L’octubre ha resultat complicat, amb una forta correcció de la renda variable durant les primeres setmanes del mes, posant-se de nou de manifest que l’entorn econòmic continua sent difícil, i que possiblement no es pugui donar per tancada la crisi de confiança dels inversors sobre el futur de l’economia mundial.
No obstant això, després d’aquestes correccions, es produeix una forta recuperació durant els últims dies del mes, especialment a la borsa americana, que ha tornat a superar màxims històrics. Això, però, no ha estat el cas de les borses europees i dels principals mercats emergents, que no han aconseguit tancar el mes en positiu, reflex d’una debilitat d’aquestes economies, i especialment d’algun dels principals països de la zona euro, i del Brasil o de la Xina com economies emergents més significatives.
La Reserva federal americana (FED) ha confirmat que dóna per tancada la compra d’actius en el mercat, posant fi a la injecció de liquiditat que ha estat el veritable estímul per a la recuperació de la principal economia mundial.
Tot i això, els inversors no acaben d’apostar per una pujada dels tipus d’interès. A la reunió de setembre, la mateixa FED donava uns tipus d’equilibri dels Fed Funds d’un 3.5% -3.75% que esperaven aconseguir en 2017, i davant d’això el mercat està descomptant una política clarament molt més relaxada en pujades del que sembla que la FED anuncia, creient el discurs de la presidenta de la FED, Janet Yellen, que la pujada de tipus encara trigarà temps, descomptant fins i tot un retard en la implementació de la primera pujada a l’últim trimestre del 2015.
Zona Euro
La situació és diferent a la zona euro, on ningú descompta una pujada de tipus en 2015, i de fet és possible fins i tot la compra de deute públic per part de l’autoritat monetària, si és necessari i ens endinsem en una etapa de deflació i amb creixements baixos.
Tot això ha condicionat l’evolució dels actius de renda fixa que han mantingut la tendència alcista, tot i que els tipus d’interès es troben en nous mínims històrics, destacant el bund alemany a 10 anys en el 0,85%. El bo espanyol a aquest termini, també ha aconseguit millorar en el mes, fins situar-se al 2.07%, i això que la prima de risc a la qual cotitzava sobre el bo alemany del mateix termini ha repuntat en aquest període, com a reflex principalment de les incerteses polítiques a Espanya.
Si realment la Zona Euro entra en deflació i redueix més el seu creixement pot succeir que els bons alemanys convergissin als japonesos, en aquest cas, la TIR del bo alemany podria caure 40 punts bàsics per assolir el 0,45%. Aquest fet fa ser negatius en la seva valoració, ja que si l’escenari no es compleix, i la TIR del bo a 10 anys puja en tan sols un 0,10% en els pròxims mesos, no guanyaria diners amb aquesta inversió.
Una de les inquietuds del mercat està en la retirada de l’estímul de compra per part de la FED. Davant d’això, a finals d’octubre s’ha assistit a l’increment del pla de compres per part del Banc del Japó, que ha posat un objectiu d’expansió de balanç de 10 bilions addicionals de iens fins 80 bilions de iens. Si a això se suma a l’objectiu del Banc Central Europeu d’apujar el balanç en un bilió d’euros, en realitat el ritme d’expansió monetària per part dels bancs centrals de països desenvolupats el 2015 seria major al de 2014.
El motor monetari segueix funcionant a grans revolucions. No obstant això, en el cas del Japó, l’expansió addicional servirà per compensar la disminució de bons que el pla de pensions governamental va a realitzar en el seu nou mandat, i en el cas del BCE, només serà possible si el programa d’expansió quantitativa s’estén als bons governamentals.
Davant d’aquesta possibilitat, es continua optant per mantenir sobreponderada l’exposició de deute públic espanyol i això malgrat la volatilitat que hi pugui haver a curt termini, com a conseqüència de les creixents incerteses polítiques a Espanya. Després del recorregut dels terminis més curts de la corba de tipus d’interès, s’aprofiten aquests moments de més volatilitat per allargar els venciments de la cartera, on es veu més potencial de revaloració.
Renda variable, actiu amb major potencial
Mentrestant, en un entorn de tipus baixos i de forçar als agents inversors a prendre riscos en actius més volàtils si volen retorns, la renda variable continua semblant l’actiu amb major potencial. A més, es pot veure recolzada, almenys en el cas americà, per uns resultats de companyies que segueixen mostrant fortalesa en vendes i beneficis als EUA.
Tot i que els beneficis han començat a pujar també a Europa, la borsa europea s’ha quedat enrere pel que per valoració ha augmentat el seu descompte, i per tant el seu atractiu relatiu a mitjà termini. Per tot això, seguim llargs en renda variable i en especial en aquestes dues zones geogràfica, destacant l’exposició cap a valors de menor capitalització que els índexs de referència, i amb un biaix cap a empreses cícliques i més exposades a la recuperació econòmica.
Finalment, assenyalar l’aposta cap al dòlar, per al qual es veu un primer objectiu en 1.20. Aquest any està sent clau de l’evolució dels fons que tenen aquest actiu en la definició de la política d’inversió, servint com a cobertura natural en moments de més volatilitat dels mercats, tal com s’ha vist durant el mes d’octubre.
També les cobertures d’opcions sobre l’índex Eurostoxx han demostrat la seva utilitat durant els pitjors moments del mes d’octubre. Els fons aconseguien defensar-se de les caigudes de mercat, i no obstant això no s’han vist afectats de forma negativa quan s’ha produït la recuperació en els últims dies del mes.
