Espanya entra en un altre moment històric. Els baby boomers es jubilen i amb ells arriba una nova generació de pensionistes molt més nombrosa que les anteriors, cosa que planteja tot un repte per al sistema públic de pensions i per a l’economia en conjunt. Així ho analitza un estudi de CaixaBank Research que dona les claus sobre l’impacte de la jubilació d’aquesta generació.
Són la generació més nombrosa del país: prop d’un 30 % de la població, poca broma, i els primers ja han fet els 65 aquest any 2023. Comença una jubilació en massa que durarà els propers 20 anys i que suposa tot un repte per al sistema públic de pensions perquè, en un sistema de repartiment com el nostre, els qui avui estan en actiu són els que paguen les pensions de les persones que estan jubilades.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Entre el 1958 i el 1975 van néixer a Espanya la meitat de les persones nascudes en els 47 anys transcorreguts entre el 1976 i l’actualitat. La natalitat ha caigut des d’aquell moment i avui és molt inferior a la de les dècades 60 i 70, de manera que arrenca un nou canvi brusc a les piràmides poblacionals. L’informe de CaixaBank Research analitza aquesta situació per trobar les claus de l’impacte de la seva jubilació a l’economia, a més de destacar la importància del paper que juga l’estalvi per a aquesta generació i les properes que es jubilaran.
Com arriben a la jubilació els baby boomers?
Han estat una de les generacions més populars. Això no ha canviat en absolut i encara menys ara que el grup de població més nombrós d’Espanya es comença a jubilar. En les properes dues dècades veurem com es retiren del mercat laboral a poc a poc i ho fan amb una particularitat respecte a generacions anteriors: tindran més esperança de vida. De fet, seran la generació que més anys viurà jubilada i per això necessitaran recursos econòmics per sufragar una etapa vital, la jubilació, d’aproximadament dues dècades (23 anys per a les dones i 19 per als homes).
Però com arriben a la jubilació? Segons explica el mateix informe, ho fan amb una bona posició econòmica i amb molta positivitat. T’ho expliquem!
- Satisfets amb la seva vida
Els baby boomers arriben molt satisfets a la jubilació. Aquesta generació ha tingut en general una bona vida, una carrera professional i bones oportunitats. Ara afronten aquesta nova etapa vital amb un nivell elevat de satisfacció, tant amb la vida com en les relacions personals.
Segons presenten els resultats de l’estudi de CaixaBank Research, gaudeixen de bona salut, general i mental, en comparació amb generacions anteriors amb la mateixa edat. Són una generació feliç, amb vitalitat i ho continuen sent ara que s’acosten a la jubilació. De fet, un de cada dos espanyols de més de 60 anys es considera una persona molt o força activa. A més, més del 75 % considera que, en comparació de quan eren joves, mengen d’una forma més saludable, viuen més tranquils i passen més temps amb la família.
- Tenen una bona situació financera de partida
Segons l’estudi, aquesta generació s’enfronta a la jubilació amb una bona situació econòmica de partida. Van néixer en una època de canvis i progrés social. Van començar el camí professional els primers anys de la democràcia, en un període de modernització i creixement econòmic. Ara, a les portes de la jubilació, la majoria té una bona situació financera, amb un habitatge i, en alguns casos, amb altres propietats malgrat haver fet front a les crisis financeres del 1993 i del 2007.
A més, són una generació estalviadora: gairebé quatre de cada deu tenen un pla de pensions i fins a un 8 % tenen, a més, fons d’inversió. Tanmateix, això no redueix la preocupació per la seva situació de futur. La majoria es planteja si tindrà prou diners per afrontar aquesta jubilació tan llarga.
- Amoïnats pel retir
Si hi ha alguna cosa que els amoïna és la seva jubilació i també la de les properes generacions. Viure més anys suposa, òbviament, que augmenti la despesa pública. Sens dubte, un augment de la població en edat avançada comporta més costos sanitaris, en pensions i en cures. Però, al seu torn, suposa que aquesta nombrosa generació necessitarà recursos propis per sufragar una etapa vital.
Sembla que preocupar-se per la pensió que ens quedarà ja és una mica recurrent, fins i tot per als que s’acaben d’incorporar al mercat laboral. Gairebé el 60 % dels ciutadans europeus majors d’edat reconeix aquesta preocupació per si tindrà prou diners quan es jubili.
Malgrat tot, no s’ha produït un augment significatiu de les taxes d’estalvi en els últims anys. De fet, com més gran és la taxa de reemplaçament de les pensions (com és el cas d’Espanya amb una de les més elevades de la zona de l’euro) menor acostuma a ser el percentatge de treballadors amb plans de pensions.
Què suposa aquest fenomen per a l’economia?
Aquest informe analitza aquest fenomen social des d’un punt de vista econòmic i amb perspectiva de gran angular. Com impactarà a l’economia? T’ho expliquem!
S’estima que la caiguda de la força laboral reduirà el creixement del PIB per capita en 0,5 punts per any durant les properes dues dècades. Tot i que, tal com apunta l’estudi, hi poden haver efectes correctors que mitigarien aquests efectes negatius (com un possible augment de la immigració o del nombre de treballadors en actiu) en qualsevol dels escenaris projectats es produeix aquesta reducció.
Totes les mirades estan posades a la dècada de 2040, quan la ràtio entre persones en edat de treballar i pensionistes arribarà al seu nivell més baix.
En aquest escenari seran clau les mesures que es prenguin per consolidar la sostenibilitat del sistema, però podem prendre-hi part per tenir, a nivell personal, un escenari econòmic més favorable. I com s’aconsegueix, això? La solució passa per ser previsors i tenir un matalàs per al futur que ens ajudi a mitigar la incertesa.
L’estalvi privat en pensions en aquest nou escenari
En alguns països s’ha demostrat que comptar amb un pla de pensions privat pot millorar el sistema públic de pensions. De fet, a Dinamarca i als Països Baixos és obligatori pràcticament per llei participar en un fons de pensions privat, gairebé el 100% de les persones en edat de treballar tenen aquesta modalitat destalvi.
L’estalvi privat és la millor manera de combatre la situació actual del sistema de pensions i de garantir un nivell de vida sostingut en el futur. Per això, hi ha dues claus: com més aviat es comenci, millor, i recordar que amb poc és possible, sempre que siguem constants. Sabem que els hàbits es poden entrenar, igual que tractem de cuidar la nostra alimentació o fer esport, podem adquirir comportaments a la nostra gestió financera i de l’estalvi. Qualsevol petit pas pot marcar una diferència en el futur.
