Actuant com si les teves creences fossin certes?

Febrer 8, 2018 5 min 7 vegades compartit

Escrit per VidaCaixa

Prenent-te seriosament les teves limitacions i els teus judicis de valor? Pots triar les teves creences, per més profundes i arrelades que les tinguis. Els nostres pensaments poden, moltes vegades, restar més que sumar. Al llarg de la nostra vida, de la nostra educació, de tota aquesta quantitat d’informació que rebem de l’entorn i, sobretot, de les nostres experiències d’èxit i de fracàs, les persones anem generant una filosofia i unes creences pròpies, nostres, autèntiques, però no sempre positives. Són creences sobre el que imaginem que podem fer i sobre allò que veiem impossible. Tots tenim limitacions, però moltes persones en veuen més de les que són reals. Es veuen amb una imatge, unes habilitats, unes capacitats per sota del que els altres perceben o per sota de la realitat. I malgrat que aquestes creences ens generen limitacions, no sempre estem disposats a canviar-les. Per què? Perquè les considerem veritats, no pas suposicions o hipòtesis. Fins i tot ens sentim bé quan les confirmem: “Ho veus?, era incapaç de fer-ho. Et vaig dir que no seria capaç de córrer més d’una setmana. Sempre he estat molt poc constant amb allò que em suposa un esforç”. Sembla que el món s’ordeni quan anticipes i passa una cosa negativa de tu o de les teves pors. La major part de les vegades passa perquè ho anticipes, no pas perquè hagi de passar. I és que la ment troba el que va buscant.

Per què no t’impliques?, per què no et compromets?, per què no aconsegueixes el que vols? Algunes respostes a aquestes preguntes tenen a veure amb el fet de no tenir temps o amb la seva mala gestió. Altres respostes certament estan relacionades amb límits reals que tenim, com són la manca de talent o altres exigències que requereixen algunes activitats. Però la majoria de respostes tenen més a veure amb el poc potencial que ens veiem, amb aquelles creences que ens limiten i anul·len, que amb la realitat que quelcom no sigui possible. El fantasma és dins nostre, no pas fora. Prova d’escriure’n la teva llista: què t’està limitant en aquest moment, deixant de banda el temps?

Quines creences has anat canviant al llarg de la teva vida? De ben segur que no et continues aferrant a valors o idees de l’adolescència. Perquè l’experiència, el coneixement, l’obertura mental, ens transformen. Per què no podries canviar les creences que tens ara? Pots dubtar d’aquestes afirmacions categòriques. No t’aporten res, no t’estàs traint; al contrari, t’estàs fent un favor.
Quins beneficis t’aportarà el canvi de creença? Anota tot allò que hi puguis sortir guanyant. Ens mouen els beneficis.
Aprèn a jugar a favor teu amb el “ser” i l’“estar”. Soc disciplinada, estic mandrosa. Ser implica identificació, personalitzar, una cosa duradora en el temps. Mentre que estar implica quelcom temporal, una cosa de la qual et pots desfer si així ho desitges.
No pensis, actua. Les teves creences et poden dir que no ets hàbil, que si els altres no et truquen és perquè no t’aprecien, però, pots actuar en contra del que estàs pensant?, pots actuar encara que creguis que no podràs? Sí, prova-ho. Molta gent, quan s’enfronta a les seves pors, acaba verbalitzant que semblaven més poderoses abans d’enfrontar-s’hi. Perquè la ment té la capacitat de fabular il·limitadament, fins i tot per a allò que et perjudica.
Les paraules són poderoses, determinen el nostre pensament. El que ens diem a nosaltres mateixos genera emocions i accions. Si et parles en termes negatius, pessimistes, dubitatius, les teves emocions seran la inseguretat i la por. Si canvies el missatge, canvies tu.
Ment científica. Moltes de les creences provenen del nostre contacte amb altres persones, dels nostres fracassos i dels nostres èxits, del que entenem que està bé o malament. I si invertim l’ordre? Podem crear i viure experiències que acabin donant-nos una visió diferent de nosaltres de la que ara tenim. Només es tracta de tenir una ment científica. Provo i concloc. No a l’inrevés.
Quin és el límit? Sempre hi ha un pioner que ens mostra que el límit no ho era tant. Tampoc no es tracta de viure en la cultura d’haver de superar-nos cada dia. Només quan tu vulguis, quan tinguis una motivació per la qual lluitar. Simplement vull que no et limitis. Algú va arribar a la Lluna per primer cop, algú va baixar dels deu segons en els cent metres per primer cop, algú va fer el salt d’alçada d’esquena per primer cop… Sempre hi ha algú que s’hi veu capaç o, si més no, que mira d’intentar-ho.