Què és un pacte de rendes?

La pandèmia no va suposar només una crisi social i sanitària, sinó que va comportar una crisi econòmica on la inflació va ser protagonista. Una de les conseqüències principals que va tenir a l’economia mundial va ser l’increment constant i generalitzat de preus, tant en productes com en serveis. A més, amb la guerra d’Ucraïna, la inflació va continuar augmentant.

Des d’aleshores, hem viscut amb un bombardeig d’informació econòmica que sovint s’escapa dels nostres coneixements. Un d’aquests termes que potser hem sentit repetides vegades a les notícies i mitjans de comunicació és el “pacte de rendes”. Però sabem què és el pacte de rendes i per què està relacionat amb la inflació? 

Cal recordar que la inflació és l’increment generalitzat i constant dels preus de productes i serveis durant un període de temps concret. Podem veure l’impacte de la inflació a la cistella de la compra als supermercats, de la benzina o d’alguns serveis mèdics i familiars. Les conseqüències de la inflació afecten tant els estalvis individuals com els governs. 

Pacte de rendes: tot el que cal saber per entendre’l

Per definició, el pacte de rendes és un mecanisme que va plantejar el Govern perquè els sindicats de treballadors i les empreses arribessin a un acord per limitar la pujada salarial i així evitar que els preus dels productes continuessin pujant. D’aquesta manera, les dues parts es reparteixen els costos de la inflació d’una forma equitativa per frenar la pujada de preus. 

Per poder dur a terme aquest pacte, els treballadors han d’acceptar que la pujada de retribucions sigui més suau del que correspon a causa de la inflació; mentre que les empreses es comprometen a fer aquesta pujada moderada, mantenir els llocs de feina i no apujar massa els preus dels seus productes i serveis. 

Característiques principals d’aquests pactes

Hi ha uns trets que caracteritzen aquests pactes d’altres acords entre patronals i treballadors i/o governs.

• Els pactes de rendes es poden negociar a tres parts, com és el cas actual a Espanya, entre els sindicats, les organitzacions empresarials i el Govern; o bé acords bilaterals entre els sindicats i les organitzacions empresarials. 

• Poden abordar diferents aspectes relacionats amb les rendes, com els increments salarials, les polítiques d’ocupació, la protecció social i altres temes d’interès comú. Els pactes de rendes acostumen a tenir una durada determinada, generalment d’un o diversos anys, i durant aquest període estableixen els criteris i pautes generals per als increments salarials i altres condicions laborals.

• Els pactes de rendes no són vinculants legalment, és a dir, no són de compliment obligatori. Tot i això, l’índex de realització sol ser alt, ja perquè representen un consens entre diferents parts del sector econòmic, i l’incompliment pot generar tensions i conflictes.

Importància dels pactes de rendes

Els pactes de rendes són importants perquè proporcionen estabilitat i previsibilitat tant per als treballadors com per a les empreses. Permeten establir una base comuna per negociar de manera col·lectiva, evitant conflictes laborals i contribuint a mantenir un equilibri entre la millora de les condicions salarials i la competitivitat de les empreses.

Si no es controlen tots aquests aspectes que influeixen en el creixement de la inflació, es podria entrar en una espiral d’augment de preus de la qual costaria molt sortir. Per exemple, si augmenten els salaris d’acord amb la inflació, la gent es pot permetre pagar els productes, per la qual cosa els preus continuaran augmentant perquè les empreses mantinguin els guanys. Aquest fet suposaria una sèrie de conseqüències negatives tant pel poder adquisitiu de les persones com per la competitivitat de les empreses. 

Amb aquest pacte de rendes es pretén evitar una segona ronda d’inflació, és a dir, la propagació de la inflació, que causa un augment continu dels salaris i dels costos de béns intermediaris. 

Afectats principals

De manera indirecta, igual que passa amb les crisis, els pactes de rendes afecten tota la població. Tot i això, els dos actors principals d’aquesta equació són els més “perjudicats”, els treballadors i els empresaris. 

Hi ha el debat de si s’haurien d’incloure els funcionaris públics i els pensionistes en aquest pacte. Els empresaris consideren que sí que han d’estar inclosos en aquest acord, mentre que al Govern no va per feina. 

Espanya ja va aplicar un pacte de rendes el 1977

No és la primera vegada que passa una situació similar al nostre país. El 1977 es va dur a terme aquesta mesura als Pactes de la Moncloa. El 1976, Espanya havia arribat a tenir fins a un 19 % d’inflació, cosa que impedia garantir el benestar econòmic de la població. Aquests pactes van suposar mesures de caràcter econòmic diferents enmig d’una situació en què l’economia espanyola queia en picat: l’Acord sobre el programa de sanejament i reforma de l’economia. 

En aquest pacte es va acceptar l’acomiadament lliure per a un màxim del 5 % dels treballadors de les companyies, el dret d’associació sindical i es va fixar el límit d’increment de salaris en el 22 %, que era la xifra d’inflació prevista per al 1978. També es van implementar mesures per controlar el flux de diners i es va ajustar el valor de la pesseta per tal de limitar la pujada dels preus. Es van fer canvis en la gestió d’impostos per abordar el dèficit públic, es va aplicar un impost global, personal i progressiu sobre els ingressos de les persones físiques, i es van adoptar accions de supervisió financera per part del Govern i el Banc d’Espanya per evitar-ne la possibilitat de fallides al sistema bancari i la sortida de capitals a l’estranger.

Recapitulem

En resum, un pacte de rendes a Espanya és un acord o negociació entre els sindicats i les organitzacions empresarials per establir els increments salarials i les condicions laborals durant un període de temps determinat. Aquests acords proporcionen estabilitat i previsibilitat en la negociació col·lectiva i contribueixen a l’equilibri entre els interessos dels treballadors i les empreses.