Tabla de contenidos
La felicitat de perdre’s les coses ja té fins i tot les seves pròpies sigles: JOMO (joy of missing out). No t’agradaria moltes vegades estar-ne fora? No t’agradaria de tant en tant no haver-te’n assabentat, tenir menys informació? No et penedeixes d’haver entrat en una xarxa social nova que ara has d’alimentar amb contingut i de la qual has d’estar pendent per no perdre’t res?
Un dels grans estressors del nostre temps és la sobreinformació. Estem sobreinformats i, de retruc, mal informats. Ens arriben notícies de tota mena a l’instant, sense verificar, que esdevenen virals, que no tenim temps d’analitzar. De manera no conscient, ens bombardegen amb tota mena de temes: salut, benestar, decoració, virus, automòbils, joguines eròtiques, alimentació, moda, política, esport… tot aterra sense filtre, barrejat, com si tingués el mateix valor la nova joguina eròtica que el desbancament d’un partit polític. No sabem si són certes o no, no sabem si són creïbles o no, no sabem si estan científicament contrastades o no. No en tenim ni idea, però els inputs entren al nostre cervell a cada moment.
No solament ens bombardegen amb informació de tota mena. També tenim cada vegada més aplicacions i dispositius informant-nos. Abans disposàvem d’una ràdio, un televisor que ens repartíem entre tota la família i un diari en paper per al qual calia fer torns. Com a màxim es compraven revistes especialitzades de decoració, alimentació o automòbils. També podies estar al dia de la premsa groga… això sí, gastant-te els diners. Avui ens arriben totes les notícies a través dels centenars de canals de televisió i de les seves diferents plataformes. Però, a més, tenim milers de portals a Internet, xarxes socials, WhatsApp, la ràdio, podcasts, vídeos de YouTube, plataformes per comunicar-nos i reunir-nos, newsletters de tota mena… Ah, i llibres, encara sobreviuen els llibres i les revistes.
Si a mi, només escrivint aquest paràgraf, gairebé m’agafa un “atac”, m’imagino que també vosaltres us deveu estar atabalant. Fins i tot hem encunyat un terme, FOMO (fear of missing out), que parla de la por de perdre’s alguna cosa, de no estar al dia. Són moltes les persones que no es desconnecten del seu dispositiu, el consulten cada dos per tres, per tal de no perdre’s res i estar al dia. L’estadística diu que una de cada tres persones consulta el mòbil més de cent vegades al dia.
Quan un estil de vida ens genera patiment, cal buscar-hi solució. Les persones som intel·ligents. A vegades no preveiem el mal que ens pot fer un corrent, una nova filosofia, un estil de vida, però sí que som capaços de reaccionar-hi a temps. Per això, el JOMO ha arribat a les nostres vides per oferir una alternativa a l’estressor d’haver d’estar al dia de tot el que passa al nostre voltant. Això sí, ets tu qui ha de decidir viure amb menys informació, amb menys participació, amb menys tendències.
El JOMO no solament és aplicable a la quantitat d’informació que decidim deixar de consumir. També a la quantitat de coses que deixem de comprar o activitats en les quals decidim no participar. Es tracta de poder viure la nostra vida al marge del que altres creuen que ens estem perdent.
Per què ens podria donar felicitat perdre’ns coses?
Tenir més del compte ens atabala, fins i tot encara que sigui informació. El minimalisme ens ajuda a viure feliços amb menys, a desprendre’ns de tot allò que omple la nostra vida, però no li dona sentit. Amb la informació passa el mateix. No tota la informació que arriba a la nostra vida ens interessa, ens alimenta o suma per a nosaltres. La consumim sense més ni més, perquè hi és, perquè és gratis.
Medita
La serenitat de la teva ment rau a poder tenir temps per perdre’l, per avorrir-se. Una ment hiperinformada, hiperocupada, és una ment hiperestressada. La teva ment necessita aprendre a focalitzar-se en una sola cosa. La hiperinformació provoca tot el contrari. Comences a llegir un article interessant, d’aquí saltes a ampliar la informació a una altra web, i així successivament. Comences a llegir una notícia mèdica i acabes llegint la notícia del divorci d’un actor de cinema que fa molt temps que no veus actuar.
Meditar regularment ens ajuda a regular les nostres emocions, a parar més atenció al moment present i a asserenar la nostra ment.
Decideix què et ve de gust fer amb la teva vida en aquest moment
Un restaurant de moda, una nova pel·lícula al cinema, una botiga que han inaugurat, un bar de copes, una classe nova al gimnàs. No solament ens bombardegen amb informació, sinó també amb la novetat. I ens sentim obligats a provar-la.
Sempre hi ha temps per a la novetat. Hi podràs anar la setmana que ve, el mes que ve o l’any que ve. O fins i tot és possible que decideixis no anar-hi mai… i tampoc passa res.
Decideix quina informació consumiràs
Decideix sobre quins temes vols estar al dia i decideix les fonts que consultaràs. Tenir clar d’entrada que t’interessaràs per uns quants temes i només en una determinada xarxa social o premsa, et portarà a obviar totes les altres fonts d’informació.
Moments de zero tecnologia
Intenta desconnectar de la tecnologia diversos moments al dia. Decideix quins seran aquests moments i acostuma’t a no mirar el telèfon, la tablet, ni engegar la tele. I estigues pel que estàs fent.
No, no ets ximple perquè no ho sàpigues tot
És impossible saber-ho tot. És impossible provar-ho tot. És impossible estar al dia de tot. No solament és impossible, sinó que és una esclavitud més.
Gaudeix del JOMO. I recorda-te’n: fes el bé sense mirar qui se’n beneficia. Aquesta és la clau de la vida.
