El sistema de pensions espanyol és una gran guardiola a la qual contribuïm mitjançant les nostres cotitzacions a la Seguretat Social. Aquestes determinen la pensió contributiva que tindrem en jubilar-nos. Però hi ha uns límits màxims i mínims. Per sobre, encara que es cotitzi de més, no es podrà cobrar més pensió.
La pensió màxima a Espanya
Segons el Reial Decret 1170/2015, que regula la revaloració de les pensions el 2016, ningú amb una pensió pública a Espanya pot cobrar més de 2.567,28 euros al mes. Aquesta quantia no es veu afectada per les pagues extraordinàries. Així doncs, si multipliquem la mensualitat per 14 (incloent-hi la paga d’estiu i la de desembre), el límit anual al país se situa en els 35.941,92 euros.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Però com actua aquest límit si cobrem dues pensions alhora? A Espanya és possible cobrar, per exemple, una pensió de viduïtat i una pensió de jubilació. És una situació cada vegada més comuna, a causa de la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest cas, el límit se situa de nou en la quantia màxima. No és possible cobrar dues pensions que superin els 35.941,92 euros anuals (el 2016).
Si s’arribés a aquest punt, llavors es reduirien proporcionalment fins a arribar a no superar el límit legal.
La revaloració de la pensió màxima
Hi ha un límit sobre el qual és impossible cobrar una pensió pública. Però cal dir que aquest es revalora. Des de la reforma de les pensions de l’any 2013, que va introduir una fórmula de revaloració que mantenia l’IPC com a referència però també l’estat de comptes del sistema, les pagues màximes han augmentat el mínim legal del 0,25% anual.
L’any 2011 es va registrar la revaloració més gran de la pensió màxima: un 1,3%, amb la qual cosa es va passar de 34.521,95 euros anuals a 34.970,74.
Llegeix també: On es cobra la pensió mitjana per jubilació més alta i més baixa d’Espanya?
El resum dels darrers anys és que, paradoxalment, tot i registrar pujades més grans entre el 2009 i el 2013, els preus van augmentar més. Entre el gener del 2009 i el gener del 2013, l’IPC va pujar un 9,3%, mentre que les pensions màximes ho van fer un 4,3%. Es pot dir que en aquest espai de temps els pensionistes van perdre poder adquisitiu.
Això no obstant, entre el 2014 i el 2016 les pagues màximes s’han revalorat (com totes les altres) un 0,75%, mentre que els preus han baixat un 1,6%; és a dir, aquests pensionistes han guanyat poder adquisitiu.
En tot cas, és important indicar que la situació és excepcional. L’IPC és negatiu, però la llei fixa que la revaloració mínima de les pensions ha de ser del 0,25%. Tanmateix, si l’IPC fos positiu i sumés augments que superessin el 0,25%, les pensions no necessàriament s’haurien de revalorar al mateix ritme, ja que el FRA (Factor de Revaloració Anual) inclou l’estat dels ingressos del sistema o del nombre de pensionistes.
També és veritat que les pensions es poden revalorar per sobre de l’IPC si el sistema gaudeix de bona salut. En aquest cas, la llei preveu un augment d’aquest IPC més un diferencial del 0,5%.
El 2016 la pensió màxima a Espanya se situa un 42% per sobre del salari mitjà. L’última referència és del 2015. Aquell any la paga de jubilació màxima era de 2.560 euros mensuals, mentre que el sou mitjà es va situar en els 1.809. Però a més, des del 2012, el cost laboral mitjà (el que l’empresa paga per un treballador, incloent-hi el salari i els abonaments a la Seguretat Social) és més baix que la pensió màxima.
El futur de la pensió màxima
Veus del Partit Popular han manifestat la intenció d’augmentar les pensions (totes) també el mínim legal, un 0,25%, per al 2017. Això donaria una pensió màxima per a l’any vinent de 36.031,14 euros anuals.
Això no obstant, des de l’Executiu argumenten que el fet de trobar-se en funcions els impedeix portar al Congrés dels Diputats un nou pressupost. Si no s’aproven els comptes, comenten veus del Govern, llavors les pagues es congelarien.
Tanmateix, oposició i sindicats contesten que la llei sí que permet aprovar d’urgència la revaloració de les pensions encara que el Govern es trobi en funcions.
En tot cas, la quantia màxima espanyola no té res a envejar respecte a la d’alguns països de l’entorn. De fet és la segona més gran d’Europa, segons el Primer Estudi de la Jubilació a Espanya, realitzat per Optima.
Per davant només hi ha Luxemburg, amb 4.735 euros mensuals. Darrere hi trobem països com Àustria (2.220 euros al mes) o Noruega (2.040 euros).
Però aquest és el present i el futur pròxim. Què passarà a més llarg termini? Segons l’estudi The Future of Spanish Pensions, dels professors Javier Díaz-Giménez i Julián Díaz-Saavedra, la pensió màxima caurà en 500 euros durant els propers 30 anys.
Llegeix també: Com afecta la piràmide de població d’Espanya a les pensions?
El problema rau en el fet que comença a retirar-se una gran massa de població: la generació del baby boom, que ha generat drets pel fet de tenir historials de cotització llargs. En resum, caldrà pagar pensions més altes i a més gent, en un context en què la natalitat no ha deixat de baixar després d’aquesta generació.
Més enllà d’això pot ser interessant complementar la futura pensió amb alguns instruments a l’abast. Aquells que cotitzin per sobre del límit, és a dir, que per les seves aportacions tindrien dret a percebre una pensió més alta que la màxima establerta, poden compensar aquest “greuge” i, a més, aprofitar-se dels avantatges fiscals.
Llegeix també: Quins són els avantatges fiscals de plans de pensions, PIES i AIELT?
La idea és no tenir un nivell de vida gaire diferent del que ja gaudíem mentre treballàvem. Per això és important establir una estratègia d’estalvi des de ben aviat.
Com pots veure, és important pensar en la jubilació en tot moment i estar atents als canvis normatius i a les particularitats que ens puguin afectar, una de les quals és la pensió màxima i una altra, la incertesa que al voltant d’aquesta i de tot el sistema de pensions públic hi ha pels reptes que ha d’afrontar.
