Quantes vegades t’has girat perquè no estàs segur que has tancat la porta amb clau? O perquè t’has deixat l’escalfador encès? Quan va ser la darrera vegada que vas ser conscient que vas parpellejar?
Funcionem per automatismes, rutines, actuant de manera inconscient en molts dels nostres moviments. Aquesta “inconsciència” també passa a la nostra ment. Apareixen i desapareixen pensaments positius i negatius. Aquests últims són els que ens fan mal, infeliços, patir. Com combatre’ls?
Félix Torán, físic, enginyer i expert en creixement personal, ens proposa la solució: practicar el mindfulness i eliminar de la nostra ment tots els pensaments tòxics. Conferenciant i escriptor, és autor de diferents llibres sobre creixement i desenvolupament personal. Per a ell, la ment és “com un jardí” que hem de cuidar eliminant la mala herba i protegint-lo de plagues i insectes.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
1. Per què és tan important “l’ecologia mental”?
L’ecologia mental consisteix en realitzar un treball interior de creixement personal que ens permet ser més feliços i tenir més èxit. Tanmateix, no ho fem de manera egoista pensant sol en nosaltres mateixos. Som conscients de què formem part d’un ecosistema socicultural. Estem units de mil formes amb altres persones, ho volguem reconèixer o no.
Per això duem a terme aquest treball interior no solament per nosaltres mateixos, sinó també pels altres. Si som més feliços i exitosos, serem menys tòxics per a les altres persones i propagarem un millor exemple i influència. D’alguna manera serem menys contamienants i més respectuosos amb aquest ecosostema sociocultural.
2. Una de les teves afirmacions és que “l’ecologia mental” comença per la “higiene mental”…
Per descomptat. La nostra ment és com un jardí. Un jardí mereix ser cuidat, sembrant llavors de belles flors i protegint-lo de plagues i males herbes. Amb la higiene mental fem el mateix: netegem i protegim la nostra ment. Allà les males herbes són les emocions i pensaments tòxics, que ens fan mal a nosaltres i a altres persones. Les flors són els pensaments i emocions no tòxics, que ens fan feliços a nosaltres i altres persones.
3. Quines són les emocions “tòxiques” de les que ens hem de desfer, que hem de netejar de la nostra ment?
Algunes de les més esteses són la ira, l’enveja, l’odi, el ressentiment i el desig de venjança. La forma de tractar amb elles depèn de cada emoció tòxica i hi ha moltes eines que es poden emprar. A “Ecologia Mental para Dummies” i a “El arte de ser y estar” explico eines pràctiques basades en PNL (Programació Neurolingüística) i mindfulness, combinades amb l’actitud pròpia de l’ecologia mental. Per exemple, si prenem el cas de l’enveja, aquí comparteixo uns consells per lluitar contra ella amb ecologia mental.
4. Amb això … què aconseguim?
Aconseguim ser més feliços i tenir més èxit, però sense comprometre el benestar i la felicitat dels que ens envolten. És més: aconseguim crear un ambient propens a la felicitat al nostre voltant. I això no és poc …
És un esforç, com tot a la vida, però val molt la pena! Recordem que res és fàcil ni difícil. Les coses costen. I si ens donen eines, pràctiques útils i eficaces, és molt més suportable i els resultats es veuen molt abans.
5. El mindfulness significa estar present i conscient en un moment determinat. Sembla una obvietat, però és difícil …
En realitat no és tan obvi com sembla. El mindfulness consisteix a tenir una experiència completa del moment present sense intervenir ni jutjar de cap manera.
Observem l’experiència tal com és. L’experiència conté imatges mentals, sons, xerrameca mental, sensacions físiques, etc. Però ens limitem a observar, sense intervenir. L’experiència arriba, evoluciona, i acaba marxant. No intentem analitzar res, ni ens preguntem el perquè de cap experiència. No pretenem que el bo es quedi, ni que el dolent s’allunyi. Senzillament, observem.
Això té grans avantatges. Pel que fa a l’ecologia mental, ens permet tallar cadenes tòxiques de causa i efecte. Quan una emoció tòxica emergeix, gràcies al mindfulness ens adonem a temps de canviar la reacció tòxica per una resposta no-tòxica.
Per exemple, si sorgeix la ira, no és estrany prémer els punys i les dents per després ofendre a una altra persona. No obstant això, gràcies al mindfulness, veiem arribar a la ira i a tots els seus components: sensacions, imatges mentals, records, la nostra veueta interna, etc. Ho veiem arribar, evolucionar i anar-se’n. I, després, queda un “espai” en què podem decidir una forma no tòxica de reaccionar, que aconsegueix una solució guanyar / guanyar / guanyar. Tu guanyes, jo guanyo i la relació guanya …
El mindfulness és una qualitat clau si volem sortir del sofriment.
6. Pot qualsevol persona arribar a l’estat de mindfulness? Hi ha tècniques senzilles a l’abast de tots?
Sense dubte! El mindfulness és una cosa natural i amb la qual naixem, però amb els anys anem perdent. Però amb la pràctica podem recuperar aquesta connexió! Qualsevol persona pot practicar-lo. Té poc de teoria i molt de pràctica. No requereix de massa temps: si dediquem de deu a quinze minuts cada dia ja hi ha prou. El més important és la regularitat. I el millor del mindfulness és que es presta a practicar durant les nostres activitats quotidianes, com fer exercici, passejar, menjar, etc.
Al principi la meditació és una cosa que fem dins de la nostra vida. Amb la pràctica, l’escenari canvia i la vida és una cosa meravellosa que succeeix dins de la nostra meditació.
Amb atenció plena, tot ho vivim en el present. Podem gaudir plenament de tot el que fem. Aconseguim posar una mica de ser en el fer…
7. Una altra de les teves frases és “per ser feliç i productiu, es tracta de fer una miqueta menys i ser una miqueta més”. Contradictori, no?
Ser i fer no són contradictoris. Són perfectament compatibles. Passem el dia pensant en fer coses. I el què és pitjor: mentre fem una, ja tenim a la ment les següents coses que haurem de fer. El resultat és que fem molt, però sense gaudir-ne.
No obstant això, podem aprendre a infondre una mica de ser en el fer. Això s’aconsegueix precisament “entrenant” a través de la pràctica la concentració i el mindfulness. Fem més i en menor temps (perquè ens distraiem molt menys) i, el més important, gaudim molt més.
Això no vol dir que no haguem de planificar. Per descomptat que cal fer-ho. Però una vegada emprens una tasca, la dus a terme en el present. I mentre planifiques, també estàs en el present.
8. I per acabar, petit repte: un consell que càpiga en un tweet?
Més que un repte, és un plaer! De fet, piulejo consells de creixement personal amb molta freqüència i és un veritable goig. Aquí van tres:
Viatjar en el temps és possible. Passem el dia amb la ment entre l’ahir i el demà, perdent el present… #ElArteDeSerYEstar
Darrera dels núvols brilla el sol quan es de dia. Al teu interior passa sempre. Ets un sol!
Combatre les emocions tòxiques amb més emocions tòxiques és com intentar apagar un foc amb més foc… #EcologiaMental
