A partir del 2019 entrarà en vigor el factor de sostenibilitat de les pensions, una variable que redueix l’import de la pensió en funció de l’esperança de vida. Em convé avançar la meva jubilació per evitar aquest nou ajust? Vegem-ho.
El factor de sostenibilitat és un dels punts clau que s’incloïen en la reforma de les pensions del 2013. Es tracta d’una variable que s’aplica al càlcul de la pensió, que n’ajusta la quantia final en funció de l’esperança de vida i que entrarà en vigor l’1 de gener de 2019.
Per què es va aprovar l’aplicació d’aquesta mesura? La seva posada en marxa pretén igualar la pensió per a tothom. Dit en altres termes, si dues persones es jubilen en moments diferents i han contribuït igual a la Seguretat Social, han de cobrar globalment el mateix. Així doncs, si ara viurem més anys, aquesta quantia global es veurà reduïda mensualment per igualar-la amb la d’un altre que es va jubilar quan l’esperança de vida no era tan alta.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
I com funciona el factor de sostenibilitat? Cada quan es revisa? Al principi s’aplicarà únicament una vegada, que serà en el moment del càlcul de la pensió. Ara bé, cada cinc anys serà avaluada tenint en compte les circumstàncies concretes del període. O dit d’una altra manera, s’analitzarà quina és la variació de l’esperança de vida en un lustre i es compararà amb les dades de mortalitat de població pensionista per determinar si hi ha d’haver o no un reajustament de la pensió.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2017 l’esperança de vida als 65 anys va pujar als 84,9 anys per als homes i a 88,8 anys per a les dones. En el cas de jubilar-se el 2019, segons les projeccions de l’INE, l’esperança de vida serà de 84,9 anys per als homes i 88,9 anys per a les dones. Això suposarà que, havent cotitzat el mateix i els mateixos anys, els qui es jubilin ara cobraran una pensió mensual més gran que els qui es jubilin en el futur. Algunes estimacions indiquen que per cada any que augmenti l’esperança de vida, la reducció de la pensió serà de l’1%.
Posem-ne un exemple. Si algú decideix jubilar-se el 2019, el factor de sostenibilitat se situarà al voltant del 0,994. És a dir, si algú decideix jubilar-se el 2018 amb una base reguladora de 23.000 euros (uns 1.640 euros al mes en 14 pagues), el 2019 serà de 22.862 euros.
De moment es desconeix del cert quin serà l’impacte del factor de sostenibilitat en la quantia de les futures pensions i, en concret, durant el seu primer any d’aplicació (2019). Ara bé, del que s’està pràcticament segur és de la reducció del seu import mensual un cop efectuats els càlculs.
Atès que és possible avançar la jubilació de manera voluntària fins a dos anys –sempre que es compleixin certs requisits i condicions– és probable que moltes persones que es trobin a punt de jubilar-se es preguntin si val la pena prendre la decisió d’avançar la seva jubilació i evitar el factor de sostenibilitat o no.
Farem unes estimacions per donar resposta a la pregunta que dona títol a aquest apunt del blog de VidaCaixa. Suposem que una persona amb 45 anys cotitzats arriba a l’edat de jubilació ordinària el maig del 2019, però decideix avançar la seva jubilació al desembre del 2018 per evitar la correcció del factor de sostenibilitat.
Si un es jubila anticipadament, s’aplica un coeficient reductor de l’1,625% per trimestre o fracció de trimestre. En aquest cas, doncs, l’ajust a la baixa és del 3,25%. En canvi, si suposem que el factor de sostenibilitat és de l’1% (alguns experts asseguren que serà menor), veiem com en aquest cas ens surt a compte jubilar-nos quan toca i no avançar-ho.
Tots els indicadors assenyalen que el sistema públic de pensions a Espanya mostra signes preocupants que conviden a pensar que la pensió que proporcionarà l’Estat no serà suficient. Actualment hi ha una eina que, en funció d’una sèrie de paràmetres, proporciona una estimació econòmica sobre com serà el nostre futur.
Què és el que fa aquesta eina? Atesos els ingressos previstos un cop jubilats i els ingressos actuals, el simulador de jubilació determina quina és la diferència entre els uns i els altres, tenint en compte les nostres aspiracions vitals. Són quatre senzills passos per conèixer quin serà el nostre nivell d’ingressos quan ens jubilem i si haurem de complementar la pensió pública de jubilació amb els nostres estalvis.
Un cop coneguem el resultat, podem repensar l’estratègia que hem de seguir de cara a l’estalvi per a quan finalitzi la nostra etapa laboral. Hi ha diverses eines d’estalvi que ens ajudaran a complementar la pensió pública de jubilació en el futur. Quines són? El pla de pensions, el pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) i l’assegurança d’estalvi individual a llarg termini (AIELT). Totes disposen d’importants avantatges fiscals.
Més informació:
L’evolució de les pensions en els últims 40 anys i els reptes que afronta el sistema
