Fins i tot abans que la salut mental tingués un pes rellevant en els plans d’intervenció sanitària a nivell mundial, la promoció de l’optimisme ja es va difondre en la societat. De fet, moviments com el Renaixement o la Il·lustració el promovien, enfront d’altres èpoques més fosques com l’edat mitjana o el Barroc. Des del 1710 a Europa es fa servir aquesta paraula abans que adquirís una definició com la que ara es detalla als diccionaris.
I no és en va que hagi tingut tanta publicitat, perquè més enllà de prevenir i potenciar una actitud per evitar caure en la desesperació, l’apatia o la depressió, veure el got sempre mig ple ens pot canviar la vida. I no, no es tracta de convertir-se de sobte en un unicorn rosa ni de deixar un rastre de purpurina i caminar com en Els mons de Yupi. Es tracta de treballar en una actitud que millora la nostra salut. Hi ha estudis que ja fa temps van analitzar la relació entre l’optimisme i l’augment de l’esperança de vida, però ara les investigacions ho confirmen.
Els experts en longevitat confirmen que ser optimista allarga la vida. Gràcies al fet de tenir aquesta actitud davant el dia a dia ens podem salvar de patir malalties i millorar el nostre envelliment, i tot gràcies als processos tan beneficiosos que es generen a l’organisme quan som positius.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Confirmat: ser positiu et dona vida
Una idea bàsica per començar: una persona optimista percep sempre els aspectes positius de la seva persona i del seu voltant; en canvi, la persona pessimista només veu i es concentra en el costat negatiu de les coses.
Hi ha estudis que confirmen que ser optimista pot augmentar l’esperança de vida. La recomanació dels experts en longevitat és senzilla: la teva actitud pot millorar el teu envelliment. Ser optimista pot augmentar l’esperança de vida fins a un 19% respecte als pessimistes, així ho confirma un estudi de la Universitat de Harvard i Mayo Clinic. Naturalment, tot té a veure amb l’estil de vida, ja que les persones optimistes acaben prenent la iniciativa i fan canvis en la seva rutina, milloren el seu estil de vida, fan exercici i segueixen dietes saludables.
L’estudi més rellevant sobre l’optimisme i l’envelliment és el que s’ha publicat a la revista Journal of the American Geriatrics Society. A través d’un qüestionari efectuat a un grup de 159.200 dones de diferents grups racials i ètnics, es va analitzar la relació de l’optimisme amb l’increment de l’esperança de vida. Així, s’han explorat els factors relacionats amb l’estil de vida que intervenen en l’associació entre l’optimisme i l’esperança de vida.
Aquesta investigació és pionera en el seu plantejament, ja que revela que el 25% de les persones més optimistes que van participar en l’estudi tenen un 5,4% més de probabilitats de tenir una esperança de vida més gran i fins i tot de superar els 90 anys, enfront del 25% dels més pessimistes.
Segons els investigadors, val la pena centrar-se en factors psicològics positius i en les noves maneres de promoure la longevitat o l’envelliment saludable per a les poblacions menys longeves i iniciar investigacions en aquesta línia.
Com afecta l’optimisme en la nostra salut i en el nostre estil de vida?
És evident que molts poden creure que és qüestió de genètica, perquè la nostra manera de ser també afecta el nostre caràcter i la nostra forma de veure el món, però realment tan sols un 30% i fins a un 50% dels trets de la personalitat estan determinats genèticament, la resta els podem adquirir i treballar. Perquè sí, l’optimisme es treballa.
El doctor Olivier Courtin-Clarins, al seu llibre Guess my age, if you can, aborda diversos temes relacionats amb l’envelliment, la cura de la pell i l’impacte de l’optimisme en la percepció i la realitat de l’envelliment. El doctor assegura al llibre que l’optimisme provoca una reacció física que origina una resposta antiinflamatòria que millora el sistema immunitari i que, per tant, pot ajudar al bon envelliment. L’optimisme és un dels pilars principals de l’epigenètica.
L’epigenètica és un camp d’estudi centrat en els canvis de l’ADN que no impliquen alteracions de la seqüència subjacent, és a dir, les marques epigenètiques canvien la manera com s’expressen els gens, sense alteracions en l’ADN. L’epigenètica té un paper crucial en el desenvolupament, la diferenciació cel·lular i en la resposta dels organismes a factors ambientals (com ara la dieta, l’estrès o l’exposició a toxines). Tots aquests canvis epigenètics poden afectar la salut.
Algunes de les idees importants que destaca el doctor Courtin-Clarins sobre l’optimisme i l’envelliment són:
- El poder de l’optimisme. L’autor suggereix que l’optimisme no solament millora la qualitat de vida, sinó que també pot tenir efectes biològics beneficiosos; està associat a una millor funció immunològica, nivells d’inflamació més baixos i una longevitat més gran.
- Aparença física. Courtin-Clarins argumenta que les persones optimistes tendeixen a semblar més joves perquè la seva actitud positiva els porta a una millor cura personal, incloent-hi hàbits saludables.
- Autocura. Al llibre es remarca la importància de l’autocura com una eina per mantenir una aparença juvenil. Això inclou pràctiques que fomenten el benestar emocional i mental.
- Influència de l’estrès. Courtin-Clarins esmenta com l’estrès crònic pot accelerar el procés d’envelliment. La gestió de l’estrès mitjançant la relaxació, la meditació i una actitud positiva contribueix a alentir els efectes de l’envelliment.
A tall de conclusió
Tenir il·lusió i esperança en cada cosa que fem en el nostre dia a dia és la base fonamental de l’optimisme. Martin Seligman, psicòleg de la Universitat de Pensilvània, va dur a terme un estudi per veure les diferències entre la manera d’afrontar les coses de les persones optimistes i pessimistes i, en definitiva, es demostra que l’optimisme ajuda a la gestió de les emocions, a la presa de decisions i també és un aliat davant l’envelliment.
Tot i que no és fàcil canviar, hi ha moltes maneres de ser optimista. Per exemple, es recomana ser selectiu amb el que recordes, ser curós amb el relat intern, amb el que ens expliquem, fer un pas enrere quan tinguis pensaments negatius o quan algú proper ens omple el cap amb queixes i lamentacions. Tot és una qüestió de percepció de la realitat.
