Molts espanyols treballen avui fora del país. La globalització ha provocat un augment notable de la mobilitat laboral i la recessió ha fet que molts altres busquin una oportunitat a l’estranger. Davant aquesta circumstància, els expatriats espanyols, més de 2,3 milions a principis del 2016, es pregunten com quedarà la seva pensió quan arribi el moment de la jubilació. Aquí trobareu totes les respostes.
Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?
El primer que un ha de tenir en compte a l’efecte de cobrar una pensió pública en un futur és que, per regla general, es cotitza al país en el qual es treballa. És a dir, si el contracte està fet a França, és al país gal on es generaran els drets futurs per a la jubilació.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Arribats a aquest punt, cal fer un seguit de consideracions. D’una banda, cal saber que Espanya té convenis de bilateralitat amb tots els països de la Unió Europea, amb molts d’Amèrica, però amb molt pocs a Àsia o Àfrica. Consulta aquí els convenis internacionals amb la Seguretat Social.
Si hi ha un conveni de bilateralitat, cap problema: la Seguretat Social reconeixerà els anys treballats en tal o tal altre país sense problema. És a dir, tenint en compte que es necessita un mínim de 15 anys per generar dret a pensió, si una persona ha treballat 5 anys a Alemanya i 11 a Espanya se li comptaran 16 anys treballats per calcular la seva pensió. Per contra, en el cas de la Xina, per exemple, sense conveni de bilateralitat amb Espanya, si la mateixa persona hagués estat aquests cinc anys a Pequín en lloc de a Berlín, la Seguretat Social només li comptaria 11 anys treballats, amb la qual cosa no tindria dret a pensió.
Cal tenir en compte que en aquests casos es compten els anys cotitzats, però no els salaris que s’han cobrat a l’estranger, per determinar la pensió que es cobrarà. Per exemple, la Seguretat Social calcula la prestació d’un espanyol que treballa a França sobre el total de períodes cotitzats. Dit en altres termes, el càlcul es fa en funció dels anys treballats a Espanya i a França. El que fa l’Administració espanyola és sumar els anys treballats a Espanya i França i prorrateja la pensió únicament sobre la base del temps cotitzat a Espanya. La Seguretat Social gala farà el mateix i el treballador cobrarà una prestació per cada país en el qual ha exercit professionalment.
Una consideració més: només es pot sol·licitar la pensió al país de residència si es compleix l’edat de jubilació fixada per llei.
És una preocupació compartida per expatriats i aquells que sempre han residit a Espanya conèixer què cobraran de pensió quan es jubilin.
És per això que s’ha posat en funcionament un simulador de jubilació, una eina on line fàcil d’utilitzar que ajudarà a molts a conèixer en quina situació es troben actualment per poder preparar el seu futur amb garanties. La calculadora estableix, en funció de diferents variables que aporta el mateix usuari, una estimació aproximada dels diners que necessita per cobrar una pensió que li permeti viure com té planejat. Sens dubte és un exercici necessari per si es requereix replantejar estratègies per preparar la jubilació adequadament.
És aquí on eines d’estalvi a llarg termini juguen un paper fonamental. Els plans de pensions, els plans individuals d’estalvi sistemàtic (PIES) i l’assegurança individual d’estalvi a llarg termini (AIELT) són productes que permeten complementar amb garanties la pensió pública de jubilació.
Què és el que haig de saber d’un pla de pensions? Bàsicament que es tracta d’un producte financer pensat per a l’estalvi a llarg termini, el principal atractiu del qual són els seus interessants avantatges fiscals. Tot el que s’aporta en el producte, limitat a 2.000 euros anuals o el 30% de les rendes totals del treball, es pot deduir en la declaració de la Renda.
L’avantatjós tractament fiscal del PIES és també l’aspecte més atractiu d’aquesta eina d’estalvi a llarg termini. Si es rescata en forma de renda vitalícia, els diners que s’han anat aportant amb els anys queden exempts d’impostos. El producte està limitat també a 2.000 euros anuals i el màxim que es pot aportar són 240.000 euros en tota la vida del producte.
Llegeix també: Les claus sobre les edats de jubilació a Europa i a Espanya
Finalment, cal assenyalar que els rendiments de l’AIELT no tributen, sempre que es mantingui almenys durant un lustre la inversió i s’abonin menys de 5.000 euros per persona i any.
