Els fons de pensions han seguit la mateixa estratègia de mesos anteriors, sobreponderant el pes del deute públic espanyol, el que està permetent que s’obtinguin retorns superiors als índexs de referència, i assumint una duració inferior als mateixos.
Sens dubte, el protagonista del mes va ser el Banc Central Europeu (BCE) i la seva decisió de tornar a injectar liquiditat al sistema, però sobretot la rebaixa de tipus d’interès fins a situar el tipus de dipòsit en terreny negatiu. A més, ha tornat a deixar la porta oberta per a noves mesures d’estímul monetari, sense descartar la compra de deute públic dels països membres de la zona euro, si cal en el futur, encara que aquest escenari es considera com a poc probable.
De moment, el BCE ja ha manifestat que vol evitar com sigui el risc de deflació, i l’objectiu de reduir els tipus Euribor i posar fi a l’esterilització procedent dels LTRO ja s’ha aconseguit.
Reserva Federal
D’altra banda, la Reserva Federal ha continuat amb el seu programa de reduir, progressivament, la injecció de liquiditat en 10 bilions USD mensuals, però sense posar una data pròxima a la pujada de tipus d’interès. La presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen, ha tornat a assenyalar que els tipus oficials romandran en nivells reduïts per un temps considerable, assumint que més val esperar a prendre mesures més agressives fins constatar que tant el creixement econòmic com la inflació tornen a repuntar.
El risc, tal com s’ha apuntat en altres ocasions, està en un repunt de la inflació, més enllà del desitjat, que pogués forçar-lo a pujades més agressives dels tipus d’interès, i sobretot, la pèrdua de credibilitat de la institució com a garantia de l’estabilitat dels preus.
Caldrà estar molt atents a la publicació de les dades d’ocupació, i possibles senyals d’inflació per posar una data a la pujada dels tipus d’interès, que de moment no s’esperen abans del segon trimestre del 2015.
La intervenció dels bancs centrals s’ha vist reflectida en l’evolució de les corbes de deute públic, destacant el bo Alemany a 5 anys en el 0,35%, i el 10 anys en el 1.25%.
Així mateix, el deute públic perifèric ha millorat en el mes, amb el diferencial del bo espanyol enfront del Alemany a 140 punts bàsics, la qual cosa situa la referència a 10 anys en el 2.65%.
En general, els nivells assolits no es justifiquen a llarg termini, però és possible que encara es mantinguin al voltant dels nivells actuals, ja que la recerca de rendibilitat s’ha intensificat amb la decisió adoptada pel banc central europeu.
Aquesta situació també s’ha vist reflectida en l’evolució de la renda fixa privada, on el diferencial al qual cotitzen de mitjana, les empreses amb rang d’inversió, se situa prop dels nivells mínims històrics.
De fet, durant aquests últims mesos s’ha observat una important emissió de bons corporatius, que s’han col·locat amb èxit, i el que és més rellevant, amb un nivell de sobredemanda significatiu, que ha obligat a un important nivell de prorrateig en l’adjudicació.
Els fons de pensions han seguit la mateixa estratègia de mesos anteriors, sobreponderant el pes del deute públic espanyol, el que està permetent que s’obtinguin retorns superiors als índexs de referència, i assumint una durada inferior als mateixos.
Cal estar atent als moviments de mercat, per reduir la durada de la cartera, i evitar l’impacte negatiu quan es produeixin els primers senyals de pujada dels tipus d’interès.
Renda fixa privada i renda variable
En relació a la renda fixa privada, s’opta per la cautela. Els diferencials han seguit estrenyent després dels moviments dels bancs centrals, fins a deixar molts emissors cotitzant amb rendibilitats en nivells mínims històrics i, sobretot, amb diferencials a nivells pre-crisi. Se segueix apostant per empreses solvents amb generació de Cash-flow i poc palanquejades, i en emissions líquides que permetin fer canvis a la cartera, quan sigui el moment, amb el menor impacte en el preu.
La renda variable ha seguit evolucionant de manera positiva, amb algun dels principals índexs de referència com el SP500 als Estats Units i l’índex Dax a Alemanya en màxims històrics.
Un cop més, el detonant principal està sent la decisió dels bancs centrals, i l’absència d’alternatives per a molts inversors en un entorn de rendibilitats prop de zero en els principals mercats de renda fixa.
Millora dels principals indicadors econòmics
En tot cas, i al marge del suport dels bancs centrals, es considera que els principals indicadors econòmics han millorat durant el segon trimestre, i possiblement aniran guanyant força en els propers. Aquesta situació serà especialment notable a USA, ja que l’evolució negativa del primer trimestre va ser degut a l’impacte negatiu d’un hivern molt fred, però que es veurà contrarestat per una forta expansió en el segon, on es creu que es pugui arribar a superar el 2%.
A més, s’ha allunyat el risc d’una desacceleració brusca a la Xina, el que ha ajudat a millorar el sentiment del mercat cap a la renda variable, i especialment cap als mercats emergents, que en aquest últim mes han pujat amb força, fins a arribar rendibilitats l’any per sobre del 7%.
L’evolució de la resta de mercats també ha estat positiva, destacant l’índex Eurostoxx50, amb una alça del 4% en el primer semestre, del 7% en l’índex SP500, i del 6% per a l’índex MSCI mundial.
La perspectiva per a les empreses cotitzades segueix sent favorable; el mercat no està car, i les empreses, tant als EUA com a Europa, estan aconseguint batre la previsió dels analistes, amb un 74% i 50% respectivament, en el primer trimestre de l’any.
D’altra banda el consens del mercat aposta per una alça en els beneficis el 2014, destacant la previsió d’un 9% pel SP500, d’un 7% per al les empreses europees, i d’un 8,4% per al conjunt d’empreses l’índex MSCI mundial.
Amb aquesta previsió, els fons de pensions, han seguit sobreponderant el pes de la renda variable en les carteres, i especialment a Europa, on la palanca del Banc Central europeu es preveu que segueixi sent una arma atenuant de possibles riscos, però sobretot per la valoració a la qual cotitzen les empreses cotitzades, amb un descompte important davant la resta dels principals mercats.
La fortalesa de l’euro ha afectat, fins ara, de forma negativa a les empreses europees, però la previsió és que es vagi debilitant progressivament al llarg dels propers mesos, en un escenari de menors estímuls als EUA, i una major laxitud del BCE . Aquest efecte, si arribés a materialitzar-se, com s’espera, hauria de repercutir favorablement en les empreses exportadores europees, justificant una expansió.
Subdirecció General d’Inversions de VidaCaixa
Més informació sobre fons i plans de pensions a https://www.vidacaixa.es/es/
