Llibertat financera: com aconseguir la independència econòmica

El 1997 l’autor hawaià Robert Kiyosaki va escriure el best-seller Padre rico, padre pobre. Després de la publicació del llibre, es va fer popular el concepte d’independència financera. Però què és exactament? És possible assolir-la? Si bé és cert que el concepte sembla inabastable per a molts, es tracta, en resum, d’arribar a una estabilitat econòmica on es puguin cobrir totes les necessitats i les despeses sense haver de recórrer a una retribució mensual. 

La llibertat financera ha guanyat popularitat en els darrers anys, especialment en un món globalitzat on tant les decisions polítiques com administratives i econòmiques influeixen directament a les nostres vides. D’aquí ve la necessitat d’assolir l’estabilitat anhelada després de la crisi sanitària del coronavirus. 

Establir prioritats, gestionar despeses i planificar ingressos passius és clau per assolir la salut financera. La independència financera implica cobrir necessitats bàsiques i gaudir duna vida tranquil·la. Cal ser previsor davant dels imprevistos!

Què és la llibertat financera?

La llibertat financera es defineix com la capacitat de viure còmodament sense dependre d’una feina o d’ingressos constants per cobrir les nostres necessitats. Això implica tenir suficients estalvis i inversions, així com ingressos passius que ens permetin mantenir el nostre estil de vida sense haver de treballar activament.

En altres paraules, és l’estat en el qual els nostres ingressos, com ara interessos d’inversions o lloguers, són suficients per cobrir les nostres despeses. Aquest objectiu pot variar d’una persona a una altra, depenent del seu estil de vida, necessitats i objectius financers.

Quan es considera que som lliures en termes de finances?

Es considera que una persona és financerament lliure quan els seus ingressos passius superen o igualen les seves despeses mensuals. Aquí tens alguns indicadors clau que assenyalen que has aconseguit la llibertat financera:

• Ingressos passius: generar ingressos a través d’inversions, propietats de lloguer, negocis automatitzats o qualsevol altra font que no requereixi el teu temps i esforç constant.
• Baixos nivells de deute: mantenir-se lliure de deutes significatius, especialment dels que tenen altes taxes d’interès.
• Fons d’emergència: tenir estalvis suficients per cobrir despeses inesperades sense necessitat d’endeutar-se.
• Independència laboral: no dependre d’una feina específica o d’un sou per mantenir l’estil de vida desitjat.
• Flexibilitat financera: poder prendre decisions de vida importants, com ara viatjar, mudar-se o emprendre nous projectes, sense restriccions financeres.

Com es pot aconseguir la independència financera?

Assolir la independència financera requereix una combinació de planificació, estalvi, inversió i gestió eficient dels recursos. Et donem algunes recomanacions que pots seguir per aconseguir-la, si bé cal que tinguis present que t’ocuparà un quant temps. Tanmateix, no deixis d’intentar-ho, perquè podràs assaborir la independència financera i haurà valgut la pena.

Estableix fites financeres clares i defineix el que significa la llibertat financera per a tu a través d’objectius a curt, mitjà i llarg termini. Pots començar creant un pressupost, ja que mantenir un control rigorós dels teus ingressos i despeses és clau. Un pressupost t’ajudarà a identificar àrees on pots estalviar i a planificar millor les teves finances.

Elimina deutes i prioritza el pagament d’aquells que tinguin altes taxes d’interès, perquè només posant fi als deutes als quals destines més diners podràs fer créixer els teus estalvis o millorar la teva inversió. Estalvia i inverteix, estalvia i inverteix, estalvia i inverteix… en bucle. Separa una part dels teus ingressos per a l’estalvi i una altra quantitat per a les inversions; pots diversificar els diners per minimitzar riscos i maximitzar els beneficis.

Busca oportunitats per generar ingressos passius, com la inversió en béns arrels, accions, fons mutus o la creació d’un negoci que no requereixi gaire dedicació. Una altra de les claus és l’aprenentatge i els hàbits. Si et mantens al corrent de les novetats, canvis econòmics i finances en general, podràs millorar la teva pròpia economia i prendre decisions més informades i segures.

Consells per aconseguir la independència financera

Posem com a exemple la carta que un promotor immobiliari nord-americà ha escrit a la revista per a emprenedors “Inc.”. Es tracta d’una publicació on es donen consells i missatges de suport a petits empresaris. Segons explica l’autor d’aquesta missiva, que es diu Slava Menn, aconseguir l’anomenada independència financera és possible si aconsegueix fer tres canvis de mentalitat i aplicar-los a la seva vida. Són els següents:

Petits canvis en els teus hàbits de despesa

La felicitat en el dia a dia no es veurà alterada si comences a estalviar una mica d’aquí i una mica d’allà. Els diners que deixes de gastar en coses que realment no necessites poden arribar a ser a la llarga la palanca del canvi a la teva vida, i això sí que és felicitat. L’autor de la carta recomana idear amb lògica i aplicant criteris racionals un mètode per viure d’acord amb les possibilitats de cadascú.

No als luxes, sí a la pràctica.

De debò necessito un cotxe que em suposi un esforç econòmic important? Quin serà el cost a llarg termini? Podria estalviar aquests diners per arribar a la independència financera? Puc viatjar en un cotxe més modest que compleixi exactament la mateixa funció que el que em costarà més diners? Si hom aconsegueix respondre aquestes preguntes és possible que el camí cap a la llibertat financera s’estigui obrint.

Tu tens el control de la teva vida

Tal com explica l’autor de la missiva, es tracta, com als llibres infantils, d’“escollir la teva pròpia aventura”. Un ha de ser capaç d’assumir que, efectivament, té el control de la seva vida i decideix on vol viure, on vol treballar, quantes hores vol dedicar a la feina, quant de temps vol estar amb la família, amb els fills, amb els amics. O dit en altres paraules, un ha de dilucidar si està content fent hores extres a la feina, patint diàriament desplaçaments de més de 90 minuts d’anada i 90 minuts de tornada per anar a la feina i tornar a casa, o pensant periòdicament que un dia es retirarà sense fer res al respecte.

La pressió social, enemiga de la independència financera

A la carta es parla de “veus externes”, de la pressió social que hi ha i que sembla que indiqui que no hi ha una alternativa a la vida que ens ha tocat viure. “El més esbojarrat de tot —conclou l’autor— és que cadascú té la paella pel mànec en tota aquesta qüestió”.

Per entendre més a fons el concepte d’independència financera, val la pena tenir en compte les paraules de Luis Pita, director comercial i autor de Ten peor coche que tu vecino. Pita explica que ara com ara la seva llibertat financera és de 14 anys. “És a dir, si demà deixés la feina, podria mantenir el mateix nivell de vida sense treballar fins al 2031”.

“Tenir independència financera em permet viure tranquil, em dona la llibertat suficient perquè si la meva dona i jo volem anar a viure a Austràlia, com ja hem fet, ho puguem fer”, explica. “A més, tenir aquest matalàs és important, ja que et dona èxit professional. Per què? Perquè et sents més tranquil i et mostres més autèntic”, assenyala l’autor de Ten peor coche que tu vecino.

Ara bé, la pregunta que tothom es fa quan algú assegura que té gairebé tres lustres de llibertat financera és com ha aconseguit estalviar tants diners. Herència? Loteria? “No, res d’això”, afirma Pita. “Simplement visc per sota de les meves possibilitats i he aconseguit la independència financera amb un sou normal”, diu. Ara bé, aquest director comercial explica que “abans de fer les coses bé les he fet molt malament” i que aquests errors són els que el van empènyer a canviar de paradigma vital.

Pita centra part del seu discurs al cotxe, “un símbol d’estatus” que en moltes ocasions només serveix “per demostrar als altres que la vida ens va molt bé”. “Si tens un nivell d’ingressos de 1.000 euros mensuals, has de viure per sota d’aquest llindar”, proposa com a repte l’autor. “Has d’aconseguir crear amb això, o el que sigui el teu sou, un matalàs que et doni llibertat”, explica.

Recapitulem: com s’aconsegueix la independència financera?

“Amb el preestalvi: es tracta d’anar al banc i dir a la persona de l’entitat que a principis de cada mes, si cobres una nòmina, per exemple, agafi una part X dels diners i els fiqui en un compte d’estalvi o al producte d’estalvi que es consideri oportú”, detalla Pita. “La màgia és que estalvies de manera automàtica. Els dos primers mesos són durs; després no te n’adones”, afegeix.