Tabla de contenidos
Malgrat el que es diu a internet, Albert Einstein mai no va formular una “teoria de l’envelliment”, però si hagués estat així, es podria relacionar amb la seva teoria de la relativitat i aquesta sensació constant que, com més grans ens fem, més ràpid passa el temps. Una teoria que sí que explica el pas dels anys en les persones és la teoria de l’escala, que relaciona cada etapa amb un esglaó diferent, amb el seu ritme i les seves variacions, perquè no totes les vivències són iguals ni cada persona experimenta el mateix en cada “esglaó”.
Què és la teoria de l’envelliment d’Einstein?
Moltes pàgines d’internet asseguren que Albert Einstein, conegut per la teoria de la relativitat i les contribucions a la física, va formular una teoria específica sobre l’envelliment humà, però és mentida. Així i tot, és cert que si mirem la seva feina de prop i li fem una volta, veurem que la teoria de la relativitat ens pot servir per entendre una mica millor per què cadascú viu el pas dels anys d’una manera diferent.
La teoria de la relativitat, a grans trets, es basa en la noció que el temps no es manté estàtic tota l’estona, sinó que és canviant segons la velocitat i la gravetat. Seguint aquesta teoria, el temps pot passar més a poc a poc per a algú que es mou molt de pressa. Això significa que si hi ha dues persones, una que viatja a una velocitat aproximada a la velocitat de la llum i una altra que es manté en un repòs absolut, la persona que va gairebé a la velocitat de la llum notaria passar el temps més lent.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Tot i que la teoria de la relativitat d’Einstein està més relacionada amb el temps a nivell físic, podem reflexionar sobre com a l’hora d’envellir es pot percebre de manera diferent en cada persona segons les experiències i les circumstàncies de la vida.
En el cas d’existir una “teoria de l’envelliment d’Einstein”, podríem dir que es basa en la idea que l’envelliment no és un procés fix i lineal, sinó que està subjecte a factors molt canviants. Per a algunes persones, el temps pot semblar que passa més ràpid, mentre que per a altres pot semblar més lent, en funció de diversos factors com ara la salut, les experiències o la qualitat de vida.
Què és la teoria de l’escala: descripció i etapes
La teoria de l’escala és una manera d’entendre com envellim i com canvia la nostra vida a mesura que passen els anys. Segons aquesta teoria, podem veure l’envelliment com si pugéssim una escala, amb diferents etapes en cada esglaó. A mesura que les persones avancen en edat, s’espera que pugin cada esglaó successivament i facin front a diferents reptes en cadascun, propis de l’edat corresponent.
Primera etapa: la infància
La primera etapa de l’escala es refereix a la infància, on els reptes principals se centren en el creixement físic, el desenvolupament dels sentits i l’adquisició d’habilitats bàsiques del dia a dia. Durant aquesta etapa, els infants no són plenament conscients del pas del temps.
Segona etapa: adolescència i joventut
A mesura que les persones pugen al graó següent, que representa l’adolescència i la joventut, s’enfronten al gran canvi a l’edat adulta, la formació de la identitat i la recerca d’independència. En aquesta etapa, es té una gran curiositat per la vida en general, es duu tot al límit i es vol provar coses noves. Aquí és al que es refereix Einstein amb allò que un cos que va a la velocitat de la llum, notarà que el temps passa més lent que un que està estàtic.
Tercera etapa: edat adulta
El tercer esglaó representa l’edat adulta, on les persones se centren a treure’s una carrera, formar una família i assumir responsabilitats. Aquesta etapa també pot estar marcada per canvis en les relacions i l’equilibri entre la feina i la vida personal. Donen les primeres passes per ser un “cos estàtic”, volen estabilitat mentre que tot al seu voltant es mou ràpidament.
Quarta etapa: mitjana edat
El quart esglaó correspon a la mitjana edat, on les persones poden experimentar una revaluació dels objectius i prioritats, i poden enfrontar-se a reptes com la cura dels pares grans i l’ajust a canvis físics i emocionals.
Cinquena etapa: vellesa i jubilació
Finalment, l’últim esglaó representa la vellesa i la jubilació. En aquesta etapa, les persones poden fer front a desafiaments relacionats amb la salut, la pèrdua d’éssers estimats i la reflexió sobre el llegat que deixen i el propòsit de la vida. Tot i aquestes dificultats, moltes persones aprofiten aquesta etapa de la vida per fer coses que no han pogut fins ara i que els fa sentir més joves que mai.
És important destacar que la teoria de l’escala no implica que totes les persones segueixin el mateix camí o que tinguin les mateixes experiències en cada etapa. Cada individu té el seu recorregut i pot fer front als reptes d’una altra manera. A més, les etapes es poden superposar o variar en funció de factors individuals i culturals.
Al llarg de la nostra vida, pugem els esglaons de l’escala de l’envelliment fent front a diversos reptes i etapes. Des de la joventut desenfrenada fins al cim de la maduresa, cada esglaó ens dona l’oportunitat de créixer, aprendre i gaudir de la vida en totes les etapes.
Què tenen en comú aquestes dues teories?
Com hem vist, en relacionar l’envelliment amb la teoria de la relativitat d’Einstein, se suggereix que el temps és relatiu i pot variar segons les circumstàncies. Aquesta idea ens porta a reflexionar sobre com percebem i experimentem el temps al llarg de la vida.
De manera similar, la teoria de l’escala en l’envelliment suggereix que el procés de fer-se gran implica passar per diferents etapes o esglaons a la vida. Cada esglaó representa una fase nova i diferent en aquest procés, amb les característiques i reptes que li són propis.
En relacionar aquestes dues teories, podem veure que l’envelliment, igual que el temps en la teoria de la relativitat, no és igual per a tots, cada persona el sentirà d’una manera completament diferent. Algunes poden notar que el temps passa ràpid, mentre que d’altres poden tenir la sensació que el temps es mou més a poc a poc. A tots ens ha passat allò de parlar amb companys de feina o amb amics i que diguin que la setmana els ha passat volant, mentre que per a nosaltres han estat uns dies eterns. De manera similar, alguns individus poden avançar ràpidament pels esglaons de la teoria de l’escala, mentre que altres passen més temps a cada etapa. Sobretot a l’etapa on s’és un jove adult, comences a veure gent de la mateixa edat comprant-se un pis i tenint fills, mentre que d’altres encara no han acabat els estudis.
En resum, la teoria de la relativitat, que no la teoria de l’envelliment d’Einstein, i la teoria de l’escala comparteixen la idea que l’envelliment és un procés individual i subjectiu, i tant el temps com les etapes de l’envelliment poden variar segons les circumstàncies i les experiències de cada persona. Totes dues teories ens conviden a reflexionar sobre com percebem i experimentem l’envelliment en relació amb la nostra realitat.
