Tabla de contenidos
Nadal és una època plena de regals, reunions familiars, taules plenes de menjar i dolços, carrers il·luminats i cases decorades, però sobretot d’il·lusió. Els records de la infantesa són a flor de pell i podem veure els més petits gaudint de tots aquells moments que mai oblidaran. Més enllà dels regals de Nadal o dels Reis Mags, a Espanya i molts altres països hi ha una tradició cada vegada menys freqüent: les estrenes.
D’uns anys ençà hem sentit sovint que cal declarar les estrenes a Hisenda, mentre que moltes altres persones asseguren que no. Avui sabrem què hi ha del cert en aquestes afirmacions i què no. Preparat?
Breument: què es considera com a estrenes?
Les estrenes a Espanya han anat canviant constantment des dels seus orígens. Per als més petits de la família poden ser uns caramels, dolços o alguns diners que es donen, tradicionalment, després de recitar un poema de Nadal davant la família i els éssers estimats. Quants cops devem haver escoltat a casa un nen o nena de la família, enfilat dalt d’una cadira, recitant el poema que diu: “Jo tinc un pessebre / petit i lluent / de suro i de molsa / tot blanc de tants bens” i, en acabat, rebent la propina de pares, tiets i avis?
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
En el món adult, les estrenes són uns diners extres que donen les empreses als seus treballadors com a agraïment pel seu esforç durant tot l’any. Aquestes estrenes van ser les predecessores del que ara coneixem com a “paga extraordinària de Nadal”. Com bé sabem, aquesta paga es pot cobrar el mes de desembre, o bé es pot prorratejar segons conveni amb l’empleat.
La llei parla de les estrenes?
No, no hi ha cap tipus de legislació específica que esmenti les estrenes com a tals. Això no obstant, l’Agència Tributària indica que qualssevol diners que es regalen en efectiu són diners dels quals el Govern “perd la pista”. A més, la llei indica que cal tributar qualssevol diners que es rebin, ja sigui a través d’una transferència o en efectiu, independentment de la quantitat.
L’única distinció que fa és depenent de l’origen d’aquests diners que es donen o es perceben. Si es reben com a regal o recompensa per la feina, hauran de tributar en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). En el cas que no sigui per alguna cosa relacionada amb la feina, caldria declarar-los a través de l’Impost de Successions i Donacions. Cal recordar que l’IRPF es gestiona de la mateixa manera a tot el país, mentre que l’Impost de Donacions pot variar en funció de la comunitat autònoma en què et trobis.
El límit se situa en els 3.000 euros
Un altre dels fets que es veu reflectit en la legislació espanyola és que, si s’ingressa o es retira del banc una xifra igual o superior a 3.000 euros, l’entitat bancària està obligada a informar Hisenda del moviment. El mateix passa si es tracta d’una transferència bancària superior a 10.000 euros.
Però aquestes quantitats no són el més comú en les estrenes. Encara que la llei digui que tots els moviments, per petits que siguin, s’han de justificar a Hisenda, ningú els declara ni l’Agència Tributària se’n preocupa, ja que el nombre de moviments és molt alt i difícil de controlar.
Una altra manera que hi ha de vigilar aquests moviments, en la qual els bancs es veuen involucrats, és amb els bitllets de 500 euros. El 2016, el Banc Central Europeu (BCE) va dictar l’ordre de no emetre més bitllets de 500 euros, de manera que si vas al banc a ingressar o canviar un bitllet d’aquest tipus, aquests s’apuntaran el teu nom i document d’identitat per tal que Hisenda pugui saber on són aquests bitllets i qui els gasta. Això no vol dir pas que Hisenda immediatament hagi d’obrir una investigació, sinó que ho tindrà en compte per si aquesta informació afecta d’alguna manera la tributació de la persona en qüestió.
Quan les estrenes no són monetàries
També és bastant freqüent a Espanya regalar paneres o lots de Nadal, que inclouen dolços típics, ampolles de vi o cava, embotits, etcètera. Les més especials solen portar una espatlla o un pernil, però això ja és parlar d’un altre nivell.
Si l’empresa ofereix aquests regals cada any, es considera que aquestes paneres són rendes del treball en espècie i han d’estar incloses en la nòmina sota el model 111. Això significa que es deduirà el cost de la panera de la nòmina mensual en concepte d’aquesta panera.
Les rifes de paneres nadalenques també es declaren sempre que el seu valor superi els 300 euros, és a dir, els guanyadors d’aquestes rifes hauran d’incloure-la en la seva declaració de la renda si superen el valor indicat i pagar els impostos que els corresponguin per la panera.
Les estrenes en altres països
Espanya no és l’únic lloc del món on se celebren les estrenes, com hem vist en altres apunts de Ruta 67. En un gran nombre de països de Llatinoamèrica, les estrenes són molt comunes, fins i tot obligatòries per llei en algun d’ells, com és el cas de Mèxic.
Celebrar Nadal sense preocupacions fiscals
Tot i que l’esperit nadalenc és sinònim de generositat i il·lusió, és essencial saber que les estrenes no estan exemptes de responsabilitats fiscals. Tenint en compte com funcionen les normatives esmentades i declarant adequadament aquests beneficis a Hisenda, les empreses poden fer regals als seus treballadors sense preocupacions extres. La transparència i el compliment de les normatives són clau per assegurar unes bones festes per a tothom.
