L’obsessió per un cos sa i perfecte

Per Patricia Ramírez

Veure’s bé és important per sentir-se bé, però on és el límit entre estar bé i l’obsessió i la dependència? El segle xxi i el culte al cos i la vida sana han comportat també noves obsessions: ortorèxia, potomania i vigorèxia. L’ortorèxia va ser definida l’any 2000 com una obsessió patològica pel menjar biològicament pur; la vigorèxia és l’obsessió per un cos perfecte i musculós, i la potomania és l’obsessió per beure aigua i sentir-se purificat.

Vivim en una societat on allò que és bell és bo. La bellesa la simbolitza el bon tipus, el cos atlètic, estar prim, moreno, tenir la pell llisa, uns cabells brillants. En definitiva, símbols de la joventut, d’allò extern, del desig. Sembla que el que ens entra pels ulls tingui més valor que el que escoltem, sentim i percebem de les persones.

Són molts els qui se senten forts sentint-se guapos i desitjats. I, de retruc, posen tot el valor a tenir cura de la seva imatge i el seu aspecte. Dependre del teu físic per sentir-te segur és esgotador. La seguretat i la confiança en un mateix, així com el reconeixement i l’aprovació per part dels altres, han de venir de ser capaç de portar una vida coherent amb la teva escala de valors. És el valor del que oferim amb els nostres coneixements, experiències, generositat; valors que ens acompanyaran tota la vida. L’aspecte físic canvia amb l’edat, i hem d’estar preparats per acceptar els canvis i no rebel·lar-nos-hi. Si la gent està amb tu perquè ets molt guapo i no per la teva manera de ser, se n’aniran del teu costat quan envelleixis?

La gent acaba autogestionant les seves vides per atendre la seva obsessió: el que menja, el que beu i el que s’exercita al gimnàs. Les obsessions són desordres que afecten totes les facetes de la nostra vida: des d’allò que prioritzem i l’exemple que donem fins a la feina i les relacions que mantenim. Sabem que esdevé un problema quan la nostra vida està bàsicament orientada a conservar l’obsessió. La persona que ha trobat la seguretat i la confiança en el seu físic, converteix la seva vida en el fet d’estar sempre cuidant-se. La vida ha de tenir un equilibri, on, a més de la cura del cos, cuidem els valors, la ment i les relacions personals. I el límit més important és el que té a veure amb la salut. Per a aquestes persones, no cuidar l’alimentació, el consum d’aigua i la cura del cos generen una ansietat altíssima. Així doncs, la manera de calmar l’angoixa consisteix a continuar aferrat a la cura obsessiva del seu cos.

Llegeix també: Setembre és el meu moment… Què vull començar amb tantes ganes?

Caldria donar una especial importància als models de conducta que inculquem a casa als nostres fills. Els fills veuen i aprenen. Si contemplen una dona que no menja, que contínuament parla de la joventut, que no es deixa fotografiar si no va maquillada, que menysprea el pas dels anys, que es vesteix com si tingués 20 anys menys…, el que aprenen els fills és que la manera de tenir èxit és a través de la bellesa i la joventut. No són pas els estudis, ni la feina, ni l’esforç, sinó el que els altres veuen per fora.

Consells per acceptar-nos sense haver de modificar-nos:

1. Atreveix-te a ser tu mateix. Mira dins teu i busca els teus punts forts. En tens, però a vegades estàs més pendent del que no t’agrada de tu que del que rebutges.
2. A més de cuidar-te físicament, busca el plaer en les relacions personals, les activitats i el lleure, en els moments en què estàs sol i a la feina.
3. Treballa la teva confiança i seguretat. Podria enfortir la meva autoestima, sentir-me segur, si cultivés altres valors?
4. Si de veritat necessites perdre pes o dur a terme algun canvi físic, assegura’t de posar-te en mans de professionals.
5. Envolta’t de persones que et valorin per la teva manera de ser i no pas per la teva bellesa. És evident que no podem caure bé o agradar a tothom. Busca amics afins, amb els quals puguis estar relaxat i ser tu mateix, i no la versió del que s’espera de tu. Fuig de qui critica la teva forma física.
6. Accepta que les persones canvien, fan anys, però que al mateix temps s’omplen d’experiències i vivències que les enriqueixen com a persones.