Si la tornada de les vacances és costosa per si mateixa, en aquests moments complicats encara ho és més. Són les nostres primeres vacances en dos anys. La majoria de les persones l’any passat ens vam quedar a casa o vam anar com a màxim a un segon habitatge.
Viatjar, conèixer llocs nous, desconnectar, connectar amb un altre paisatge, cultura, agafar un avió, aquest any, per als qui ho han pogut fer, ha estat un autèntic regal. Teníem ganes de sortir i de sentir-nos lliures. La sensació de viatjar durant les vacances sempre ha estat una font d’il·lusió i motivació per suportar a vegades la duresa de l’hivern, de les responsabilitats, de la pressa…, però enguany s’hi afegia una cosa molt important: el goig mateix de saber que tenies mobilitat després de les restriccions, tocs de queda i confinaments.
Per què costa tant una cosa que és tan “de calaix”?
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
És de calaix que hem de tornar de vacances. Tots els anys repetim aquesta rutina. Arriba l’estiu i marxem de vacances. I quan se’ns acaben els dies de relax i lleure, tornem a la feina. Cada any passa el mateix, però cada any ens costa tornar. “S’ha acabat el que és bo”, és la frase del postestiu. Les coses bones són descans, activitats en què t’ho passes bé, retrobament amb la família, conèixer i explorar un país nou, un racó, un museu, tastar una altra gastronomia, tenir temps per a tu i per a l’autocura, dormir més, llegir, tenir temps per a les teves aficions, no fer res…
Ens costa poc acostumar-nos a allò que és bo, però ens costa molt adaptar-nos al món de les responsabilitats, de la feina, al món en què tenim poc temps per a nosaltres i per cuidar-nos.
Els estats d’ànim fruit dels processos adaptatius tenen com a part positiva que són transitoris. És a dir, el malestar, la pena, la frustració pel fet de tornar ens duraran el que triguem a adaptar-nos a les nostres rutines.
Com podem fer la tornada més passadora?
- Torna amb temps per a l’adaptació
Arribar a casa el diumenge abans d’incorporar-te a la feina el dilluns és un generador d’estrès. Quan tornes de vacances has de fer neteja, comprar, posar rentadores, endreçar tot el que portes del viatge. I, a això, cal sumar-hi el fet de mirar l’agenda, trucar a la família, saber com estan els teus pares… Es tracta de situar-te per no començar amb tot desmanegat. L’ordre ens dona pau. Si arribes cansat d’un viatge, ho deixes tot escampat, t’incorpores l’endemà a la feina, no saps ni què menjaràs perquè no t’has pogut planificar, i el nivell de malestar serà més gran.
Agafa’t un parell de dies per posar una mica d’ordre, sentir casa teva i el teu espai acollidors, de manera que quan tornis a la feina ho facis sense la càrrega del desordre.
- Què pots mantenir que t’agradi?
Tria una activitat plaent que practiquis durant les vacances per continuar practicant-la al llarg de l’any. Aquest és un dels motius pel qual ens encanten les vacances, perquè fem activitats plaents, perquè practiquem un estil de vida que ens connecta, que ens agrada, que ens fa sentir vius.
Segur que hi ha alguna activitat, alguna afició que et pots plantejar mantenir durant tot l’any, encara que sigui un cop al mes. Tria’n una i comença a planificar el teu any incorporant aquesta activitat.
- Accepta
Accepta que les vacances són part de la nostra vida, no pas tota la nostra vida. Accepta que tenim moments de lleure, de descans, de no rutines, de llibertat, i que aquests dies tenen tant de valor perquè s’oposen a la rutina de l’any. Si duressin molt més, potser no en gaudiríem de la mateixa manera. Passarien a ser una de les nostres pràctiques normals.
- Què té d’atractiu el fet de tornar?
Tornar a una rutina, recuperar els hàbits saludables, la feina mateix si ets de les persones a qui els agrada la seva feina, l’ordre en la teva vida… Malgrat el pes de les responsabilitats o del ritme accelerat, el nostre dia a dia acostuma a tenir moments meravellosos. I solem valorar-los quan els perdem. No t’has adonat que quan t’han hospitalitzat, quan has hagut de fer repòs, quan has viscut un ERTO, el que desitges no és estar de vacances sinó recuperar la teva vida? Perquè en perdre els nostres hàbits normals els trobem moltíssim a faltar: “Quines ganes que tots tinguem ja els nostres horaris i em pugui centrar en la feina!”, “Quines ganes de tornar a les classes de ball i veure el meu grupet de l’acadèmia!”, “Quines ganes de fer el cafè al matí amb el company de feina!”.
- De tots els teus estressors, quin pots acomiadar procedentment?
De la tornada de les vacances, ens costa més enfrontar-nos de nou a les coses incòmodes i estressants que deixar de banda la “bona vida”. De tot allò que és incòmode, què podries delegar, deixar de fer o minimitzar? Ets de les persones que necessita tenir-ho tot controlat, de les que creuen que com tu no ho fa ningú, i per això, a més de la feina fora de casa, t’encarregues de totes les qüestions domèstiques? Potser és el moment de delegar part de la feina a casa, de contractar algú que et doni un cop de mà per tenir més qualitat de vida, o de deixar de ser tan perfeccionista amb tot i tenir una mica més de temps per a tu.
T’animo a escriure una llista de les “coses que et disgusten” i posar-hi al costat com podries canviar la teva relació amb elles: delegues, abandones, en redueixes la freqüència, etc. Només que comencis amb alguna cosa, ja serà un gran pas.
- Tres agraïments al dia
Solem queixar-nos amb molta facilitat, però ens costa més prendre consciència de tot el que podríem agrair. Prendre consciència que som molt afortunats en molts aspectes de la nostra vida ens ajuda a relativitzar i canviar el nostre estat d’ànim.
T’animo, abans d’anar-te’n a dormir, a agrair quines tres coses boniques t’han passat durant el dia. Tanca els ulls, visualitza el moment, somriu i gaudeix-ne. Aquest exercici et pot donar molta pau.
- Decideix quina presència tindrà la tecnologia en la teva vida
Amor-odi és el nom que podria definir la relació que tenim amb la tecnologia. D’una banda, ens facilita molt la vida, ens manté en contacte, ens diverteix i ens entreté, però de l’altra, ens roba temps, ens embadaleix i, sobretot, ens estressa.
Decideix quant de temps estaràs desconnectat i tria també moments de zero tecnologies. Encara que creguis que no els necessites, t’asseguro que el cervell, la teva creativitat i altres aficions que trobaran el seu lloc t’ho agrairan. Moments de zero tecnologies poden ser els moments en família, els moments al voltant de la taula o apagar el mòbil a partir d’una determinada hora a la tarda-nit.
Seria ideal que a partir d’ara deixéssim de viure onze mesos d’incomoditat per passar-nos-ho bé un mes a l’any. Aprenguem a viure més presents, amb més agraïment, abaixant el ritme de vida i exigint-nos menys. Potser així no trobarem tant a faltar els desitjats dies de vacances.
