La recerca en ciències de la conducta, especialment en els camps de l’economia i la psicologia, ha donat lloc a una profunda transformació en l’assessorament dels experts financers als consumidors.
Aquesta disciplina ha permès explorar noves vies per a la professió i ha obert la porta a nous camins per als assessors financers, punts de vista que neixen per millorar l’eficàcia dels consells que es proporcionen als clients.
El doctor Jeroen Nieboer, investigador de The London School of Economics and Political Science (LSE), amb qui ja vam parlar al blog de VidaCaixa, on ens va explicar sis maneres en les quals la psicologia afecta la relació amb els diners, explica en aquesta entrevista els detalls de la seva investigació.
Fes la teva simulació: Organitza les teves finances i estalvia amb el mètode 50/30/20
Per què necessitem una educació financera?
En primer lloc, no crec que tothom necessiti estar educat en aquest àmbit. El que sí que és veritat és que hi ha certs moments de la vida, algunes fases, en les quals el fet de conèixer alguns detalls d’aquest món, sovint desconegut, ajuda molt a prendre decisions encertades. Si es volen adquirir productes financers més complexos, com ara diferents tipus de crèdits o una hipoteca, cal tenir nocions de finances. Contractar una targeta de crèdit, per exemple, es pot aprendre amb el que ensenyen a l’escola.
Entesos. I com es fa perquè aquesta educació financera sigui més efectiva?
A veure, si una persona requereix aquest tipus d’ensenyament, la clau consisteix a trobar el moment adequat i que es proporcionin coses molt concretes amb què treballar. És a dir, no es tracta d’insistir en qüestions com ara “què són els diners i com funcionen”, aspectes, d’altra banda, que es poden aprendre a l’escola. Aquest tipus de teoria és precisament el que no es necessita.
Llavors, de què es tracta?
Quan els professionals en l’assessorament financer treballen amb persones adultes, del que es tracta és que els expliquin regles i estratègies senzilles que puguin aplicar al dia a dia. No parlem tant d’explicar-los a nivell teòric com calcular el millor interès per a un crèdit o coses que no siguin aplicables immediatament. Si no ho poden utilitzar en el seu dia a dia, no serveix. Fent això es perd la seva atenció i s’ensenyen coses que no són rellevants per a la vida diària.
En què se centra la seva recerca?
Principalment en com les persones prenen decisions financeres i per què els seus processos de presa de decisions poden ocasionar errors costosos. Prejudicis, manca de previsió i problemes d’autocontrol són alguns dels exemples de conducta que poden donar lloc a aquests errors financers. En la meva investigació combino el treball científic i l’experimentació per prendre la mida a aquest tipus de comportaments. Els meus mètodes han estat desenvolupats per economistes experimentals i del comportament. Em centro fonamentalment en les decisions que prenen persones amb baixos ingressos i en les llars desfavorides.
Quan és millor ensenyar aquest tipus de qüestions, segons la seva investigació?
És més efectiu quan la gent passa problemes. Després de molts estudis sobre canvis de conducta, avui sabem que si et disposes a fer un canvi en la teva vida és més probable que el duguis a terme si ja hi ha altres coses en la teva vida que estan canviant. Dit d’una altra manera, estàs més obert a fer canvis en la teva relació amb els diners quan la teva vida s’està transformant. Per exemple, pensem en persones amb ingressos baixos, que normalment no tenen prou recursos per poder pensar en qüestions financeres. Hem detectat que estan més obertes a establir un nou sistema en la seva vida relacionat amb els diners si, suposem, els han contractat en una feina o si la seva situació familiar ha canviat (casament, divorci, fill). És aquí on s’ha d’actuar.
Segons els seus estudis, sabem com estalvia la gent?
Hi ha moltes maneres d’estalviar diners. També depèn de per a què es volen. La majoria de la gent és conscient que els únics recursos que pot portar a l’estalvi provenen del salari que reben mensualment i cal conscienciar-los que el pressupost és bàsicament l’ingrés pel treball realitzat.
Ja ens va explicar no fa gaire com la psicologia afecta la nostra relació amb els diners, una altra de les seves investigacions. Conèixer aquest camp ens pot fer millors en l’àmbit de les finances?
És evident que la psicologia afecta la manera com ens relacionem amb els diners. Ningú no és cap robot en la seva resposta respecte als diners, perquè es barregen sentiments i emocions.
