Arriba el moment del divorci. Fins llavors el nostre règim ha estat el de guanys. Tot es reparteix. També el pla de pensions al qual ha estat aportant un dels dos cònjuges? Ni sí, ni no, ni tot el contrari. És una resposta ambigua, sí, però és la que ha donat (no literalment) l’autoritat competent en la matèria. No hi ha una llei que exposi clarament què cal fer, de manera que acaben decidint els tribunals, que generalment acostumen a prendre un camí. Quin? Vegem-ho.
Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?
Què hi diu la Direcció General d’Assegurances i Pensions
La Direcció General d’Assegurances i Pensions és un òrgan administratiu dependent del Ministeri d’Economia. Va ser arran d’una queixa concreta quan va plantejar que la llei no entra en aquests terrenys, però “tampoc no exclou” el dret del cònjuge a reclamar.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Això no obstant, l’òrgan fa un recorregut per sentències judicials que s’aventuren a donar una resposta més clara, que es resumeix així: els plans de pensions són un bé privatiu; tanmateix, depenent d’on vinguin les aportacions, poden ser considerats part del catàleg de la societat de guanys (i entrar en el repartiment en cas de divorci) o no.
De què depèn?
La jurisprudència ens diu que el pla de pensions és privatiu. Però aquí no s’acaba tot. Cal observar la procedència dels diners que han anat entrant en aquesta guardiola. D’on han vingut les aportacions?
El pla de pensions no es pot compartir. Genera drets per al seu beneficiari en els casos de jubilació, invalidesa, i d’altres que estan recollits en el contracte. Però els tribunals generalment entenen que entren en la societat de guanys les aportacions fetes durant el matrimoni. Així doncs, “sempre que s’hagi pagat amb diners de guanys” (diu textualment una sentència de l’Audiència Provincial de Lugo), serà procedent el repartiment.
Llegeix també: Què implica designar beneficiaris d’un pla de pensions, un PIES o una AIELT?
Una altra cosa és si un dels cònjuges rep aportacions a un pla d’ocupació obert per la seva empresa. N’hi ha molts casos: el treballador rep el seu sou i un “pagament en espècie” que consisteix en una aportació empresarial al pla de pensions contractat per la mateixa companyia. En aquest cas, l’assumpte queda entre el treballador i la seva empresa i no passa a formar part del catàleg de béns que cal repartir.
Cal aclarir, però, que aquí la clau rau en el fet de no considerar aquesta aportació al pla de pensions com a pagament ja que, “si bé es tracta d’una prestació econòmica a favor del treballador, no produeix un increment del seu patrimoni, sinó que passa a formar part d’un Fons de pensions que serà gestionat per un tercer”, diu la professora de Dret Civil de la Universitat de Castella-la Manxa, Magdalena Ureña Martínez, a partir d’una anàlisi d’una sentència del Suprem.
En resum, els plans de pensions individuals són més susceptibles d’acabar al cistell de guanys en cas de divorci, mentre que els plans d’empresa se’n poden escapar.
També et pot interessar:
Aquest és el futur de la pensió de jubilació a Espanya (segons experts i organismes oficials)
