Tabla de contenidos
La reforma de les pensions a Espanya intenta garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions espanyol, que es veu afectat per l’increment de l’esperança de vida i per la disminució de la població activa. A Espanya, des dels anys 70, les pensions s’han anat reduint de manera sistemàtica.
Recentment s’ha aprovat al Consell de Ministres el Reial decret llei que recull les mesures de la reforma de pensions 2023. El text tracta punts que entren en vigor aquest mateix any, però també d’altres que entraran en vigor el 2024, el 2025 i el 2026. T’avancem que se centra principalment en dos canvis importants: el còmput del període de temps que es fa servir per calcular la quantia de les pensions i la pujada de les cotitzacions. En vols saber més? Continua llegint, doncs!
Els principals canvis de la reforma de les pensions 2023
Edat de jubilació i anys cotitzats
El 2023 l’edat legal de jubilació s’assoleix amb 66 anys i 2 mesos, tot i que si es duen cotitzats 37 anys i 9 mesos o més, l’edat de jubilació es manté en els 65 anys. És important recordar que l’edat de jubilació augmenta de manera progressiva any rere any, a raó de dos mesos per any, fins que s’arribi als 67 anys el 2027, que és quan quedarà fixada.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
No en va, tal com indiquen tots els organismes oficials, la societat espanyola envelleix progressivament per l’augment de l’esperança de vida i, per contra, la taxa de natalitat (futurs treballadors) disminueix.
El 2023, els anys de cotització necessaris se situen en els 37 anys i 9 mesos, i el 2027 seran de 38 anys i 6 mesos, com pots veure en aquesta taula de la reforma de les pensions el 2023.ç
| Any | Períodes cotitzats | Edat exigida |
| 2013 | 35 anys i 3 mesos o més Menys de 35 anys i 3 mesos | 65 anys 65 anys i 1 mes |
| 2014 | 35 anys i 6 mesos o més Menys de 35 anys i 6 mesos | 65 anys 65 anys i 2 mesos |
| 2015 | 35 anys i 9 mesos o més Menys de 35 anys i 9 mesos | 65 anys 65 anys i 3 mesos |
| 2016 | 36 o més anys Menys de 36 anys | 65 anys 65 anys i 4 mesos |
| 2017 | 36 anys i 3 mesos o més Menys de 36 anys i 3 mesos | 65 anys 65 anys i 5 mesos |
| 2018 | 36 anys i 6 mesos o més Menys de 36 anys i 6 mesos | 65 anys 65 anys i 6 mesos |
| 2019 | 36 anys i 9 mesos o més Menys de 36 anys i 9 mesos | 65 anys 65 anys i 8 mesos |
| 2020 | 37 o més anys Menys de 37 anys | 65 anys 65 anys i 10 mesos |
| 2021 | 37 anys i 3 mesos o més Menys de 37 anys i 3 mesos | 65 anys 66 anys |
| 2022 | 37 anys i 6 mesos o més Menys de 37 anys i 6 mesos | 65 anys 66 anys i 2 mesos |
| 2023 | 37 anys i 9 mesos o més Menys de 37 anys i 9 mesos | 65 anys 66 anys i 4 mesos |
| 2024 | 38 o més anys Menys de 38 anys | 65 anys 66 anys i 6 mesos |
| 2025 | 38 anys i 3 mesos o més Menys de 38 anys i 3 mesos | 65 anys 66 anys i 8 mesos |
| 2026 | 38 anys i 3 mesos o més Menys de 38 anys i 3 mesos | 65 anys 66 anys i 10 mesos |
| A partir del 2027 | 38 anys i 6 mesos o més Menys de 38 anys i 6 mesos | 65 anys 67 anys |
Període de còmput
El canvi per excel·lència d’aquesta reforma de les pensions 2023 és l’ampliació del període de còmput emprat per calcular la base reguladora, quantitat que determina la quantia de la pensió.
Després de diferents intents, el conegut com a factor de sostenibilitat serà substituït per una fórmula dual per calcular la pensió. Per determinar-ne la base reguladora, els pensionistes podran triar el sistema que més els convingui:
- Utilitzar els últims 25 anys cotitzats.
- Utilitzar els últims 29 anys i rebutjar els dos pitjors anys de cotització.
Això sí, aquest canvi s’aplicarà progressivament durant dotze anys entre el 2026 i el 2037. L’any 2037 serà el primer en què estigui totalment vigent aquest sistema. Fins al 2044, cada treballador podrà triar l’opció més beneficiosa. A partir d’aquí, tots els jubilats calcularan la seva base amb 29 anys cotitzats, rebutjant els 24 pitjors mesos.
Llacunes de cotització
Per compensar els efectes negatius a la futura pensió de les carreres professionals irregulars, s’ampliarà la cobertura de llacunes de cotització, aquells períodes no cotitzats al llarg de la carrera laboral.
Es busca equilibrar aquests períodes cobrint fins a quatre anys de llacuna de cotització amb el 100 % de la base mínima. A més, per a les dones treballadores per compte d’altri, el cinquè i el sisè any sense cotitzar es cobriran amb un 80 % de la base mínima.
Bretxa de gènere
Per compensar la diferència de les pensions que reben els homes i les dones, es posaran en marxa diferents mesures. Els tres primers anys d’excedència per la cura de familiars es consideraran com a cotitzats. Els tres primers anys de reducció de jornada per la cura de familiars es cotitzaran per la totalitat de la jornada laboral. A més, el complement de la pensió per bretxa de gènere es beneficiarà d’una revaloració del 10 % durant el 2024 i el 2025.
Pensions mínimes i no contributives
Les pensions mínimes amb cònjuge a càrrec pujaran de manera que mai no siguin inferiors al 60 % del llindar de la pobresa d’una llar amb dos adults. D’altra banda, les pensions no contributives assoliran el 75 % del llindar de la pobresa d’una llar unipersonal el 2027.
Bases i pensions màximes
Les bases màximes de cotització (el 2023, de 4.495,50 € bruts al mes) augmentaran cada any amb l’IPC, addicionalment a un 1,2 % fix entre el 2024 i el 2050.
A més, també s’incrementaran les pensions màximes, que es revaloraran cada any amb l’IPC, més un increment addicional del 0,115 percentual en cada exercici fins al 2050.
Quota de solidaritat
Aquesta quota és bàsicament una cotització addicional durant el 2025 i el 2024 sobre la part del salari que sobrepassi la base màxima. Serà progressiva en tres trams de salaris.
Quant cobraré de pensió?
És la pregunta clau. No existeix una resposta senzilla, tot i que sí que hi ha estimacions que ajuden a preveure quina serà la tendència. Molts factors influeixen en la quantitat final que es cobrarà una vegada jubilat. L’augment de l’esperança de vida, la demografia o la desocupació en són alguns. Ara bé, hi ha una eina, el simulador de jubilació, que serveix per aportar una mica de llum sobre aquest tema. Aquesta eina calcula, en funció d’una sèrie de dades, els diners que previsiblement es cobraran de pensió pública de jubilació i quant s’hauria d’estalviar per assolir uns ingressos determinats un cop s’hagi conclòs l’etapa laboral.
Mitjançant aquest exercici és possible comparar la idea que un podia tenir sobre com seria el seu nivell de vida una vegada jubilat i el que amb tota seguretat serà, cosa que és útil per replantejar, si escau, l’estratègia per preparar-se per al futur. Els plans de pensions, PIES o AIELT tenen en aquest punt un paper clau, atès que són solucions, amb avantatges fiscals interessants, que poden servir de complement a la pensió pública de jubilació en el futur.
Recapitulem
La reforma de pensions 2023 recull una sèrie de mesures que pretenen fer que el sistema sigui cada cop més sostenible i més afavoridor per als treballadors. Algunes mesures entraran en vigor aquest mateix any, però d’altres ho faran progressivament al llarg del 2024, el 2025 i el 2026. La mesura clau és sens dubte el còmput del període de temps que es fa servir per calcular la quantia de la pensió de cada treballador.
Això sí, quan pensem en la pensió pública de la jubilació, s’ha de tenir en compte que en molts pocs casos serà possible mantenir el mateix nivell de vida que s’ha dut al llarg de l’etapa laboral. Recorda que, per arribar al nostre retir d’una manera còmoda, és essencial comptar amb un mètode d’estalvi privat per complementar la pensió pública.
