Aquesta situació serà familiar per a tothom que tingui a prop una persona amb Alzheimer. A mesura que passa el temps i la malaltia segueix el seu curs, quan els visitem ens preguntem si es recordaran que hem estat amb ells o si aconsegueixen donar la importància necessària al fet d’estar acompanyats.
Pensar que, juntament amb la memòria, també desapareixen els sentiments és un dels principals prejudicis vinculats a aquesta malaltia. Amb motiu del Dia Internacional de l’Alzheimer, ens centrem en aquesta idea preconcebuda sobre un dels trastorns cerebrals que més deterioren la qualitat de vida dels espanyols: l’Alzheimer.
La memòria emocional en persones amb Alzheimer
Entenem per memòria emocional aquells records relacionats amb les emocions, ja siguin positius o negatius. Aquest tipus de memòria l’emmagatzemem en una altra part del cervell, diferent de la resta de records, anomenada amígdala. Així, quan revivim una situació semblant, activem aquesta regió del cervell i aconseguim evocar els mateixos sentiments que vam tenir en aquell moment. Això també provoca respostes fisiològiques com ara riure, plorar, sentir empipament o vergonya, etcètera.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Atès que les emocions s’emmagatzemen en una regió diferent del cervell, la seva afectació per la degeneració cerebral és diferent i més lenta, raó per la qual les persones que pateixen Alzheimer retenen més temps la memòria emocional. En conseqüència, és normal que no es recordi una situació concreta, però sí l’emoció associada.
Memòria, emocions i Alzheimer
Les persones afectades per la malaltia de l’Alzheimer poden sentir emocions encara que oblidin el motiu que les ha causat. Així ho explica Edmarie Guzmán-Vélez, directora d’una investigació de la Universitat d’Iowa publicada a la revista Cognitive and Behavioral Neurology. L’estudi va concloure que, encara que els malalts no puguin recordar la visita d’un ésser estimat o que no els han cuidat com calia, aquestes accions tenen un impacte en el seu benestar emocional.
“Potser no recorda que l’has convidat a menjar el seu plat preferit, però aquest moment de felicitat, aquest sentiment positiu es manté”, explica Guzmán-Vélez. Aquest descobriment es considera molt important per als afectats, però també és vital per als cuidadors, que veuen demostrat científicament que la seva actitud envers els malalts pot ser clau en el seu dia a dia.
El sistema que van fer servir els investigadors per arribar a aquesta conclusió és molt interessant. Van mostrar a 17 persones sanes i a 17 amb la malaltia d’Alzheimer fragments de pel·lícules tristes i alegres. Al cap d’uns minuts van fer una prova de memòria per veure si recordaven el que havien vist. Els afectats per la malaltia van retenir menys informació, però van mantenir el sentiment d’alegria o tristesa durant més de mitja hora.
Si el pacient recorda els moments de felicitat, encara recordarà més un episodi desagradable. “Si algú l’escridassa o passa alguna cosa que el fa sentir trist, aquest sentiment romandrà al llarg del temps”, afegeix Guzmán-Vélez. “És summament important que dediquem temps a intentar promoure emocions positives i minimitzar tant com es pugui les negatives”.
La Fundació Alzheimer Espanya destaca la importància d’aquestes troballes, ja que “durant molts anys s’ha considerat la malaltia únicament des del punt de vista de les cures físiques”. Segons els experts, cal que la cura dels afectats es basi en la màxima següent: “primer la persona, després la malaltia”.
La investigadora opina que és fonamental ensenyar als cuidadors a comunicar-se amb els pacients. Això és especialment important quan tendim a corregir els seus errors. Si, per exemple, ens diuen que els ha visitat el seu germà i els expliquem que és impossible perquè aquesta persona va morir fa anys, generarem un estat de tristesa innecessari.
Recapitulem
L’Alzheimer afecta la memòria, però no elimina les emocions, la qual cosa és un concepte clau per als cuidadors. Encara que els pacients oblidin detalls o esdeveniments específics, les emocions associades a aquests moments persisteixen. Un estudi de la Universitat d’Iowa va demostrar que els malalts poden mantenir sentiments d’alegria o tristesa fins i tot quan no recorden allò que els ha provocat. Això subratlla la importància de promoure emocions positives i evitar les negatives.