Malgrat que tots, poc o molt, hem somiat alguna vegada que ens tocava la Grossa de Nadal, el cert és que podem ser afavorits amb un substanciós premi de la loteria en qualsevol moment de l’any. Un moment de màxima felicitat que no ens ha de fer perdre el nord i en el qual, tot i poder tenir algun caprici puntual, com qualsevol altra inversió que duem a terme al llarg de la nostra vida, hem de pensar amb el cap fred sobre el que més ens convé fer amb els diners pensant a llarg termini.
Els comptes amb Hisenda
El primer pas, potser el segon després d’haver destapat una ampolla de cava, és conèixer quina part del nostre premi haurem de ‘compartir’ amb Hisenda. Fins l’any 2012, els guanys dels jocs d’atzar estaven exempts de tributar, però, arran de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, el panorama és molt clar: haurem d’abonar al Fisc el 20% del que superi el mínim exempt per a aquests premis, que el 2020 és de 40.000 euros. És a dir, que fins a aquesta quantitat de diners seran, completament, nostres, però, a partir d’aquí, un de cada cinc euros anirà a parar a les Arques Públiques.
A més, és important saber que Hisenda cobra per endavant, de manera que tindrem una retenció en l’IRPF com a conseqüència del premi rebut. A l’hora de fer la declaració, haurem d’incorporar el que hàgim guanyat dins l’apartat de ‘Guanys i pèrdues patrimonials no derivats de la transmissió d’elements patrimonials’ i, més concretament, en l’apartat de ‘Premis obtinguts per la participació en jocs, rifes o combinacions aleatòries sense finalitats publicitàries’.
Fes la teva simulació: Organitza les teves finances i estalvia amb el mètode 50/30/20
En el cas dels dècims compartits i les participacions, els impostos són els mateixos, si bé no cal que tots els premiats vagin al banc o a l’administració de loteria conjuntament. Els 40.000 euros sobre els quals no es paguen impostos s’apliquen a tot el dècim, no a cada guanyador, per la qual cosa cal prorratejar la quantitat entre el nombre de persones que comparteixen el premi segons el seu percentatge de participació.
Ajuda professional
Un cop tinguem clars els diners que finalment ens corresponen, el més oportú és planificar de quina manera ens poden ajudar a aconseguir els nostres objectius vitals financers. Per tenir les idees més clares, el més convenient és recórrer al consell d’un assessor professional, que serà clau per contribuir a fer que ordenem les nostres prioritats i construïm una cartera d’inversions que respongui a les nostres fites a llarg termini.
Per exemple, una opció serà decantar-nos per diferents fons d’inversió, que són productes flexibles que ens permeten traspassar els diners d’un fons a un altre sense pagar impostos, malgrat que sí que ho haurem de fer en vendre les nostres participacions. Una altra possibilitat és optar pels plans de pensions, que són productes una mica més rígids que els fons, però que tenen com a gran avantatge que ens podrem desgravar de la renda els diners invertits. Com a principal hàndicap hi ha el fet que la seva fiscalitat és pitjor en el moment del rescat.
També podrem triar comprar accions, tot i que solen ser actius més volàtils i comporten un risc més gran que la renda fixa o un fons d’inversió. De tota manera, a molt llarg termini, com ara cinc o set anys, la història ens diu que el més probable és que les accions acabin donant rendibilitat, tant pel fet de vendre-les com, si en tenen, pel repartiment de dividends.
El més aconsellable en tot cas és que l’assessor financer, un cop entengui les nostres necessitats i objectius, així com el nostre perfil inversor, ens recomani optar per un portfolio que combini productes amb diferent nivell de risc.
Una altra alternativa és invertir en immobiliari, però cal tenir en compte diversos elements abans de prendre una decisió en aquest sentit, com els impostos que haurem de pagar, la complicació que suposa tornar a transformar en diner líquid la compra d’una casa en un període curt de temps i la volatilitat d’aquest mercat, especialment en els moments d’incertesa econòmica.
Què no hem de fer
Si ens toca la loteria, hi ha un seguit d’activitats que hem de defugir si no volem endur-nos a la llarga una sorpresa desagradable:
- Fer compres compulsives, més enllà d’algun caprici puntual.
- Deixar-nos assessorar per persones equivocades, que no tinguin el perfil professional adequat.
- Abandonar la nostra feina, ja que la vida és molt llarga i és possible que els diners no siguin suficients per cobrir totes les nostres necessitats futures.
