Tabla de contenidos
Cal que prenguem consciència de la importància de no malgastar menjar, cuinar de manera responsable i comprar de forma sostenible. Moltes vegades semblen accions petites i insignificants per a un canvi global, però n’hi ha prou amb conèixer algunes de les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre malbaratament alimentari per adonar-nos de la magnitud que suposa aquest problema.
- Un terç dels aliments produïts es perd o es malgasta al món. Això equival a aproximadament 1.700 milions de tones d’aliments l’any.
- Les taxes més altes de malbaratament se situen en gairebé el 50% en el cas de les fruites, hortalisses i tubercles; el 35% pel que fa al peix i marisc; el 30% en el cas dels cereals, i el 20% pel que fa a les carns i productes lactis.
- Una quarta part de les pèrdues i el malbaratament d’aliments permetrien alimentar 870 milions de persones cada any. Només a Europa, les pèrdues i el malbaratament produïts permetrien alimentar 200 milions de persones.
- A la Unió Europea, entre un 30 i un 50% dels aliments comestibles no arriben a ser consumits mai.
- El malbaratament alimentari causa un 10% dels gasos d’efecte hivernacle.
- L’augment previst de la població mundial de 7.000 a 9.000 milions d’habitants requerirà un increment mínim del 70% de l’abastiment d’aliments per al 2050.
- El 28% de la superfície agrícola del món (1,4 milions d’hectàrees) s’utilitza anualment per produir aliments que es perden o es malgasten.
Mentre que als països en desenvolupament les pèrdues i el malbaratament alimentari tenen lloc principalment en les primeres etapes de la cadena de valor, és als països més desenvolupats i d’ingressos alts on el percentatge més gran de malbaratament es produeix en les últimes etapes del subministrament. El 2018, l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va revelar que el malbaratament alimentari als Estats Units, Europa, la Xina, el Japó i Austràlia es dona, sobretot, durant la distribució i a la nevera del consumidor.
El comportament dels consumidors i compradors té un paper molt important en la reducció d’aquest malbaratament. Per tant, és a les nostres mans poder trobar una solució al problema.
Coneixent aquestes dades podem tenir una perspectiva més global d’aquest problema i buscar maneres de reduir aquest malbaratament. Una de les millors formes per aconseguir-ho i ser conscients del nostre impacte és seguir la regla de les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar. En aquest ordre.
Tot comença en la compra i la cuina
Sense cap mena de dubte, la cuina és el lloc on solem generar més residus, però tot comença abans. Cal comprar amb intel·ligència, ja que tenir un excés d’ingredients i productes que poden caducar comporta que generem més residus. Ja sabeu que sempre recomano una planificació prèvia de la nostra dieta setmanal per comprar únicament allò que necessitem. Fins i tot hi ha altres opcions, com el batch cooking, que a més afavoreixen la sostenibilitat i l’estalvi energètic, tal com us vaig comentar fa uns mesos.
També cal tenir en compte que reduir no se centra únicament en els productes o ingredients que consumim, sinó també en els recursos. En són exemples tancar bé l’aixeta o apagar els electrodomèstics que ja no estigueu fent servir.
La importància de donar una segona vida a les coses
Un cop hàgim reduït el nostre consum i compra de productes als estrictament necessaris, hem de saber què cal fer amb els residus que generem. Idealment, hem d’afavorir la compra a granel i deixar de consumir plàstics d’un sol ús. També podem apostar pels envasos de vidre, als quals podem donar una segona vida utilitzant-los com a recipients per emmagatzemar-hi ingredients o altres materials.
10 trucs per utilitzar menys plàstic
Fa uns mesos us vaig presentar també una sèrie de hacks casolans que us poden servir per treure el màxim profit dels vostres ingredients. Una cosa tan senzilla com reutilitzar la pell de la patata o regar les plantes amb l’aigua que hem fet servir per bullir són petits gestos que sumen molt.
Cal reciclar més i millor
El primer pas per reciclar és no generar tanta brossa. Hauríem de tenir bosses o cubells d’escombraries amb tapes de colors que coincideixin amb els colors del reciclatge, és a dir, verd per al vidre, blau per al paper i groc per al plàstic. En la mesura que es pugui, també cal tenir un cubell d’escombraries a part per a les restes orgàniques.
Sembla que a Espanya encara no hem pogut trobar la fórmula per dur-ho a terme, ja que només reciclem una tercera part dels nostres residus i ens trobem més de 10 punts per sota de la mitjana de la Unió Europea. Alemanya és el país que més recicla els seus residus i supera amb escreix els objectius que fixa la Unió Europea per al 2035: ja ha superat el 65%. Àustria, Bèlgica i Holanda superen des del 2016 el 50%, mentre que altres potències europees com França, el Regne Unit o Itàlia s’acosten al 40%.
Un dels dubtes més freqüents a l’hora de separar residus és si podem reciclar un envàs amb taques o restes de productes. En general, hauríem de netejar tant com fos possible els envasos que reciclem, buidant-ne el contingut i esbandint bé les ampolles, pots, brics, iogurts, etc.
Altres idees poden ser crear adob per a les nostres plantes amb restes de menjar i els pòsits del cafè o, per exemple, congelar les sobres d’un dinar per a un altre dia.
