Lideratge poderós

Per Patricia Ramírez

El millor dels lideratges és el que comença per un mateix. Ser líder de la teva vida significa poder triar. Triar com pensar, com comunicar, com sentir, i que aquestes tries ens ajudin a sentir-nos segurs i poderosos en la nostra vida professional i personal. No es tracta pas de buscar un lideratge que apoderi les dones. Es tracta de conèixer quin és el lideratge que apodera la persona. Perquè davant el lideratge, som iguals.

Pensar per sumar

El primer punt per poder liderar la teva vida, la teva feina i la teva família és liderar els teus pensaments. El pensament és el timbal, és qui marca el ritme. És qui decideix com ens sentim i com actuem. Si penses de manera catastròfica, anticipant el que no vols que passi, acabaràs sentint-te insegur. Si penses centrant-te en quines són les teves fortaleses, a pensar que sí que ets capaç, si lideres amb pensaments positius, augmentaràs la probabilitat de sentir-te fort, capaç i segur. I tot el que facis a continuació serà des d’aquesta emoció.

En el món de la psicologia tot es defineix des de la tríada psicològica: pensament, emoció i conducta. La manera com pensem és la manera com sentim i actuem. Cap líder trist pot tenir els seus treballadors activats i motivats. És impossible. Així doncs, si vols tenir un lideratge brillant, positiu i motivador, comença relacionant-te amb tu mateix en aquests mateixos termes. No es tracta pas de canviar les teves creences ni la teva escala de valors, només la manera com ho expresses. No és el mateix pensar: “S’acosta un moment horrible, això ens superarà, no sé pas com podrem sortir-nos-en” que pensar: “S’acosta un moment de molta feina, hem estat capaços altres vegades de superar situacions semblants, prenguem-nos-ho amb calma, planifiquem, i segur que serem capaços de tirar endavant”.

Davant l’error, compassió

Els errors no diuen res de tu com a líder ni com a persona. Els errors són part del procés i del camí. Els líders que s’equivoquen menys moltes vegades no és que siguin més capaços, a vegades són menys atrevits. En algun moment del nostre creixement professional vam aprendre que equivocar-se era un error. Ens vam confondre pensant que havíem de ser perfectes, que ens valorarien per això, i no ens vam adonar que, prenent aquesta decisió equivocada, ens vam decantar pel món de la perfecció i de l’exigència.

Si no t’atreveixes a equivocar-te, et quedaràs ancorat a la teva zona còmoda. Perquè aquí tot és predictible, és segur, però també és lineal, regular, poc innovador i menys creatiu. El nostre valor afegit rau en part en la nostra capacitat de crear, i quan crees, t’equivoques. Perquè és impossible ser creatiu i innovador encertant-la sempre.

Si no t’atreveixes a enfrontar-te a l’error, et tanques a la superació. Per créixer com a líder, com a persona, necessites pagar el preu d’equivocar-te. I la millor eina per aprendre a gestionar-ho és la compassió. Tractar-te malament no farà sinó augmentar la teva por a l’error. Davant l’error tan sols necessites analitzar què has de canviar en el proper intent. Poca cosa més. Qualsevol crítica destructiva afegida és una pèrdua de temps i d’energia.

La teva postura és poderosa

En un experiment es va demanar als participants que durant uns minuts s’enfrontessin a un dilema adoptant la postura de poder. És a dir, els braços fent nanses i traient una mica el pit, el cap ben alt i la mirada ferma. A un altre grup de persones se’ls va demanar que s’enfrontessin a la mateixa tasca des d’una posició submisa, adoptant una postura mig encorbada, asseguts en una cadira, sense repenjar-se rectes al respatller. Els resultats entre un grup i l’altre van ser molt diferents. El grup de la postura poderosa va aconseguir molt millors puntuacions. I no solament això. El més sorprenent és que es van prendre mostres de saliva als dos grups de subjectes i va resultar que aquells que havien adoptat la postura de poder havien trigat només dos minuts a augmentar els seus nivells de testosterona. Sí, l’hormona de la força i el poder. No us sembla sorprenent?

La postura que adoptes envia informació al teu cervell i aquest interpreta: “Si el meu cos adopta aquesta postura, llavors és que jo m’haig de sentir així”. I actua d’acord amb aquesta valoració. Si et vols sentir poderós, segur i capaç, adopta la postura de qui es comporta d’aquesta manera.

La ment troba el que va buscant

Quan surts a escena, de què estàs pendent, del que pot sortir bé o d’allò que pot fallar? En gran part, el teu èxit depèn d’això. La profecia autocomplerta està relacionada amb allò que esperem de nosaltres, dels altres i de les situacions. La nostra capacitat d’atenció és limitada, de manera que hem d’enfocar la ment en allò que suma. El nostre cervell està constantment seleccionant en què ha de centrar l’atenció, ja que si ho fes amb tots els milers d’estímuls que ens envolten, es tornaria boig. Així doncs, a partir del que decidim que és important, el que ens motiva, els que ens genera inseguretat, por, etc., seleccionem on cal posar el focus. I l’equació és molt simple. Si centres l’atenció en el lloc equivocat, obtens resultats equivocats. Tan senzill com això.

Cal que posis l’atenció en les teves fortaleses, en allò que suma de tu, dels teus, del teu entorn, de la teva feina. En cada situació, en cada persona, en cada moment, en cada projecte, hi ha llums i ombres. De la teva actitud i de les teves expectatives depèn esperar coses bones o anticipar allò que és negatiu. La ment funciona com un GPS: si no hi introdueixes l’adreça correcta, et porta a una altra destinació.

Per fer-ho, pots dur a terme tots els dies l’exercici d’escriure un diari, durant cinc minuts, no en necessites més, on prenguis nota de tot allò de què et sents orgullós, tot allò que valores del dia en qüestió. Amb aquest exercici ajudem el cervell a enfocar-se en els teus punts forts.

Ningú no lidera amb optimisme i de manera brillant centrant-se contínuament en tot el que pot sortir malament. Una cosa és la prevenció i una altra el catastrofisme.

Ets el protagonista de la teva vida, el líder d’aquesta pel·lícula. No permetis que ningú et converteixi en actor o actriu de repartiment.