d’herències i ho fa sobre els béns rebuts i de diferent manera segons la comunitat autònoma on resideixi el beneficiari. Però els plans de pensions no entren a la llista d’aquests béns; per tant, no caldrà pagar cap Impost de Successions en cas de ser beneficiari d’un pla de pensions després de la mort del partícip.
En resum:
-
Es pagarà IRPF de la mateixa manera que ho hauria fet el partícip.
-
El pla de pensions es pot rescatar en un sol pagament o en forma de renda. També és possible una forma mixta i es tributa com a rendiments del treball.
-
No es paga Impost de Societats.
