El sistema de pensions britànic s’ha adaptat als temps i ha actualitzat el seu funcionament per superar les vicissituds que afecten la immensa majoria de les economies desenvolupades, problemes com el progressiu envelliment de la població, entre d’altres.
Avui, el sistema de pensions britànic se sustenta fonamentalment sobre una base pública, però també inclou un sistema privat amb aportacions obligatòries per part d’empresaris i treballadors. A Espanya el sistema actual, anomenat de repartiment, treballa únicament sobre les aportacions que duen a terme els treballadors al sistema públic i que perceben els pensionistes. El problema és que cada vegada hi ha més pensionistes i menys treballadors, o treballadors que no poden aportar més a causa d’una gradual precarització salarial de la força de treball.
Quina ha estat la solució al Regne Unit? Des de l’octubre del 2012, els empresaris britànics estan obligats a inscriure automàticament tots els seus empleats en algun tipus de pla o instrument de pensions qualificat. Aquest mecanisme s’anomena automatic enrolment o auto-enrolment. Es tracta d’un sistema de previsió social empresarial complementària de les prestacions públiques de pensions. Té les característiques següents:
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
- Obligatori per a l’empresari: està obligat a inscriure aquells empleats que compleixin uns requisits mínims en un instrument de pensions d’ocupació i efectuar unes aportacions mínimes a favor seu, sempre que l’empleat hi aporti el percentatge que li correspongui (es tracta d’un sistema contributiu).
- Voluntari per a l’empleat: un cop adscrit automàticament per defecte, el treballador pot decidir sortir-ne.
Des de l’abril del 2019, l’aportació mínima obligatòria establerta per aquest sistema puja a un 8% del salari. D’aquest total, un 3% va a càrrec de l’empresari, un 4% a càrrec de l’empleat, i un 1% és de l’Estat, que realitza a través de la deducció fiscal de les aportacions, i que s’inclou com a aportació extra al pla de pensions.
Tal com assenyala l’informe Automatic Enrolment Britànic d’UNESPA, la patronal asseguradora espanyola, a partir de la posada en marxa el 2012 del nou sistema per a les pensions al Regne Unit hi ha hagut un augment significatiu del nombre de treballadors partícips en el sistema, que s’ha incrementat fins a un 87% el 2018 (18,7 milions), la qual cosa suposa 32 punts percentuals més que el 2012.
Segons les últimes dades disponibles, el 2017 un total d’1,4 milions d’empreses havien inscrit els seus treballadors en el nou sistema. Per mida, les grans corporacions ho havien fet en el 99% dels casos, les mitjanes en el 97% i les petites en el 84%.
Una altra dada destacable del sistema de pensions britànic és que només un 9% dels treballadors inscrits automàticament en el sistema han optat per sortir-ne. O dit d’una altra manera, el 91% dels treballadors adscrits per defecte s’hi han mantingut.
Amb l’objectiu de conèixer l’opinió dels contribuents britànics, el Ministeri de Treball i Pensions del Regne Unit va dur a terme el 2018 una enquesta sobre l’actual sistema de pensions, de la qual es poden extreure dues dades:
- La major part dels treballadors entrevistats (un 82%) veien la seva inscripció automàtica com una cosa positiva.
- Un 80% estava d’acord que estalviar en un instrument de pensions ocupacional (d’empresa) era una cosa que veien com a normal.
L’estudi d’UNESPA destaca l’augment de la participació en aquest sistema de previsió dels joves (des del 24% del 2012 fins al 68% el 2016) i dels treballadors amb rendes més baixes, molts dels quals han començat a estalviar per a la jubilació per primera vegada.
Les opinions dels grups d’interès britànics, des de la patronal fins als sindicats o el mateix govern, són molt positives. Per part dels empresaris es recalca la importància d’incorporar també al sistema els autònoms i les persones amb salaris baixos, que actualment no estan obligats a inscriure-s’hi.
Economia del Comportament
La idea que hi ha darrere de l’actual sistema de pensions britànic es basa en l’Economia del Comportament del professor Richard H. Thaler, que va obtenir el Premi Nobel d’Economia el 2017.
Segons les seves premisses:
- La major part dels ciutadans tenen la voluntat d’estalviar, però no fan el pas per fer-ho.
- Això no obstant, si se’ls inclou per defecte en un sistema d’estalvi, tendeixen a quedar-s’hi, ja que per sortir-ne han de prendre la decisió activa i meditada de deixar d’estalviar. L’economia del comportament va descobrir que les persones, moltes vegades, no prenen decisions racionals quan es tracta de decidir com volen gastar o estalviar diners.
A què és degut tot això? Segons l’Economia del Comportament:
- A les persones els costa imaginar-se a si mateixes en un llarg termini de temps: no visualitzen reflexivament el seu futur.
- La gent prefereix i tria les gratificacions a curt termini abans que a mitjà i llarg termini.
Malgrat que els ciutadans saben que el més convenient per al seu benestar futur és inscriure’s i participar en els sistemes de jubilació dels seus ocupadors, molts empleats no ho fan. Cal una “empenta”. Les persones necessiten ser “empeses” per prendre decisions beneficioses per als seus interessos.
